5 Alcaldes del Vallès Occidental reclamen l'activació de l'hospital Ernest Lluch

Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, Laura Campos de Montcada i Reixac, Eva Menor de Badia, Xavier Garcés de Barberà, i José Maria Osuna de Ripollet demanen a la conselleria reactivar el projecte de l'hospital lleuger entre Cerdanyola i Montcada
Osuna, Cordón, Campos, Garcés i Menor s'han reunit aquest matí davant l'espai on s'ha de construir l'hospital Ernest Lluch
Osuna, Cordón, Campos, Garcés i Menor s'han reunit aquest matí davant l'espai on s'ha de construir l'hospital Ernest Lluch | Toni Alfaro

 

 

Els alcaldes de Cerdanyola, Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà i Badia del Vallès s'han unit per reclamar la reactivació del projecte de l'Hospital Ernest Lluch, que es va iniciar el 2006 per part de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya. La trobada s'ha fet el matí d'aquest dilluns 25 de novembre davant la ubicació escollida fa 13 anys per emplaçar el segon hospital públic de la comarca, que havia de servir per a descongestionar l'Hospital Universitari Parc Taulí, centre hospitalari de referència al Vallès Occidental.

 

 

"Se'ns va fer a promesa de l'Hospital Ernest Lluch, que havia d'estar construït prop dels terrenys de l'antiga Redosa, entre Cerdanyola i Montcada" ha recordat l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos. I és que, explicava, "com a territori estem infradotats en tot el que és serveis i instal·lacions sanitàries", des de fa més de 15 anys, quan el projecte va començar. Tanmateix, com ha resumit José Maria Osuna, alcalde de Ripollet, "malauradament portem 15 anys d'incompliments per part de governs de la Generalitat de diversos colors". 

 

 

 

L'alcalde de Cerdanyola, Carles Cordón, ha lamentat que hagin hagut de reunir-se els dirigents dels cinc municipis, ja que "no hem pogut reunir-nos amb la consellera de Salut, Alba Vergés, encara sobre les necessitats que té el territori". I especialment sobre un hospital que "ha de servir també per dignificar una zona que ha estat històricament molt degradada".

 

 

Un "hospital lleuger" amb uns terminis clars

 

Segons ha resumit Xavier Garcés, alcalde de Barberà del Vallès, des de la conselleria, "actualment estan en la fase de licitar: es van fer els projectes, es va tirar endavant un concurs d'idees, van sortir 5 empreses de les 24 que es van presentar amb uns projectes dignes, i els ajuntaments van pagar tot aquell procés". Tot i això, el procés, que havia de significar "190 llits i més de 50 consultes i metges amb uns serveis complets d'urgències", es va aturar.

 

 

I, tot i que els diferents alcaldes han pogut contactar amb dirigents del CatSalut, com Adrià Comella, segons ha destacat Osuna, "l'últim conseller que ens va atendre va ser l'Antoni Comín". Per això, des dels cinc municipis demanen a l'administració catalana que es reactivi el projecte i, concretament, "necessitem que des de la conselleria hi hagi un compromís clar, específic i públic de que es respon a aquestes necessitats", ha explicat Cordón. 

 

 

D'altra banda, sobre la possibilitat de fer públic l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat, com a forma de mitigar el problema, Garcés ha fet explícit que seria "insuficient", ja que "la comarca del Vallès Occidental té més de 900.000 habitants". I ha remarcat que "les nostres poblacions reben cada vegada més ciutadans que provenen de la ciutat de Barcelona". 

 

 

Finalment, els cinc alcaldes han defensat que "els recursos públics s'han d'esmerçar en el sistema públic, no en el privat". Una posició que ha resumit Eva Menor, alcaldessa de Badia, pel que feia a la política de derivacions del Parc Taulí cap a consultes privades