Oltra: "Bellaterra necessita un pla de xoc per revertir la manca d'inversions"

Quim Oltra, candidata d'Esquerra Republicana a presidir l'EMD, parla sobre la necessitat d'un pla de xoc i de treballar per "fer poble" a Bellaterra
Quim Oltra, candidat d'Esquerra Republicana a presidir l'EMD de Bellaterra
Quim Oltra, candidat d'Esquerra Republicana a presidir l'EMD de Bellaterra | Laia TR

 

Quim Oltra és bellaterrenc i professor de secundària a l'IES Banús. Des de fa quatre anys exerceix també com a vocal de l'EMD de Bellaterra per Esquerra Republicana de Catalunya després que, durant les passades eleccions municipals del 2015, la formació aconseguís una vocalia a l'EMD sense fer campanya específica a Bellaterra. Ara, Oltra es presenta com a candidat a presidir l'EMD de Bellaterra com a independent, però ajudat per la plataforma d'Esquerra.

 

 

En quart lloc de la nostra ronda d'entrevistes als candidats a presidir l'EMD, hem volgut parlar amb Oltra sobre el seu diagnòstic dels problemes de Bellaterra, així com les solucions que hi proposa. Alhora, també hem volgut que doni la seva valoració de la feina de gestió duta a terme per Gent per Bellaterra en els seus dos mandats al capdavant de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra.

 

 

A les anteriors eleccions, vau treure una vocalia per sorpresa i vau entrar a l'EMD. Com creieu que ha sigut el vostre primer mandat a l'EMD de Bellaterra?

Bé, òbviament, que Esquerra tragués un vocal a les passades eleccions, en certa manera, va ser una sorpresa: no hi havia ni candidat a la presidència ni s'havia fet excessiva campanya a Bellaterra. Com ha estat el mandat? Bé, ha estat un període molt interessant, ha sigut una oportunitat d'aprenentatge, de moltes coses, i d'entendre com funcionen aspectes interessants de l'administració i veure com està gestionant-se Bellaterra per dins, tant en les coses interessants com amb les coses potser no tan interessants i les oportunitats perdudes, també. I en certa manera, sobretot per aquestes oportunitats perdudes, és que hi ha una candidatura: no hi ha una especial vocació o aspiració de poder o de liderar res, però el que sí que és veritat és que hi ha un punt de responsabilitat. Seria una llàstima que es perdessin quatre anys més. 

 

 

Suposo que llavors Esquerra a Cerdanyola contacta amb vostè i prepareu, aquest cop sí, una campanya.

La mateixa sorpresa, en certa manera, de treure un vocal a les passades eleccions força a la gent d'Esquerra a Cerdanyola a adonar-se de la complexitat o la realitat més propera de Bellaterra. El fet de tenir un vocal que els hi toca els nassos, que està allà picant pedra, queixant-se i dient "ei! I això, i això i això..." fa que entenguin, no sé si el total de la realitat, però que canviïn progressivament la manera de veure-ho i, en quatre anys, jo he vist com la visió de la gent d'Esquerra ha anat canviant sobre Bellaterra. El fet de tenir-hi a algú que va picant pedra i va intentant fer el que bonament pot, suposo que dóna aquesta presència i, quan l'assemblea em proposa que accepti la candidatura, doncs ho accepto. Però també per una qüestió de responsabilitat, que no pot ser que estiguem quatre anys més igual, no pot ser. 

 

 

Quines són les propostes que teniu per a Bellaterra per arribar a la presidència de cara a les eleccions? 

