Duran: "La gent anava 'a la Bea', i molts preguntaven per mi quan vaig marxar"

Després de nou anys de la seva obertura, entrevistem Bea Duran i Victor Monferrer, de la llibreria i papereria Paper's sobre la realitat d'aquest negoci ja emblemàtic a Bellaterra
Bea Duran i Víctor Monferrer, de la Llibreria Paper's
Bea Duran, expropietària, i Víctor Monferrer, propietari de la Llibreria Paper's | Toni Alfaro
 

Bea Duran va ser l'encarregada de la llibreria i papereria Paper's durant sis anys, des del 2009 fins al 2015. Després, per qüestions personals, el comerç situat a la plaça del Pi va passar a mans de Víctor Monferrer, amic de Bea i professional de la distribució de papereria i premsa, que se n'encarrega avui en dia. 

 

Amb motiu, el passat 12 de setembre, del novè aniversari de la papereria Paper's, des del Bellaterra Diari entrevistem a Duran i Monferrer sobre el que ha significat la història d'aquest emblemàtic negoci bellaterrenc.

 

Quan vas començar a portar la Paper’s?

Bea: Vaig començar al quiosc farà nou anys. Va ser exactament l'endemà de la Diada, que era diumenge 12 de setembre, i a més recordo que era diumenge perquè vaig encartar els diaris. Jo els encartava, és a dir, hi incloïa la revista del diumenge a dins. I me'n recordo que aquell dia em vaig dedicar a encartar tots els diaris. El Condis, que està al costat del quiosc, va obrir el dia d'abans, el dissabte. El bar del Club Bellaterra estava en construcció absolutament, no hi havia res de res, era tot pedres, i totes les altres botigues estaven amb la persiana abaixada, sense ocupar: no hi havia res. Hi havia tants espais per posar-hi un negoci que em van dir: escull el que vulguis. I jo vaig escollir aquest perquè era justament el que estava al costat del Club i al costat del Condis.

 

Ell i jo sempre hem tingut una amistat que és amistat de debò

 

Lliuràveu a les cases o la gent venia a buscar els diaris al quiosc?

Bea: Jo no repartia per les cases de Bellaterra: la gent venia a buscar el diari al quiosc. I no ho feia perquè el Víctor, que tenia un quiosc a la Universitat Autònoma, lliurava els diaris a Bellaterra. Jo al Víctor el conec des que jo tenia 17 anys, fa pràcticament 30 anys, i jo vaig començar a treballar amb ell a la seva llibreria que tenia a la Vila Universitària. És que el conec de tota la vida! Ell tenia repartiment de diaris a aquí, i evidentment jo no ho feia, perquè el que jo no faria era fer-li la competència a ningú. A més, repartir diaris suposa tenir un personal, uns cotxes i una sèrie de coses que jo en aquell moment no podia assumir perquè tenia unes despeses a la botiga brutals; quan fas una cosa així, fas una inversió molt gran. En tot cas, sí que alguna vegada li havia donat al Víctor algun client que volia que li repartissin a casa. Ell i jo sempre hem tingut una amistat que és amistat de debò. El vaig conèixer quan estava a COU i llavors començava la Universitat. Ell per mi ha fet moltíssimes coses.

 

Van ser durs els inicis?

Bea: Sí. Els inicis de la papereria van ser difícils perquè primer has de fer molta difusió, perquè la gent no estava acostumada a venir a comprar el diari. Estava acostumada a l'anterior quiosquet, que el portava el Carlos Julià, de tota la vida, que tothom venia a comprar el diari. Es va treure aquest quiosc. Jo em vaig posar davant d'on era abans aquest quiosc, i vaig fer la difusió. Però hi va haver un període entre que aquest quiosc de tota la vida va tancar fins que vaig obrir la papereria, i la cosa va costar.

 

Els bellaterrencs havien perdut la costum de comprar aquí?

