Cordón: "Esperem que l'aprovació del pressupost sigui una oportunitat per poder fer un govern més ampli"

Entrevista a l'alcalde Carlos Cordón després de la primera setmana a l'alcaldia

Carlos Cordón

Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès a la plaça de Francesc Layret | Mónica García

 

 

  

Ja ha passat la primera setmana com a alcalde. Com se sent?

Ha passat una setmana però sembla que faci dos mesos que estem treballant. Suposo que deu ser per les jornades de 14 hores a l'Ajuntament o anant amunt i avall per agafar el pols de la casa. Aquesta setmana m'he quedat sense veu, ara m'estic recuperant. El dia de la investidura ja vaig notar el pes de la responsabilitat. Tot i això, la realització personal i col·lectiva de poder estar al govern i fer coses per la ciutat ho compensa tot. És un somni que fa molt temps que hem estat treballant.

 

 

És l'alcalde més jove de la història de Cerdanyola. Què aportarà la seva joventut a l'hora de dirigir l'Ajuntament?

A vegades l'edat no implica ni coses bones ni dolentes. No és més que una dada. És cert que sóc el més jove de la història però darrere hi ha un equip que té diferents edats, en Javi Sánchez és el més gran i en David González és el més jove. No es tracta de l'edat d'una persona, sinó de l'experiència i la capacitat de treball que té un equip. En general, tenim un equip molt divers, compensat i amb perfils molt adequats per a cada tema que porten.

 

 

En aquest equip de govern hi ha moltes cares noves.

Algun dubte que es va generar a l'hora de fer la llista és si seria una llista de Carlos Cordón. S'ha demostrat que és així. És una llista que he decidit jo, no hi ha ningú imposat. Hi ha una combinació de persones que hem estat regidors, i inclús persones com en Víctor Francos o l'Eulàlia Mimó que han estat al govern i ens aporten una visió que la resta no tenim. Els altres tenim diferents perfils: de l'Administració Pública, com la Pepi Rivera a Cerdanyola, el Javi Sánchez a la Diputació de Barcelona o la Glòria Urbano a Sant Quirze; perfils com el David González, qui és una persona molt jove però que ja és professor de cicles formatius; l'Òscar Pons, qui ha estat molt vinculat als esports de la ciutat... Els punts forts d'aquest equip són que està cohesionat, que té ganes de fer coses i que fa molt de temps que treballa per intentar fer govern.

 

 

Què és el primer que ha fet com a alcalde?

Signar el Decret de cartipàs. Crèiem que era fonamental que el govern comencés a caminar des del dia de la investidura. Els resultats de les eleccions ens han permès que ningú discutís que els socialistes tinguéssim l'alcaldia. També ens ha permès treballar el traspàs amb el govern sortint, i els hi agraïm la disponibilitat per poder-ho fer.

 

 

Una de les primeres decisions també ha estat retirar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics. Ha estat una decisió molt celebrada per un sector, però molt criticada per un altre...

És cert que molta gent ha dit que la pancarta venia d'una moció aprovada per un plenari i que el més adient era retirar-la també per la decisió del plenari. Hauríem de comprovar quin percentatge de mocions que s'han complert en el mandat anterior. Al discurs d'investidura vaig dir que seria un alcalde de totes i tots, i per aquest motiu no em puc permetre tenir una pancarta a la casa de tots que tensa, com a mínim, a la meitat de la població. No entro en el debat sobre que aquesta pancarta representa els drets i llibertats d'uns polítics que estan a la presó i de tota la gent que els hi fa suport. Ho respecto. On sí entro és en què hi ha una part de la població que fa molt de temps que, entre el dia que van treure la bandera espanyola i van posar aquesta pancarta, està molt tensada. Era una forma de retornar a la normalitat una façana que mai havia d'haver estat utilitzada de forma partidista. Havia de ser neutre. Cadascú a casa seva, que posi el que vulgui. Sempre garantiré la neutralitat de qualsevol edifici públic de la ciutat.

 

 

Al discurs d'investidura vaig dir que seria un alcalde de totes i tots, i per aquest motiu no em puc permetre tenir una pancarta a la casa de tots que tensa, com a mínim, a la meitat de la població

 

 

Ara sembla que aquesta tensió l'ha recollit l'altra banda.