Amb tot el respecte, la teva pregunta és capciosa perquè dius "de cara a les eleccions". Jo crec que un dels problemes de Bellaterra, tant des de Cerdanyola com des de l'EMD o Bellaterra mateix és que els plantejaments, les decisions i els arguments han sigut, sobretot, de cara a les eleccions. I després, quan s'acaba el període electoral, buit absolut. Llavors, evidentment hi ha d'haver actuacions immediates, però tampoc es pot perdre de vista una visió a llarg termini. Bellaterra necessita un pla de xoc en manteniment d'espais públics i de serveis "però ja!", que d'alguna manera intenti revertir els anys de manca d'inversions. Però a la vegada Cerdanyola necessita donar-se compte (i crec que el grup d'ERC ho ha anat veient amb el temps) que aquest pla de xoc i aquest seguit d'inversions no són pròpiament només rescabalar una situació, que s'ha de fer, sinó que és una oportunitat també per Cerdanyola. És a dir: que si Bellaterra guanya, també guanya Cerdanyola. I l'altra és ser conscient de cap a on va Bellaterra. Llavors, a mi el que em preocupa i un dels reptes que té Bellaterra és la seva piràmide de població. Tenim un seguit de gent que cada vegada envelleix més i tendeix a viure sola, i necessita un seguit de serveis i de condicions per poder continuar vivint amb qualitat. I a la vegada, tenim un buit poblacional de gent que no pot continuar vivint a Bellaterra en un moment donat, i que si no pot és alguna cosa que s'ha de solucionar. Si no vol, no hi ha problema, però si no pot continuar-hi vivint, això s'hauria de solucionar. 

 

 

Els plantejaments, les decisions i els arguments han sigut tradicionalment de cara a les eleccions, però quan s'acaba el període electoral, buit absolut

 

 

I d'una forma més concreta?

Tothom està d'acord que totes les voreres i el fet de la mobilitat o el trànsit són qüestions que cal treballar; que a tot l'enllumenat cal treballar; que millorar la sensació de seguretat és una cosa que la gent necessita... La gent ha d'estar tranquil·la a casa, i això els organismes competents ho han de veure, entendre i actuar-hi. I, sobretot, jo crec que cal fer poble. Cal que la gent es conegui, interactuï i trobi espais per relacionar-se, perquè això millora la resta de coses. Si tu fas poble, la sensació d'aïllament es redueix, i si tu fas poble, les iniciatives es conjuren i acaben sortint més entitats, més associacions i més activitat cultural, esportiva i associativa de la que tenim a Bellaterra, que déu n'hi do la que ja tenim! Que la gent es conegui i interactuï, que tingui espais de trobada. I per tant hi ha d'haver espais del carrer que convidin a aquesta trobada i hi ha d'haver espais perquè la gent desenvolupi les seves inquietuds. I això s'ha de fer de manera que sigui agradable per la gent, que els hi costi el menys possible, i que aquests punts de trobada puguin generar noves sinergies. S'ha de crear una cultura de més participació, que n'hi ha molta!, però és difícil trobar espais on reunir-se. Els grans esdeveniments de Bellaterra són la Festa Major i la cavalcada dels Reis Mags, i a la Festa Major la sensació és que, any rere any, cada cop hi va menys gent. S'ha d'aconseguir involucrar a la gent en aquests actes, i a la vegada fer-ne més perquè també s'involucrin. Això genera veïnatge, espais, iniciatives, col·laboració... Fa poble. 

 

 

Oltra es presenta a la presidència després d'exercir aquests quatre anys com a vocal
Oltra es presenta a la presidència després d'exercir aquests quatre anys com a vocal | Laia TR

 

 

 

Fa dos mandats que a Bellaterra governa el mateix partit, des de la seva creació. Com valoraria el que s'ha fet bé i el que s'ha fet malament?

Jo crec que és innegable que el govern de Gent per Bellaterra ha posat Bellaterra en el mapa mediàtic i polític. El que és una llàstima és que l'hagi posat de la manera que l'ha posat. Ara, fa poc, llegia en el Tot Bellaterra un cartell propagandístic de Gent per Bellaterra, i estan prometent les mateixes coses que ja van prometre en passades eleccions..., excepte el tema de la independència. Bé, i llavors és com "El dia de la marmota", s'està prometent sempre el mateix. Es promet el CAP amb el logo del CatSalut, que van haver de retirar perquè el CatSalut els hi va dir que no podien fer servir el seu logo; es prometen unes càmeres quan el Consell de Garanties Jurídiques els hi ha dit que no tenen ni han tingut competència per instal·lar-les; es prometen unes pilones que les sentències judicials, cada vegada que hi han arribat, les han fet abaixar... Per tant, tot el que prometen, com a reptes polítics, és o sempre que acaba sent una font de conflicte.

 

 

 

I per part de Cerdanyola, s'han de fer canvis?