Bea: Clar, acostumar a la gent a què vagi a buscar el diari a aquí, en comptes d'anar-se'n a Sant Cugat o altres llocs és difícil. Guanyar una clientela és molt difícil. Amb els mesos, llavors, ho dius... Comencen fixant-s'hi, i veuen que hi ha diaris, i és a poc a poc. I al final tens una clientela fixa, i la veritat és que han sigut sempre molt fidels. A part és que és la primera botiga que hi havia a Bellaterra en la zona propera a l'estació en molts anys a part dels bars.

Víctor: Recordo que va sortir un documental explicant la història del Carlos, l'anterior quiosquer. Aquell quiosc va estar mesos tancat: va haver-hi més d'un any en què no hi havia quiosc a Bellaterra. Va ser un desastre per a mi perquè em van demanar des del restaurant de dalt de Bellaterra que els hi portés la premsa. Jo tampoc buscava molts clients perquè després estava Bea amb el Paper's. Si venia algú a dir-me que necessitava que li repartissin a casa, doncs sí que ho fèiem, però jo no buscava nous clients a la zona.

 

Monferrer: "el món de la premsa en paper és un món que directament ja està mort

 

Per què decideixes passar-li el quiosc al Victor? 

Bea: Perquè no podia més. Estava saturada. És molta feina: treballar de dilluns a diumenge, de 7 del matí a 8 del vespre, i només tancava al migdia de dissabte i diumenge. Però és que a part, durant aquests anys jo vaig fer també un màster. O sigui: jo vaig compaginar la tenda amb el màster. Per això vaig contractar una persona, però així i tot vaig acabar... És que no podia més. Ningú es pot imaginar com d'esclau és portar un quiosc com aquest! I necessitava fugir, literalment, fins al punt que vaig marxar a viure a Brasil. Necessitava desconnectar absolutament de tot. Anava a tancar, directament. I no va ser ni per culpa de la gent ni res, vaig ser jo: estava totalment saturada.

Víctor: Ningú s'ho pot imaginar. I llavors li vaig dir "no tanquis, dona". Llavors vam parlar i ens vam posar d'acord de seguida. En un moment, en cinc minuts.

Bea: Va arribar un punt que inclús en el meu humor es notava. Llavors, a veure, el client també ho nota quan estàs atabalada i no pots més. I vaig dir: "o marxo o jo aquí exploto". Però això va ser fa tres anys. La gent no anava al Paper's, anava "a la Bea". Llavors, quan jo vaig marxar i es va posar el Víctor, molta gent preguntava per mi. He trobat un afecte no me l'esperava. Molts m'han dit que pregunten per mi, perquè clar, jo no estava per aquí, jo estava a Brasil. I ara em segueixen preguntant. Jo, aquesta estima, és una cosa que ni me l'esperava, i ja no és que l'agraeixi, sinó que et fa sentir bé. Però no és per haver fet una feina bé, sinó per una qüestió que no sé ben bé com explicar. Jo també tinc moltíssim afecte a molta gent de Bellaterra.

 

Llibreria Paper's

Llibreria Paper's | Toni Alfaro

 

Ja havies treballat amb altres quioscos, oi Víctor?

Víctor: Jo ja havia treballat durant molt de temps amb premsa. Nosaltres vam arribar a tenir tres quioscos a la Universitat: a la Plaça Cívica, a la Vil·la Universitària i a la Facultat de Comunicació i Periodisme, que és el que vam mantenir durant trenta anys. I també hi havia el precedent de Julià. Carlos Julià era un personatge rellevant perquè era el que va començar a tenir premsa aquí, i també a la Universitat Autònoma. Era l'home que venia més premsa a Espanya. El dia de la Guerra del Golf va vendre 1.000 exemplars del diari El País. Ell tenia molt volum de vendes però també tenia un gran volum de pèrdues a un nivell directament proporcional.

Bea: el volum de vendes ha anat empitjorant amb els anys.

 

Tant han caigut les vendes?

