Un muntatge en blanc i negre i lluentons

"Paco Alborch va dirigir una colla d’anys el nostre grup i la Rocio Ahnert i el Domingo Vila foren crucials per la continuïtat de La Inestable entre els anys 1987 i 1998"

El grup Helena Teatre del barri de Gràcia de Barcelona, ha presentat el seu darrer muntatge. Potser us pregunteu, veïns de Bellaterra, com és que ara us vinc a parlar d’aquest grup i d’aquest muntatge. Ben senzill; tant el seu director com un parell de membres de grup van ser durant molt de temps ànimes de La Companyia Inestable de Bellaterra. El Paco Alborch va dirigir una colla d’anys el nostre grup i la Rocio Ahnert i el Domingo Vila foren crucials per la continuïtat de La Inestable entre els anys 1987 i 1998. D’aquella època en guardo un bon record i la seva amistat. És per això que volia tenia ganes de veure’ls en acció.

 

 

L’obra que han presentat és "Bola de neu", de Carles Soldevila (Barcelona, 26/3/1893-10/1/1963), un autor que va tenir la seva volada cap als anys 20 i 30, però que va caure en l’oblit, tot i el seu teatre pulcre i d’una arquitectura molt envejable. Aquesta "Bola de neu", "Civilitzats tant mateix" i "Els milions de l’oncle" són, sens dubte, les obres que ha fet més fortuna.

 

 

Rocio Ahaner (al mig), fent d’Adela Foto: Ignasi Roda

 

 

Feia anys que no llegia el teatre d’en Soldevila. La seva obra "Civilitzats tant mateix" em m’havia causar una gran impressió per la fluïdesa dels diàlegs i el ritme que imprimeix al seu teatre. L’obra que hem gaudit, "Bola de neu", és un altre exemple. El primer que em va venir al cap en veure la representació és que estem davant d’una obra antecessora de la famosa "Art", de Yasmina Reza. No les vull comparar, però si remarcat aquesta idea de la percepció del valor d’una obra d’art, en ambdós casos, d’una obra pictòrica. L’autor català utilitza la idea per crear una trama d’engany amorós, però, extraient-ne l’anècdota “bulevaresca”, em quedo amb la reflexió de l’interès sobre l’art.

 

 

En Soldevila també m’evoca el record dels pares perquè l’any 1960 van representa una obra seva, "El tinent Mondor", dirigida per en Rafael Vidal, al Teatre Romea un 10 de febrer de 1960. Era en l’apogeu de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

  

 

Paco Alborch ha fet una cosa molt encertada, i és presentar el muntatge com si es tractés d’una pel·lícula dels anys vint, en blanc i negre, una d’aquelles pel·lícules de trama amorosa i senzilla que retrataven una burgesia en alça. Així, doncs, ha vestits els seus actors i actrius d’un blanc i negre rigorós i els lluentons dels vestits de nit de les dames. També ha tingut l’encert de ser minimalista en el decorat, creant amb pocs elements els paisatges necessaris per a cada acte.

 

 

Tot això il·lustrat amb una filmació molt encertada, on imatges evocadores d’aquell cinema es trenen amb imatges de nova fornada. Un bon treball d’en Lluís Pàmies. Per reblar el clau, un altre encert, i és el de mantenir amagades als ulls de l’espectador les obres pictòriques de l’Emili Ginebreda. Com diuen en el programa: "...ens ha semblat pertinent -ja he dit encertadíssim- no mostrar en cap moment l’obra d’aquest pintor per tal que sigui l’espectador qui la faci evident en la seva imaginació". 

 

 

Domingo Vila en el paper de Sr. Recasens Foto: Ignasi Roda

 

 

Pel que fa a la interpretació, tota ella és homogènia i, el més important, tots els que actuen gaudeixen en el seu treball. Això contagia el públic. No m’estendré a valorar tots i cadascun dels intèrprets, però deixeu-me que us digui que el foc teatral que encenia a la Rocio i el Domènec quan actuaven amb La Inestable segueix ben viu després de 36 anys fent teatre. No és cap fotesa, és tota una carrera. I ho dic perquè em conec el món del teatre amateur i sé el que costa cohesionar un grup i tenir continuïtat. El Grup Helena Teatre crec que compleix 25 anys i això es mereix més que un aplaudiment, es mereix una lloança.




Comentaris

envia el comentari