Sinca: "Fuster és un personatge pont, que manté viva la flama"

Entrevistem al biògraf Genís Sinca de cara a la presentació del seu llibre Ramón Fuster i Rabés. Biografia del mestre el pròxim dissabte 8 de març a Bellaterra
Genís Sinca és l'autor de la biografia sobre Ramon Fuster i Rabés
Genís Sinca és l'autor de la biografia sobre Ramon Fuster i Rabés | genissinca.com

 

 

Genís Sinca és escriptor, biògraf i periodista. Com a encàrrec del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Lletres i en Ciències de Catalunya, Sinca va elaborar la biografia de Ramon Fuster i Rabés, pedagog lleidatà que va venir a Barcelona a formar-se i va esdevenir un dels mestres més importants pel reestabliment dels valors republicans, especialment en l'educació.

 

 

Fuster va tenir una important empremta en la formació de la idiosincràsia de Bellaterra, ja que va ser un dels fundadors de l'antiga Escola Tagore, que s'ubicava  a l'avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra. El llegat d'aquesta es manté en bona part de les famílies que es van ubicar al poble a causa de l'existència del centre, que va passar a formar part d'una cooperativa integrada per pares d'alumnes i va esdevenir en l'actual Escola Ramon Fuster

 

 

Amb motiu de la presentació de la biografia de Fuster a Bellaterra, el pròxim dissabte 7 de març, parlem amb Sinca sobre tot allò que recull a Ramón Fuster i Rabés. Biografia del mestre, i sobre la seva experiència treballant amb la figura del pedagog de Bell-lloc d'Urgell. 

 

 

Quin és el caràcter de la història de Ramon Fuster i Rabés?

  

És una història molt lleidatana aquesta. L'origen lleidatà de Fuster i Rabés és bàsic per comprendre la força del personatge, que és molta i molt intensa. És terra ferma. Hi ha personatges com el Fuster que són molt anònims però ferms en tota la seva obra i figura.

 

 

 

  

Ell era pedagog i professor, però també imaginem que devia escriure algunes obres...

  

Sí, i tant! Aquests personatges combinen diverses virtuts, i el Fuster les té. A part de ser un gran mestre i un gran pedagog, escrivia com els àngels. Va fer el famós "Sangota, o el gos-llop", un conte que a l'època en què es va publicar, l'any 1964, va provocar moltes sacsejades perquè està molt ben escrit i encetava una època literària d'en Fuster que culmina amb L'educació, problema social, que és un assaig divulgatiu del sistema pedagògic que ell havia anat posant en pràctica. En fi tracta sobre la igualtat, el fet de compartir classe entre nens i nenes..., i tot allò que va rescatar d'abans de la Guerra Civil. Fuster sobretot és un personatge pont, un personatge que manté viva la flama, i intenta traslladar conceptes d'aquells anys que havia conegut d'abans de la Guerra quan era molt i molt jove, a una postguerra que havia quedat arrasada en l'àmbit pedagògic. I entén que posar en pràctica aquella nova pedagogia de tipus europeu sota el Franquisme és un miracle que es pot acomplir. I això es compleix, sobretot amb el Tagore.

 

 

 

Entre Ramon Fuster i Maria Rosa Fàbregas van marcar un gol per tot l'escaire al Franquisme

 

 

  

En què va consistir el projecte de l'Escola Tagore a Bellaterra?

  

Amb el Tagore és quan aconsegueix, no tan sols fundar una escola en un lloc idíl·lic, sinó fer-la a imatge i semblança del que ell creia que s'havia de fer. En un lloc, a més a més, a on el públic que vivia a Bellaterra no era progressista, sinó que més aviat tirava cap a l'altra banda, per no dir molt. La cofundadora de l'Escola Tagore va ser la Maria Rosa Fàbregas, l'esposa del famós Frederic Roda, que ja estiuejaven a Bellaterra i eren famílies que tenien aquí les seves propietats i que van convèncer en Fuster per fer una escola a Bellaterra, en aquest lloc idíl·lic. Entre els dos van marcar un gol per tot l'escaire al Franquisme, obrint la primera escola a l'aire lliure a Catalunya després de la Guerra Civil. Hi havia unes torres, a on estava instal·lada l'escola, però per exemple era molt famosa la migdiada dels nens i nenes a les hamaques, fos hivern o estiu. Hi tenia molta importància el contacte amb la Natura i l'"escola de bosc" de la Rosa Sensat.

 

 

 

  

Ell havia treballat amb aquest tipus de pedagogia més pròpia d'Europa per haver pogut sortir a l'exterior?

