Budria: "tenien polítics a la presó i ara necessitaven tocar a la gent del carrer"

David Budria va ser un dels dos detinguts el 23-S originaris de Cerdanyola que va sortir en llibertat el mateix dia de la detenció

David Budrià, un dels cerdanyolencs residents a Sabadell detinguts el 23 de setembre
David Budria, un dels cerdanyolencs residents a Sabadell detinguts el 23 de setembre | Toni Alfaro

 

 

David Budria va ser un dels 9 detinguts durant la jornada del 23-S en què la Guàrdia Civil va efectuar escorcolls a les cases de diferents membres dels CDR. Entre aquests, es trobaven dos dels coneguts com els 9 de Lledoners, que van intentar impedir sense èxit el trasllat dels presos polítics des de la presó de Lledoners fins a Madrid i ara es troben sota l'acusació dels Mossos d'Esquadra. Budria és un d'ells que, a més, va ser un dels dos detinguts deixat en llibertat amb càrrecs durant les detencions del 23-S.

  

  

Amb motiu d'un acte organitzat per la Coordinadora d'Assemblees de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Plaça Cívica de la UAB, des del BellaterraDiari i el TOT Cerdanyola hem volgut realitzar una entrevista conjunta a Budria, acusat de terrorisme per l'Audiència Nacional i detingut per la Guàrdia Civil perquè expliqui la seva experiència.

  

  

En quina situació esteu ara mateix?

Tant la meva companya com jo estem en llibertat amb càrrecs a l'espera d'anar a declarar a Madrid davant el jutge.

  

  

De què us acusen?

De terrorisme.

  

  

Sou les úniques dues persones detingudes aquell 23 de setembre que han sortit en llibertat. Quina explicació trobeu?

Cap ni una. Primer, perquè hi ha secret de sumari i no sabem exactament. Però et queda aquesta pregunta al cap: per què estem dos fora? Per què dos dels empresonats estan en un règim o situació diferent que els altres cinc? Entenem que tot plegat és la seva jugada. Primer n'agafen nou, després ens deixen a dos fora, posen nom a l'operació...

  

 

El més dur va ser la preocupació per com estava la meva filla i la lectura dels càrrecs

 

  

Dues setmanes després d'aquell dilluns 23 de setembre, què recordes?

L'entrada de la Guàrdia Civil és brutal. El vídeo de la porta l'hem vist en bucle i des de dins van semblar 30 segons. Quan van entrar ens van emmanillar i ens van encanonar. Després vam demanar que vingués la nostra advocada i va arribar en mitja hora. A partir d'aleshores comença l'escorcoll i comencen a posar la casa enlaire. En aquell moment va començar el procediment normal d'escorcoll. Els moments més durs d'aquell dia són, evidentment, la preocupació per veure com estava la meva filla. En veure que estava bé i forta, el següent moment més dur és la lectura dels càrrecs. El primer moment és dur però després ja veus clarament què estan fent i què intenten muntar. Nosaltres no teníem cap informació de fora, no sabíem res. Podíem pensar que hi havia altres companys i companyes detingudes, però realment no sabíem si érem els únics. Un cop a la caserna, ens fiquen als calabossos, hi estem dues hores, arriba el nostre advocat i no declarem davant la Guàrdia Civil. Després de tota la burocràcia ens diuen que ens deixen en llibertat amb càrrecs. Jo em vaig quedar al·lucinant, i l'advocat encara més perquè ell sabia que hi havia set persones que anaven a Madrid. Com pot ser que siguis terrorista a les sis del matí i ja no ho siguis a les sis de la tarda?

  

  

Fins al moment, estaves pendent del cas de Lledoners, però quan et detenen i et diuen que estàs acusat de terrorisme, què penses?

Lledoners va ser el primer que et ve cap quan tiren la porta. Després veus que és la Guàrdia Civil i trenta segons després ja descartes que es tracti d'aquest tema perquè el cas el porten els Mossos i la Generalitat. Aleshores ja no ho relaciones amb Lledoners, sobretot quan et diuen "Audiencia Nacional" i "terrorismo". En aquell moment busques el perquè t'ha tocat i altres mil preguntes que et passen pel cap.

 

 

Els advocats no saben quan haurem d'anar a declarar la meva companya i jo; no hem rebut cap citació: aquest és el neguit que tenim

  

  

Us va tractar bé la Guàrdia Civil?

A banda del moment de l'entrada en què et sents malament, en el nostre cas particular, el tracte és correcte. Tampoc van tenir tracte amb ells perquè l'advocada va arribar molt d'hora perquè sabem els nostres drets i la vam demanar des del primer moment. Per tant, no vam tenir tracte amb la Guàrdia Civil o la secretaria judicial.

  

  

En algun moment us informen si heu d'anar a Madrid?