Víctor: El món de la premsa en paper és un món que directament ja està mort. Jo calculava cinc anys pel final de la premsa en paper, i ara en calculo tres, i no crec que duri més de tres. Amb les estructures actuals, és clar. Sí que hi haurà alguna cosa a mesura: crec que se seguirà tenint premsa en paper, però anem a una gran velocitat en la caiguda de les vendes. No quedaran ni el 10% dels quioscos a Barcelona, ni a tota Espanya, que en venguin. De fet, jo crec que els quioscos ni tan sols sobreviuran amb les vendes de revistes i altres publicacions: crec que és el final. Jo sóc més pessimista que la Bea. Tot i això, un punt de venda bo i interessant, pot servir pel que sigui: a les Rambles de Barcelona, per exemple, és igual que venguin diaris que una altra cosa.

Bea: Jo crec que el tema de la premsa i les revistes (que evidentment morirà perquè tot el que és internet tira més), a pobles petits, a zones petites o urbanitzacions com aquesta se seguirà venent, poc, però seguirà vivint durant un temps. Així com a les grans ciutats és més complicat, aquí, vulguis que no, amb les revistetes i tot, crec que aguantaran. És com el Paper's, que no només és un quiosc: és un quiosc, una llibreria, una papereria, una botiga de regals... Així atreus el client, perquè si et compra un diari, potser et compra una revista i potser et compra un llibre.

Víctor: Quan tenia el quiosc a la Vil·la Universitària també era una mica així: era un espai dins de la Universitat, on viuen els estudiants, i llavors alhora fèiem fotocòpies, regals, llibres...

 

Funciona el trànsit d'alumnes de l'universitat a aquí, a Bellaterra?

Victor: Funciona molt poc. Aquí venen, pràcticament, estrangers a comprar al Condis. Tinc clientela que sí que entra, però ve molt poca gent d'allà. Venen amics meus a veure'm i gent que ha estat a la Facultat de Comunicació i Periodisme, i a vegades sí que es passen. Però la Universitat Autònoma està d'esquenes completament, tant a Bellaterra com a Cerdanyola, com a Sant Cugat. És una universitat completament tancada, i això és un error molt gran. Jo des de sempre els hi he dit.

Bea: Jo vaig aconseguir, quan portava el quiosc, que els alumnes vinguessin al Condis a través de la venda de tabac. Quan va començar a arribar molta més gent, va ser per això. Van començar a arribar alumnes que venien a comprar tabac a la tenda. Però és molt trist perquè només venien a comprar tabac.

Víctor: Quan es prohibeix la venda de tabac a les institucions i centres públics, encara que siguin d'ensenyament universitari, si eres estudiant i volies comprar-ne, o venies a la gasolinera de l'entrada a Bellaterra o venies aquí al Paper's.

 

 Jo em puc quedar aquí a la papereria dotze hores, però Abacus no pot

 

Us han afectat altres punts de venda de papereria i llibreria de dins de la UAB?

Bea: En tres anys que fa que jo vaig deixar la Paper's, la cosa ha canviat molt. El que veig ara, comparat amb el que jo em trobava, no té res a veure. Jo estic al·lucinant, ho dic de veritat. Però bé, perquè tu vegis com funciona alhora la competència. Em vaig trobar una persona l'altre dia quan vaig anar al banc i em diu: "vaig a comprar-me unes coses a l'Abacus". I li vaig dir, "però si tens aquí la papereria", i ell em va respondre "sí, però a l'Abacus és 50 cèntims més barat". I llavors jo li vaig dir que entre la gasolina d'agafar el cotxe, el temps d'aparcar i tot, s'acabaria gastant tres euros més, i em va dir que "bueno, però és 50 cèntims més barat", i és així. Clar, això, per exemple, són coses que van acabant amb la botiga. Però jo, almenys, no podia posar uns preus al nivell de l'Abacus, perquè clar, a ells els hi venen les coses a un preu i a mi m'ho venien a un altre. Però, d'altra banda, el tracte amb el client és diferent aquí que a l'Abacus: aquí tens el client, saps qui és, i parles amb ell. A mi m'arribava una persona, em demanava per un llibre per la seva dona i per no sé qui, i jo sabia quin tipus de llibre volia perquè coneixia més o menys el que li agradava, perquè m'havia comprat. I poques vegades em tornaven un llibre.

