La Investidura

"Entre altres coses, un polític ha de responsabilitzar-se de les seves manifestacions i si s’equivoca, reconèixer-ho. Ho ha fet algú?"

No, no miro el debat d’investidura del parlament espanyol. M’avorreixen sobiranament els discursos dels polítics actuals, sobre tot perquè se’ls hi enfot un xiulet el que hagin pogut dir abans. I quan dic abans no parlo de molt temps enrere. Entre altres coses, un polític ha de responsabilitzar-se de les seves manifestacions i si s’equivoca, reconèixer-ho. Ho ha fet algú?

 

 

També em revolta sentir veus com les de la senyora Arrimadas, incompetent professional de la política, amb un discurs tant escàs d’idees com ric en tòpics. Pel que fa a Casado, la seva ombra és la d’un senyor amb bigotet i de cabell engominat que passarà a la història com el polític més perniciós dels darrers anys. Ni que s’hagi deixat barba per fer-se passar per home progre. "Auque la mona se vista de seda..."

 

 

No m’estalvio el comentari sobre el senyor Abascal, que amb el seu discurs perniciós i que no fa més que escampar odi i evocar les maneres dictatorials que creiem superades, avergonyeix un país que es diu democràtic. Que s’ho facin mirar els partits que, amb la seva deixadesa, han permès l’ascens d’un partit amb l’encuny de postulats feixistes. 

 

 

No, amigues i amics, no em miro el debat perquè no em sento representat per aquest parlament, no me’l sento meu perquè ha naufragat alhora de defensar la llibertat d’expressió, la justícia i el valor fonamental d’una democràcia, que és la veu del poble . 

 

 

Segurament (i això ho escric el 4 de gener de 2020, a les 9 de la nit) el senyor Sánchez serà investit President, però res no està resolt. Els polítics han perdut la meva confiança (i crec que la de molts) i han esdevingut una mala obra de teatre i pitjor muntatge que es manté en cartellera gràcies als mecenes adinerats que ja els va bé que res no canviï.

 

 

Però en plena Costa de gener (expressió en desús) tot fa pensar que aquest any, que, per cert, el seu calendari coincideix amb l’any 1936, inici de la Guerra Civil (serà un mal auguri?) no té pinta que el camí costerut que fa anys estem fent, sigui més assequible, i, tot utilitzant un símil ciclista, la muntanya seguirà essent de primera categoria. El nostre Tourmalet encara està per a conquerir.




Comentaris

envia el comentari