Això és el que estem denunciant. Hi ha secret de sumari però alhora des d'alguns diaris i mitjans de comunicació t'informen que hauràs d'anar a declarar en un mes i altres informacions sobre els companys detinguts. Hi ha secret de sumari només per a alguns o per a tots? Hi ha filtracions a la premsa o directament són mentides dels mitjans? No sabem res. Els advocats no saben quan haurem d'anar a declarar la meva companya i jo. No hem rebut cap citació. Aquest és el neguit que tenim. No saps com et vindran a buscar per anar a declarar. Tenim clar que algun dia haurem d'anar a declarar davant el jutge, però no sabem com ens vindran a buscar. Ho faran bé amb una citació, amb els advocats i donant-nos temps? Picaran a la porta un dia i ens ficaran en un cotxe?

 

 

Budrià, durant l'entrevista, explica la seva experiència
Budrià, durant l'entrevista, explica la seva experiència | Toni Alfaro

 

 

Quan sortiu en llibertat, quina resposta us trobeu?

La resposta de la gent -i, evidentment, del nucli més proper- és aclaparant. Bé, ja es va veure que a Sabadell es van reunir més de 12.000 persones... Una passada! Tothom donant-nos suport. Un grup de suport grandíssim i que fan coses molt interessants. Llavors, el tracte va ser molt bo. Després no hem tingut cap retret de ningú. No és el moment de trobar a faltar que digui ningú res o que deixi de dir, sinó que necessites que la teva gent entengui la situació, i per aquí no hi ha hagut problema. El nucli més proper, però alhora allunyat com poden ser veïns, veïnes, treballs i tot això han reaccionat molt bé des del principi, i inclús veïnes o veïns que no estan políticament actius... Al principi potser van preguntar-se què era tot això, i que no podia ser, que és una broma i és un veí... Ho intenten dia rere dia, que la gent pensi una altra cosa, i intenten intoxicar per aquí i per allà, però sembla que la gent, a poc a poc, se'n va adonant que tot és una jugada i tot el que té a veure amb la política té un altre vessant i un altre punt de vista.

 

 

La meva companya ha tingut molta sort, però poden haver-hi companys que no tinguin tanta sort i t'arruïnen una carrera professional per veurem a veure què

  

  

Heu tingut algun tipus de problemàtica o represàlia a la vostra vida professional?

Jo ara mateix estava aturat i no estava treballant. Espero no tenir problemes en el futur per això, perquè evidentment és el que volen: tenir la paraula "terrorista" en gran, amb la teva foto. I després, quan es desmenteixi el titular, serà una informació molt més petita i correrà molt ràpida, no? La meva companya no ha tingut cap problema i s'ha trobat una acollida molt bona a la feina. Però, en aquest cas particular, ella ha tingut molta sort, però poden haver-hi companys que no tinguin tanta sort, i t'arruïnen una carrera professional per veurem a veure què.

  

  

Des del dia de les detencions s'ha denunciat que l'operació és una estratègia per desmobilitzar l'independentisme i criminalitzar-lo...

Penso que és clarament això. Des que prenem consciència a casa, un cop que et fan la lectura de drets, tu comences a pensar. Tu ets allà emmanillat i comences a pensar, i se't vénen clarament al cap l'Adri, la Tamara, el cas Pandora... Clarament, tot això és el mateix. Abans ho has viscut des de fora, com a companyes, i ara ho vius a la teva pròpia pell, però al final tenim claríssim que tot això és pel que és: tenien polítics a la presó i ara necessitaven tocar a la gent del carrer, perquè semblava que la gent del carrer no necessitava als polítics i es podia autoorganitzar. Doncs au, anem a per la gent del carrer, no? I això és el que han volgut fer. Per això, el nostre discurs és que, com més repressió hi hagi més s'ha de sortir al carrer, més s'ha de mobilitzar a la gent, i no ens hem d'aturar, perquè és la nostra manera d'autoprotegir-nos: no parar.

  

  

Aquests dies, entre la classe política hi ha un debat sobre si els set empresonats detinguts el dia 23 de setembre són presos polítics o no ho són. Són presos polítics?

Per nosaltres clarament són presos polítics, i amb majúscules, perquè formem part d'un muntatge polític. I el perquè de tot el que estan fent correspon a un fi polític. Si a tu et fiquen a la presó per poder aturar un moviment per ficar por a la gent, és clarament un objectiu polític. Per tant, ets un pres polític amb totes les lletres i amb majúscules.

 

 

Tenien polítics a la presó i ara necessitaven tocar a la gent del carrer

  

  

Coneixia l'Edu Garzon, empresonat i veí de Cerdanyola?

Està clar que ens coneixem i participem en actes de la ciutat que es feien al poble. Coincidíem amb moltes associacions i teixit social del poble i, evidentment, sí que ens coneixem.

  

  

Com encareu el que ve ara?

Com que no ens han citat cap dia i no tenim cap paper, doncs intentem fer vida normal: sortir, estar amb les famílies dels companys detinguts, estar amb la teva pròpia família -tu també t'has de fer les teves cures-... I seguir, i continuar al carrer, denunciar la repressió... Intentar que la gent entengui què és el que volen. És lògic tenir por: tens por perquè "hòstia, aquest era un veí meu, ja no era un polític, i llavors jo tinc por de sortir a una manifestació". No! A l'inrevés, és el que ens queda: hem de sortir, sortir i sortir.