I és evident que Cerdanyola ha de "canviar el xip" respecte a Bellaterra i ha d'entendre que Bellaterra és un valor a cuidar, és positiu i és una cosa que ha de ser bona per a Cerdanyola. Aquí Cerdanyola ha de fer molts canvis, però també és evident que, si tu vols que els resultats siguin diferents, potser has de deixar de fer les coses com les feies sempre. Si vols un canvi, has de canviar també, i per tant, la valoració d'aquests vuit anys és que no és fàcil començar una institució, no és fàcil aprendre (jo he après molt durant aquests quatre anys de mandat), però cal fer les coses d'una manera seriosa i mínimament treballades. Perquè han sigut quatre anys de veure com les coses no estaven treballades, com es portaven a Ple coses no prou desenvolupades, com s'endarrerien plens perquè no estaven ni les mocions fetes, com es prenien decisions unilaterals -pel simple fet de tenir majoria- que després esdevenien en problemes, com no hi ha una comunicació amb la resta d'entitats i forces polítiques, o com hi ha una comunicació completament esbiaixada, partidista i adoctrinadora. Jo crec que, més enllà de tenir una majoria "hiperlegítima", hi ha una qüestió de certa transparència, netedat i honradesa a l'hora de fer les coses que, si no es fa així, qui surt perdent, al cap i a la fi, són els veïns de Bellaterra. Perquè podem parlar a molts enfrontaments de qui té la culpa, però qui està patint són els veïns i veïnes de Bellaterra. 

 

 

Quina és la perspectiva d'Esquerra sobre el moviment d'annexió a Sant Cugat?

L'annexió a Sant Cugat és una reacció la mar de lògica. És una demanda dels veïns de buscar un intent de solució. Llavors, un seguit de veïns creuen que la possibilitat d'annexionar-se a Sant Cugat, mitjançant el procediment administratiu, serà la via de la solució. El que és innegable és que la gent de Bellaterra es mou per intentar millorar les seves condicions de vida, i això és fantàstic i meravellós. Això de Sant Cugat, ja veurem, en el sentit que hi ha un procediment administratiu que és activable a través de les signatures (no sé si ja s'ha activat o no), però té uns terminis, uns objectius quantificables que la Generalitat avaluarà i prendrà una decisió. I aquesta decisió suposo que estarà bé, perquè uns ho hauran enraonat i els altres també... Però el fet que ens n'anem a Sant Cugat no ens mourà màgicament: continuarem tenint els mateixos carrers, les mateixes voreres, els mateixos fanals, les mateixes necessitats, i en el millor dels casos canviarà l'interlocutor, que és l'esperança d'aquests veïns. El dubte seriós que tinc, vistos els quatre anys de mandat, és que, si l'actual govern que potencia i promou aquesta iniciativa i li dóna suport serà capaç de gestionar això. Perquè vist el que s'ha fet, no tinc clar que tingui capacitat per gestionar-ho.

 

 

Perquè opten per demanar la independència de Bellaterra si, ja al 2014, estudien la possibilitat d'annexionar-se a Sant Cugat?

 

 

I menys quan és una iniciativa que, internament, ja avaluen el 2014, i fan estudis i gasten diners en estudiar la possibilitat, i el 2015, amb la possibilitat estudiada, opten per demanar la independència, argumentant que era viable i econòmicament podria ser sostenible. Però la llei el 2015 era la mateixa que ara, no hi ha hagut cap canvi de legislació.  Per tant, si ara resulta que és inviable, el 2015 sí que era viable? Què ha canviat d'un moment a un altre? Et diran que la sentència del Tribunal Constitucional respecte a Medinyà; però aquesta és respecte a Medinyà, no hi ha una sentència respecte a Bellaterra perquè no s'ha iniciat el procediment ni s'ha demanat. Tant la independència de Cerdanyola, com l'annexió a Sant Cugat, com qualsevol apel·lació al nou conveni, en el fons, són expressions d'una necessitat, amb diferents colors i perspectives, però posicions per expressar una necessitat de millorar les coses a Bellaterra i assentar, condicionar i extreure tot el potencial de Bellaterra. Per tant, benvingudes siguin i anirem treballant sobre les coses en funció del que vingui.