  

Ell havia conegut als grans pedagogs del moment quan entrava de professor a l'Escola Virtèlia de Barcelona. Quan ell arriba de Lleida, en plena Guerra Civil a Barcelona, té molt clar que vol estudiar magisteri, però també sap que hi ha hagut unes línies pedagògiques de la Generalitat republicana que ja apuntaven maneres d'ensenyar molt interessants, i que tots els nois i noies que estudiaven magisteri coneixien. Quan a la Postguerra veuen que tot allò ha desaparegut, hi ha escoles com Virtèlia -que és filla directa d'aquella manera de fer- que permeten mantenir aquestes línies. Gent com el Fuster coneix, encara a Virtèlia, l'Alexandre Galí -fundador de la Mútua Escolar Blanquerna-, el Joan Llongueras -musicòleg introductor a Catalunya d'unes corrents europees molt famoses per estudiar, per exemple, gimnàstica rítmica-... Tota una sèrie de personatges i innovacions que el Fuster, que era un gran amant de les criatures -segurament perquè havia tingut una infància dura i difícil a Bell-lloc d'Urgell-, es preocupa molt per aquesta nova manera d'ensenyar als alumnes. Ell creia que era molt efectiva, i realment ho era.

 

 

 

Quan a la Postguerra veuen que tota aquella manera d'ensenyar ha desaparegut, hi ha escoles com Virtèlia que permeten mantenir aquestes línies

 

 

  

En què consistia aquesta nova pedagogia amb què treballava Fuster?

  

Molt clarament: ell era un expert amb el mètode Montesori i el mètode Decroly. Resumidament, en l'àmbit de les matemàtiques per nens és el sistema de conjunts, per exemple, o en l'ensenyament dels colors a través de formes geomètriques. La combinació de colors, els conjunts, i altres sistemes similars, apresos a molt prompta edat, fan que el nen tingui una preparació cerebral idònia per aprendre matemàtiques de forma més efectiva. Aquest sistema que avui dia sembla completament tradicional, no ho és: és nou i ho introdueix gent com el Ramon Fuster que es preocupa d'anar reintroduint aquesta manera de fer.

 

 

 

Sinca, durant una tertúlia
Sinca, durant una tertúlia | Cedida

 

 

Quin pes hi tenien el catalanisme i els aspectes religiosos al Tagore?

  

Hi ha un aspecte clau en Fuster que és que la criatura ha d'aprendre la llengua de la mare, que aquí és el català. I per tant és un catalanista que, a més de tot això, afegeix aquesta capa de país, tradició i folklore: la celebració del Nadal, de la primavera... Que el nen quedi lligat, també culturalment, al país que l'ha vist néixer i créixer. I a més hi ha una altra capa també molt important, que és la religiosa: tota una sèrie de pedagogs van aconseguir penetrar en aquesta nova pedagogia perquè la seva religiositat els permetia també entrar en un àmbit que el Franquisme tolerava. I aquí van fer molta feina; si no, el Tagore no s'explica. I l'escola mixta! Que això no estava permès: quan venia l'inspector, tothom a córrer per separar els nens i nenes en classes diferents perquè l'inspector no ho veiés. El Fuster, en concret, anava ràpidament al lavabo a treure de darrere de la cisterna del vàter el retrat del Franco i el penjava a la classe. Són aquelles coses típiques i entranyables del Tagore als anys seixanta. Un dels exemples arquetípics dels alumnes del Tagore de l'època és el Xavier Sala i Martin, que era un alumne que, a més a més, tenia els seus pares treballant de professors allà. L'Emili Sala, un pedagog immens i totalment desconegut, era el típic professor que al Fuster li agradava: un professor que s'avé molt amb els alumnes, i hi juga a futbol, però que sap marcar la distància i és molt bo transmetent el coneixement als alumnes. És probable que el Xavier Sala i Martin vingui a la presentació del dissabte 7 a Bellaterra.

 

 

 

Quan venia un inspector, Fuster anava al lavabo a treure de darrere de la cisterna del vàter el retrat del Franco i el penjava a la classe

 

 

Era habitual aquesta relació amb l'escola Tagore, sent pares i mestres alhora?

