Com recorden els representants de partits i entitats l'1-O a Bellaterra?

Representants dels partits de Bellaterra i l'ANC Bellaterra ens parlen de com van viure la jornada del referèndum per la independència de Catalunya
Veïns i veïnes durant la jornada de l'1 d'octubre del 2017 | ANC Bellaterra

 

Ja fa dos anys de la jornada de participació en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017, que va significar una data que quedarà gravada a la memòria de molts catalans, també en la dels veïns i veïnes de Bellaterra. Al poble, la jornada es va desenvolupar sense enfrontaments amb la policia, tot i que per molts dels participants, el record d'aquest dia està ple de tensió, nervis i cansament. 

 

 

La participació dels bellaterrencs va arribar al 61% del cens al Centre Cívic de Bellaterra, col·legi electoral de la zona: un total de 1210 bellaterrencs sobre un cens de 1965 habitants. Sobre els resultats per avalar una hipotètica Catalunya independent, hi va haver 1104 vots pel "sí", 73 pel "no",  27 vots en blanc i 6 de nuls. Un recompte que, tanmateix, es va recopilar al mateix Centre Cívic, ja que el fet de fer "cens universal" va permetre que altres bellaterrencs votessin en diferents col·legis electorals de tot Catalunya.

 

 

Testimonis d'una jornada tensa

  

No va ser un dia de votació qualsevol. Segons recorda el representant de Convergents -llavors representant del PDeCAT-, Jordi Macarulla, el dia va estar marcat per una "gran satisfacció de poder anar a votar", però també amb una "enorme inquietud per la prohibició de fer el que estàvem fent", recorda. I és que el govern espanyol de Mariano Rajoy va prohibir la consecució del referèndum, declarant-lo il·legal, i es va donar ordre a les forces de seguretat de l'Estat a intervenir les urnes per a dipositar el vot a la consulta. 

 

 

Per això, recorda Enric Pallàs, llavors coordinador de l'Assemblea Nacional Catalana a Bellaterra, "els problemes van començar ja el dia 30 de setembre a Bellaterra, quan van arribar les notícies que desallotjarien els punts de votació". L'excoordinador de l'entitat indica que llavors "em vaig posar en contacte amb Ramon Andreu, president de l'EMD, i ens vam posar a contactar amb tots els veïns". 

 

 

Pallàs explica que a les 19 h del mateix 30 de setembre, el Centre Cívic estava ple, i "es van organitzar una sèrie de voluntaris per fer nit allà i evitar que ens tanquessin el punt de votació". Afegeix que als voltants de les 5 h del dia 1, "ja va començar a arribar un munt de gent" i que a les 6.30 h "van apropar-se els Mossos d'Esquadra amb l'ordre de precintar el local", tot i que, després de parlar amb el president Andreu, van aixecar acta perquè no podien accedir a l'interior del recinte. 

 

 

El Centre Cívic de Bellaterra durant la jornada de l'1 d'octubre | J. Tardós

 

 

Aquesta situació d'incertesa i tensió és compartida pel representant d'ERC Bellaterra, Quim Oltra, que indica que ja "hi havia incertesa i tensió en la nit anterior i totes les activitats que es van fer". En el seu cas, però, això s'ajuntava amb "un cansament físic important perquè els dies previs van ser dies de molta feina", admet. 

 

 

Les urnes, narra Pallàs, van arribar a les 07.30 h, i "com que no es va rebre citació per les meses de votació, es van establir voluntaris", que "com que havien de signar les actes, vam explicar-los que havien de saber que podrien tenir represàlies". Tanmateix, però, explica que els voluntaris van col·laborar i va començar una votació, al voltant de les 8 h, que "va durar  cinc minuts perquè es van boicotejar els sistemes informàtics de recompte des de la policia espanyola". 

 

 

Un moment, com la resta de la jornada, que va ser "intens" també pel representant d'ERC i per Macarulla, que explica que tot i l'aparició dels Mossos a les 06.30 h, "la barrera de gent no va ser travessada per les forces d'ordre", que no van tornar a aparèixer durant la votació. I finalment, a les 12 h, es va poder tornar a votar amb normalitat fins al final de la jornada. 

 

 

Imatge de la jornada de l'1 d'octubre a Bellaterra | BellaterraDiari

 

 

Tot i això, afegeix Pallàs, "a la tarda vam passar molts nervis perquè hi havia rumors que la policia havia anat a Sant Cugat, a Sabadell...". Alhora, però, es va veure que la reunió de la gent tenia "quelcom d'orgànic, perquè tothom es va posar a buscar una manera de contribuir, i la gent s'autoorganitzava i preparava per les situacions", recorda Oltra. 

 

 

Un acte de desobediència "de proporcions èpiques"

 

Al final, tal com explica el representant de Convergents, "la votació va anar correctament i sense cap problema". Pallàs indica que les meses es van tancar "una mica abans de les 20 h". "Va proclamar-se el resultat allà mateix, al voltant de les 20 h, i es van portar les urnes a l'Ajuntament de Cerdanyola", afegeix. 

 

 

"Recordo que quan va acabar tot -rememora Oltra- i ens vam trobar amb altres companys d'Esquerra, teníem la sensació d'haver de dormir 48 hores seguides". Tanmateix, assegura que va valer la pena, "encara que sigui pel valor simbòlic" de la jornada. Parafraseja a David Fernández dient que "l'1 d'Octubre va ser l'acte de desobediència civil més gran de l'Europa contemporània", i reflexiona: "mobilitzar a dos milions i mig o tres milions de persones, amb tota la seva infraestructura, va ser una tasca de proporcions èpiques". 

 

 

BellaterraDiari ha convidat al president de l'EMD de Bellaterra i membre de Gent per Bellaterra, Ramon Andreu, a participar en aquest reportatge, tot i que no ha contestat a la nostra invitació.