Sí, i si no l'haguéssim tret, tindríem protestes cada dia perquè la traguéssim. Hi ha una majoria a la ciutat que no és independentista. Nosaltres no hem fet una campanya en aquest marc mental. Hem fet una campanya sobre Cerdanyola. Això és una cosa que transcendeix a Cerdanyola. Sabíem que això generaria discrepàncies, de fet, el segon dia de mandat ja vam tenir una manifestació. Sobre la qual agraïm que fos pacífica. Ho entenem i ho respectem. Però és una cosa que havia de fer per responsabilitat.

 

 

Quins són els principals eixos d'aquest mandat que comença pel PSC?

Hi ha tres eixos fonamentals. El primer són les urgències que té l'Ajuntament. Moltes d'elles ja les estem treballant. Un exemple és l'organització de l'administració municipal. Públicament se sap que hi ha un enfrontament entre els caps de servei i les funcionàries habilitades nacionals. En això ja estem posant molts caps per començar a solucionar-ho. Ens hem adonat que és un problema molt greu. Tinc la sensació que no serà una solució fàcil i ràpida. També hi ha urgències com les del cementiri, sobre la qual ja hem pres decisions al respecte per desbloquejar la remodelació. També hi ha temes de recursos humans, de les escoles... Són temes que ja ens va comentar l'anterior govern però ara ens hem trobat amb la realitat total de les coses.

 

 

I els altres dos eixos?

El segon és el tema de l'espai públic, sobre el qual ja estem fent actuacions relacionades amb el pla de xoc d'espai públic. La ciutat ha d'estar neta, cuidada i ha de ser segura per a tots, sigui quina sigui la ideologia. I el tercer eix és la Cerdanyola de les oportunitats. Aconseguir per a Cerdanyola totes les inversions que necessita. Inversions en equipaments que podem compartir amb l'Autònoma, en la Policia Local, en terreny esportiu o la recuperació d'espais per a serveis municipals. Tot això forma part del mig-llarg termini, però hem de començar a caminar per aquí. La setmana vinent tenim en agenda un stage de govern per marcar les línies estratègiques que volem pel mandat. En paral·lel, estem amb les negociacions pel ple per aprovar el cartipàs, que hem de fer en 30 dies i encara no tenim els vots.

 

 

Creu que els podran aconseguir?

Hi ha algun partit que ens ha fet una proposta concreta per tenir aquests vots, i seria una opció a explorar. Hem plantejat una proposta de ple de molt sentit comú, molt coherent. Estem intentant arribar a l'acord d'aquesta proposta i, si al final hem de treure alguna de les nostres propostes per tenir els vots, ho haurem de reflexionar. D'entrada, la proposta que hem fet no ha aconseguit la majoria i estem en plenes negociacions. Tenim intenció de fer aquest ple aquesta setmana, però això segurament ja no podrà ser i passarà a la setmana vinent.

 

 

La proposta de cartipàs que hem fet no ha aconseguit la majoria i estem en plenes negociacions

 

 

Governaran en minoria. La falta de suport per aprovar el cartipàs ja és un exemple de les dificultats que es poden trobar.

Plantejàvem el govern en minoria perquè d'entrada no es veia una majoria clara. Si fèiem un pacte de govern era per fer-lo de 13 o més regidors. ERC va decidir estar a l'oposició i per la campanya que han fet, destacant molt el tema de la independència, ens ha impossibilitat parlar d'un acord de govern. L'únic acord que se'ns ha proposat ha estat amb PP i Ciutadans, però no el consideràvem el més adequat per a Cerdanyola. Aleshores, deixàvem que l'oposició tingués un tracte igualitari i començar a partir d'aquí a teixir aliances. Esperàvem que aquest ple sortís més ràpidament. Esperem que l'aprovació del pressupost sigui una oportunitat per poder fer un govern més ampli i poder fer un govern amb una majoria estable. Si entrem un altre cop en una situació de bloqueig, no ens tremolarà el pols per fer un pacte que garanteixi aquesta estabilitat. Si per ser minoria no es dona l'estabilitat, no tindrem cap problema en explorar altres vies. No tanquem cap porta.

 

Carlos Cordón
Carlos Cordón al despatx d'alcaldia de l'Ajuntament de Cerdanyola | Mónica García

 

 

Durant la investidura, els representants de PP i Ciutadans van retreure al Govern que no obrissin la porta en aquest moment a fer un pacte amb ells.