Víctor: Això és veritat, però al final vam aguantar i l'Abacus no aguanta. Perquè ara ells s'han trobat el mateix: ara tenen davant Amazon. Ara és una broma, Abacus, i a més són caríssims. I des que va marxar la Silvia de la llibreria d'Abacus, tot s'ha tornat un desastre, perquè ningú sabia res de res. Ara l'Abacus no pot aguantar la seva estructura. Jo em puc quedar aquí a la papereria dotze hores, però Abacus no pot, perquè té tantíssima gent contractada, uns lloguers per pagar, un magatzem central...

 

Segur que us heu trobat amb problemes derivats de la competència...

Víctor: Jo era proveïdor de l'Autònoma i em van parar perquè jo venia més barat que l'Abacus. Per exemple, a mi em demanava un departament que els hi fes un pressupost per un congrés o alguna cosa així, i els hi treia més barat que Abacus, i em van fer una reprimenda... Llavors, en el següent contracte em limitaven les activitats, i passaven coses com que jo podia vendre material de papereria però no material d'oficina.

Bea: Parlant dels temes de competència, jo recordo quan la gasolinera de l'entrada va començar a vendre cromos de futbol i d'altres temàtiques, adhesius d'aquests pels nens. És una venda que surt molt bé i és fonamental pel negoci. I de cop la gasolinera comença a vendre'ls. I jo vaig anar-hi, vaig parlar amb l'encarregat i li vaig preguntar que perquè venia cromos, que m'estava fent la competència, entre altres coses perquè la gasolinera tanca a les 22h i jo a les 20h. I em van dir que tenien dret a vendre'n, i llavors penses que què hi pots fer contra això. I una altra cosa que també tenia moltíssima sortida de vendes, i molta part de poder aconseguir mantenir la botiga hi provenia, són els dolços i llaminadures. Allò que passava amb les "xuxes" era impressionant. De cop, la gasolinera va començar a vendre'n també. Clar, molts nens i nenes d'escoles com La Vall, que passaven abans per la benzinera que per la botiga, ja no ens arribaven. Però és curiós que a una llibreria i papereria, el que més diners et doni siguin les "xuxes", tot i que els nens et robin alguna de tant en tant. Però això ho hem fet tots, em sembla.

 

La idea és intentar obrir-nos a la UAB, i aprofitar els contactes que tenim i l'espai ben maco de la Paper's

 

Planegeu activitats en el futur per la Paper's? 

Víctor: Nosaltres ara hem fet el segon pis a la llibreria i la idea és que hi hagi activitats. Ara mateix, les llibreries que aguantaran serà perquè aportis alguna cosa més, un valor afegit. Si no dones alguna cosa més, no vindrà la gent. Jo aquí sí que he tingut una bona relació i m'han dit que els hi interessa les aportacions que puguem fer, i la idea és fer-les. Nosaltres hem fet presentacions de llibres, però més associades a dies específics com el Dia del Llibre, també ho vam fer durant la Festa Major, tot i que va ser bastant desastre... Jo vull fer alguna cosa relacionada amb el tema de la Comunicació, i tot això, i tenim gent bastant interessant. Vull intentar -si em dóna temps, si es pot, i si arreglo els problemes estructurals que tenim perquè el negoci està complicat- fer coses a la llibreria a partir del desembre d'aquest any. Ja li he comentat a alguns de Bellaterra que ens hem d'obrir com a negocis a la Universitat. Ja li he dit a la rectora moltes vegades també: teniu aquí Bellaterra i Cerdanyola, i el normal és que les universitats de tots els llocs del món s'obrin a les ciutats i els pobles que estan al voltant, i la UAB és completament tancada. La idea és intentar obrir-nos a la UAB, i aprofitar els contactes que tenim i l'espai ben maco de la Paper's. També tenim el Club Bellaterra, l'EMD per fer cosetes més grans... Jo crec en les coses petites, però si fem una xerrada o alguna cosa, dins de la llibreria es pot fer.  El que jo vull, al final, és que si passa algú per aquí, com volia fer a Periodisme, entri. Vull que siguem molt àgils en aquest sentit, perquè es pot fer, hi ha possibilitats i és la manera de vendre llibres. És perquè vull, per activisme, però també perquè si no la llibreria es morirà.