  

Sí. Fixa't quin era el tarannà dels mestres que el Fuster aconseguia captar cap al Tagore que se'n van anar a viure a Bellaterra. És a dir: la implicació era tan alta que els molts mestres i famílies que venien de Barcelona van anar a viure a Bellaterra. Gent que avui en dia encara hi viu. Els Riba, per exemple, o gent que ja s'hi ha quedat, o els Roda. Clar! És que l'exemple és els Roda: és una família que es va trobar amb la mare ficada fins al fons en l'organització de l'escola. La Maria Rosa Fàbregas introdueix l'art a l'escola: decorava el jardí amb colors i floretes... Era un conte de fades aquell col·legi.Es veia també amb coses com el menjador: mai hi veies tovallons de paper. Els tovallons havien de ser de roba, els plats hi tenien la T del Tagore gravada... El nen havia d'entendre que el menjar era molt important i que el respecte a l'aliment també ho era, i això també volia dir que l'entorn havia de tenir una certa coherència amb el que s'explicava, i per tant al Tagore no hi hagués pogut haver mai gots de plàstic: era rebaixar la qualitat pedagògica que es volia donar al nen. Si feia bo, es sortia a fora a donar classe sota els arbres... Era un to molt progressista però també alhora molt tradicional en les formes. "Progre" no és ben bé la paraula: era una modernitat molt europea i molt nòrdica. El Fuster va incorporant tota una sèrie d'elements com aquests que fan de la Tagore una escola diferent.

 

 

 

L'Escola Tagore va ser exclusiva a l'hora de presentar aquesta manera d'ensenyar els infants?

  

No! Però sí que va ser de les primeres. L'any 1957, poca broma, eh? Hi havia l'Isabel de Villena, a Barcelona, amb una altra pedagoga que és la Carme Serrallonga que comença el 1939. Ella els tenia molt ben posats i estava més preparada, era més gran. Després van venir altres com l'escola Talitha, el Sant Gregori, el Tau... Cadascuna tenia el caràcter del director, i en aquest cas el director era un home que era molt més que un pedagog. Era sobretot, també, un activista cultural que va estar ficat al naixement de la revista Cavall Fort. Publica diversos contes com "Sangota, o el gos-llop"; és un dels fundadors del diari Avui, perquè entén que el català ha de tenir un vehicle d'expressió popular perquè si no no arriba a la gent; es converteix en el degà que democratitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Lletres i en Ciències de Catalunya, que col·legia els mestres i professors... Aconsegueix fer fora els falangistes del col·legi! És molt fort! I durant l'any 1969! Clar, és una vida tan intensa que agafa un tumor cerebral i als 60 anys mor, l'any 1976, tot just després de la mort de Franco. Per això és també tan desconegut, perquè la seva mort als 60 anys fa que després es trenqui una mica el seu llegat.

 

 

 

Hi ha alumnes de Fuster que han estat tan influïts per la seva figura que després han fet una escola pròpia

 

 

Com ha sigut investigar sobre Ramon Fuster?

  

Això va ser un encàrrec precisament del Col·legi de Llicenciats. Jo sóc especialista en escriure biografies, i com a escriptor, quan m'ho van proposar em va semblar un personatge molt interessant. M'interessen els rarets, i aquest, com a desconegut i interessant en el tema pedagògic em va cridar molt. Catalunya és un dels països del món on l'educació és matèria d'estudi constant. Aquí hi ha moltíssimes escoles! Hi ha exemples d'alumnes del Fuster d'aquella època que han fet col·legis: han estat tan influïts per la seva figura que després han fet una escola. És un personatge molt interessant.

 

 

 

De cara a la presentació del llibre a Bellaterra, aquest dissabte 7 de març, es tracta d'una reunió d'exalumnes?

  

La presentació del dissabte ha estat pensada molt intel·ligentment per l'Ignasi Roda. Ell no va ser tan sols alumne del Tagore sinó que hi va treballar, no com a professor però sí fent diverses coses: feia des de fotocòpies fins a les hamaques, fins a animador cultural. L'escola, els dissabtes al matí, es preocupava que hi hagués gent fent teatre, cantant i ensenyant coses. El més interessant és que hi haurà gent de diverses èpoques. Per exemple: hi ve el Federico Mayor Zaragoza, antic director de la UNESCO, que ara és el co-president del Grup d'Alt Nivell de l'Aliança de Civilitzacions i exalumne del Fuster al Virtèlia. També vindrà el Jesús Betrian, vocal del patronat de la Fundació Collserola -que té sota el seu paraigua l'Institut Tècnic Eulàlia de Barcelona, i entre altres també l'Escola Ramon Fuster de Bellaterra-. Parlarà la Maria Fuster, filla del Ramon Fuster, que també va ser mestra al Tagore; i també el Guillem Fuster, el seu nét i que forma part del Consell per la República i ha sigut mestre. També hi ha el Josep Maria Riba, que és de les famílies que van portar tots els nens amb el Fuster i tots van anar a viure a Bellaterra i que ara és el president de la Unió de Veïns de Bellaterra, i exalumne. És una cosa...! Tot lliga! I jo diré quatre coses per explicar tot el que hem parlat fins ara, i l'Ignasi Roda també hi parlarà. Convidem a tothom que vingui, que serà molt interessant.