Crèiem que no podíem presentar a la ciutat un govern representatiu de la ciutat depenent de l'últim regidor del plenari. D'entrada volíem explorar camins amb tots els partits i veure quin tipus d'aliances es podrien generar en el futur. Per responsabilitat política i amb la ciutadania, no ens podem permetre que, per ser nou regidors, la ciutat estigui bloquejada. A més, s'ha vist que tothom ha governat menys PP i Ciutadans. La CUP ha governat amb Convergència, és a dir, un extrem amb l'altre. La dreta catalana amb l'esquerra més alternativa. Per tant, que ningú pensi que hi ha coses que ja no es poden fer perquè després d'això ja es pot fer tot.

 

De fet municipis veïns com Sant Cugat, on han pactat ERC, PSC i CUP, han demostrat que qualsevol suma sembla possible.

Si aquesta suma es tradueix en un acord cohesionat i sense discrepàncies contínues, qualsevol acord es pot donar en l'àmbit municipal. En l'àmbit estatal és més complicat perquè funcionen molt més les ideologies.

 

Una de les paraules que més ha repetit durant la campanya i en el ple d'investidura és el "consens". Es pot recuperar aquest consens després d'un mandat amb tantes diferències?

És complicat. Al discurs de la investidura també parlava de superar retrets i superar dinàmiques negatives del passat. Hi ha molts actors que han canviat i altres que segueixen. Nosaltres intentarem posar el nostre segell de prudència, consens i diàleg per a arribar a acords. També ho intentarem enganxar a la resta de regidors. L'alternativa mai ha donat bons resultats a la ciutat. Nosaltres formem part d'un partit que ha governat molts anys en aquesta ciutat, amb errors i amb encerts, i sabem les coses que hem de fer i les que no hem de fer.

 

El dia de la seva investidura, el representant de Guanyem Cerdanyola, i exregidor del govern, Ivan González va dir que els hi deixaven un Ajuntament ple de projectes i propostes. Aprofitaran aquests projectes o passaran pàgina?

Nosaltres no arribem aquí amb la intenció de buscar coses rares de l'anterior govern. Ja ho parlarem si ens trobem alguna cosa flagrant. Recordo fa quatre anys quan el govern de Compromís deia "aixecarem catifes i portarem a tothom a la presó", resumint-ho d'alguna forma. Nosaltres no entrem amb aquesta intenció i no som sectaris. Si hi ha tants projectes i són tan bons per a Cerdanyola, no serem 'tontos' per a tirar-los enrere, com ells van fer amb projectes que ja estaven iniciats com són les boines de Les Fontetes. Jo crec que si Compromís governés ara, no cometrien molts errors que van cometre fa quatre anys.

 

L'Ajuntament té diners per fer tot el que tenen al cap?

Sí, l'Ajuntament té diners. Els té perquè l'últim govern socialista va fer un pla de sanejament i va arreglar la situació econòmica de l'Ajuntament. El govern anterior no ha gastat i s'ha seguit recaptant. Per tant, hi ha diners per gastar dins dels límits legals. El problema és que si no es posa remei als problemes interns de l'Ajuntament, no es podrà fer res amb els diners que hi ha. La situació s'ha vist agreujada en els últims quatre anys.

 

Hi ha temes urgents que demanen solucions. Un d'ells és la gestió de la reforma del cementiri. Què passarà?

És un tema urgent perquè hi ha un parell de línies de nínxols que estan a punt de caure. Si passa això, la solució seria molt més complicada. La discrepància estava en on s'havien d'encabir les restes dels difunts durant el temps que duri l'obra. Ahir vam prendre la decisió d'utilitzar l'Església Vella per ubicar les capses on introduiran els difunts dels nínxols afectats. Hi ha altres temes de la reforma del cementiri que haurem de gestionar amb una mica més de temps com la previsió de reformar una part dels nínxols que estan en bon estat. A més, en poc temps començaran les obres del tanatori i, pel que fa al crematori, està pendent d'una resolució judicial que segurament determinarà si hem de pagar una indemnització o si tira endavant la construcció del crematori.

 

Una altra obra que comença aquest estiu és la que retirarà l'amiant de la teulada de l'Escola Carles Buïgas. Tot i això, les famílies demanen actuacions definitives també al pati perquè segueixen trobant fragments de fibrociment.

El que hi havia previst amb l'anterior govern són actuacions concretes al pati, però ho hem d'estudiar perquè l'AMPA vol una actuació integral. El David González, regidor d'Educació, està buscant la fórmula de fer una actuació que resolgui el problema de forma integral i no a través de pedaços. A més, s'ha d'aprofitar l'estiu perquè els nens no estan a les escoles.

 

Carlos Cordón
Cordón el dia de la seva investidura com a alcalde | Xavi Olivé

 

 

 

Cerdanyola tindrà un nou pavelló esportiu al final d'aquest mandat?

No ho podem dir amb tanta rotunditat, però la nostra intenció és fer aquests pavelló esportiu amb la piscina i recuperar la zona de la raqueta. Això podria estar iniciat, o iniciat i acabat en aquest mandat. La nostra proposta és fer una zona esportiva de molta qualitat i aprofitar per donar qualitat a una de les entrades de Cerdanyola que més degradada es troba. A més, encabir en aquell espai algun altre equipament per a la ciutat. Una altra qüestió serà resoldre el tema de les llicències de Polizur i donar solució als problemes de seguretat i incivisme de La Farigola. Hi ha altres projectes com seguir desenvolupant les boines de Can Xarau i Les Fontetes i iniciar la segona i la tercera fase de Guiera. Això ha de començar a caminar com més aviat millor perquè la ciutat i els nostres esportistes ho necessiten i ho mereixen.

 

 

Quan el Centre Direccional, preveuen que hi hagi un pla per definir el seu futur abans que acabi el mandat?

Nosaltres hem fet bandera d'aquest tema com a gran projecte de ciutat. Volem que el pla director es desbloquegi. La setmana que ve tenim la primera reunió com a govern amb en Pere Solà i aquesta tarda tenim una primera reunió amb el conseller Damià Calvet i el seu equip de Territori a proposta d'ells. Imagino que serà per preveure cap a on tirarem en el tema del Centre Direccional. Hem d'aconseguir el màxim consens amb les forces polítiques perquè el pla director sigui una idea majoritària de tots. La Cerdanyola del futur ha de créixer de forma sostenible per aquí i ho ha de fer ja. Es resoldran temes d'equipaments, habitatge, espais verds i acollida d'empreses. Això ho hem defensat de forma rotunda durant la campanya i amb el resultat de les eleccions ens sentim legitimats per tirar endavant tot allò que hem proposat.

 

Amb el resultat de les eleccions ens sentim legitimats per tirar endavant tot allò que hem proposat

 

Una altra qüestió complexa que hauran de gestionar és el futur de Bellaterra. Ramón Andreu, el president de l'EMD, ja ha anunciat que l'annexió a Sant Cugat és la seva prioritat.

En primer lloc, volem recuperar les relacions institucionals amb l'EMD i ja hem començat a reunir-nos amb Ramon Andreu. Per una altra banda, volem seguir explorant la via del nou conveni i aclarir les competències entre l'EMD i l'Ajuntament. Sobretot tenint en compte que ens queden quatre anys per endavant. Fa vuit anys la qüestió era el CAP, fa quatre la independència i ara l'annexió a Sant Cugat. No sé què serà d'aquí a quatre anys. El PSC no volia la independència de Bellaterra, tampoc volia l'EMD però no la tancarem perquè és una institució ja formalitzada. Volem aportar solucions.

 

Un dels problemes que destaca el comerç local és l'aparcament de la ciutat i l'estat dels pàrquings de pagaments. Quina solució proposen?

Les ciutats caminen cap a la conversió en zona de vianants dels carrers. Això ajuda a dinamitzar el comerç, però genera el problema d'aparcament dels cotxes. La ciutat ha de caminar cap a aquest tipus d'urbanisme. És el model que facilita les relacions humanes, ajuda al comerç i redueix la contaminació. Un dels problemes és l'aparcament del mercat de Les Fontetes. Hi ha solucions que es podrien aplicar aviat, com habilitar zones per aparcar i començar a treballar en propostes de futur com els pàrquings soterrats. A Les Fontetes cal reurbanitzar el barri, però s'ha de fer de la mà dels veïns. Els veïns han de poder aparcar el cotxe a prop i no haver d'aparcar a l'altra banda de la ciutat.

 

Un dels eslògans de la seva campanya ha estat fer de Cerdanyola la ciutat del coneixement. Quines seran les primeres pedres que posaran per complir aquest objectiu?

Si no ho fem abans de l'estiu, serà poc després, però encetarem una campanya per la Cerdanyola com a ciutat del coneixement amb les primeres mesures. Això pot ser una campanya publicitària o una campanya en què es recuperin espais com les entrades a la ciutat per fer evident que Cerdanyola és una ciutat tecnològica i universitària. En aquests primers mesos de mandat s'hauria de començar a veure aquesta campanya.