Borràs: "Ens ha fet molta il·lusió, hi ha hagut molta relació amb els veïns"

La Mercè i el Jaume, que han regentat el bar del Centre Cívic del Turó de Sant Pau durant pràcticament 20 anys, es jubilen aquest mes de juliol
Jaume Borrull i Mercè Borràs, fins ara encarregats del bar del Centre Cívic del Turó de Sant Pau
Jaume Borrull i Mercè Borràs, fins ara encarregats del bar del Centre Cívic del Turó de Sant Pau | Toni Alfaro

 

El Centre Cívic del Turó de Sant Pau es va crear anys després de la fundació de la urbanització, que es va pensar com a un barri residencial per a professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que no van ser-ne els primers gestors, la Mercè Borràs i el Jaume Borrull van revitalitzar el bar del centre a base d'esforç des del 1999, i s'han convertit en tot un emblema del barri.

  

  

Ara, amb la seva jubilació a tocar, a finals del mes de juliol, la parella diu adéu al negoci que ha ocupat la major part de les seves vides durant els últims vint anys. Sense saber qui heretarà el negoci, i amb el procés de concessió per part de l'EMD de Bellaterra encara per començar, des del BellaterraDiari hem volgut parlar amb la Mercè i el Jaume perquè ens resumeixin la seva experiència al bar de la urbanització.

  

  

Com és que van decidir venir a regentar aquest bar?

Mercè: A mi m'ho va dir una noia que vaig conèixer a un curset de cuina. Em va dir "hi ha un Centre Cívic per obrir, si vols que anéssem un dia a veure'l i a parlar amb la gent d'aquí dalt...". I vaig dir, "bueno, doncs anem". Jo en aquell moment treballava a una cuina d'un restaurant. I llavors vaig pujar amb aquesta noia i vam parlar amb un de la junta de veïns del Turó. Vam parlar amb ell i ens van agradar les condicions i tot, i vam engrescar-nos a obrir el Centre Cívic. Vam estar molt de temps sense treballar, perquè, clar, hasta que no vas agafant nom, això va costar molt.

Jaume: Almenys un parell d'anys o tres fins que tirés una mica. Encara que visqués aquí, molta gent no coneixia el bar.

Mercè: De la Universitat no el coneixia ningú. Va començar a venir gent i els hi van anar dient els uns als altres. Llavors van començar a venir els bombers de l'Autònoma, els caps de setmana van començar a venir grups a menjar... Treballàvem molt. Ara ha baixat molt la feina. Però aquí es va treballar molt.

  

  

Venien grups de gent?

Mercè: Les celebracions dels col·legis, ara els nens s'han fet grans! Celebracions d'equip de futbol i bàsquet... Venien els pares, els entrenadors, els nens, els alumnes i fèiem dinars. Venien de Barcelona, de tot arreu.

Jaume: Fins i tot de Santa Coloma de Gramenet van començar a vindre. Tenia nom entre la gent dels voltants. Nosaltres també anàvem portant gent coneguda. Allò que tu has vingut una vegada i dius: "mira, aquí l'espai que és bo pels críos, hi podríem anar allà", i llavontes es feia gran. Va ser així que es va anar fent.

  

 

Va començar a vindre gent des de Santa Coloma de Gramenet, fins i tot. Tenia nom entre la gent dels voltants.

 

 

Però això no és l'habitual a un bar d'un Centre Cívic...

Jaume: Aquí, copes i gent gran com sol passar a molts centres cívics no n'hi ha hagut. Com a Centre Cívic això no funciona, perquè d'aquí de la urbanització no ve molta gent.

Mercè: La gent ha vingut pels menjars. Molt més que a fer una copa o un cafè. I sí que ha funcionat bastant com a Centre Cívic, perquè a baix, al soterrani, hi ha una sala i fan activitats, i aquí a dalt també, de tant en tant... Fem los sopars els divendres a la nit per uns matrimonis d'aquí del Turó, que cada setmana vénen els mateixos des de fa 20 anys.

  

  

El Turó de Sant Pau es va construïr pocs anys després que l'Autònoma. L'edifici del Centre Cívic es va fer també a la mateixa època?

Mercè: No, l'edifici no es va fer de seguida! Van trigar a fer el Centre Cívic. Deu tindre trenta i tants anys. Abans que nosaltres, el van portar dues persones, però no va funcionar, no va arrencar.

  

  

Com és que, no sent d'aquí a la vora, van decidir muntar un negoci aquí?

Mercè: Nosaltres ens vam conèixer al poble, allà a Tarragona, i jo vaig vindre aquí a Barcelona l'any 1975. Vaig estar treballant a casa d'una senyora, família dels amos d'una fàbrica de paper de Girona.

Jaume: Jo llavors treballava fent recanvis per la Ford. Trenta i tants anys de "recanvista". I quan plegava de treballar, la venia a buscar.

 

 

Jo anava de Vall d'Hebron, on vivia, a Plaça Catalunya en metro, després agafava el tren fins a Cerdanyola i pujava en autobús fins a l'entrada del Turó, i llavors caminant fins al bar

 

 

Mercè: Sí, i la companya del curs de cuina, que era amiga de la cunyada del senyor Duran, un veí del Turó de Sant Pau. Llavors havien tancat el Centre Cívic, i aquesta noia em va dir que li interessaria obrir-lo com a restaurant. I em va dir: "tu seràs a la cuina i jo faré de cambrera". I ho vam fer així. Però clar, al principi no hi havia feina, i al cap de dos mesos va plegar. Em va dir: "Mercè, queda't tu que per les dues no hi ha faena", i em va dir que això arrancaria. I jo vaig pensar, "ui, jo sola, que no tinc cotxe i no condueixo...!". Ella va dir-me que tranquil·la, que agafaves el metro i el tren, i ja està. Jo anava de Vall d'Hebron, on vivia, a Plaça Catalunya en metro, després agafava el tren fins a Cerdanyola i pujava en autobús fins a l'entrada del Turó, i llavors caminant fins al bar. Així vaig estar un any, fins que va venir la filla de la noia, que va estar tres anys amb mi, i quan va plegar ella el Jaume es va decidir a deixar la feina de la Ford per a vindre aquí amb mi.

 

 

La Mercè i el Jaume a l'entrada del Centre Cívic
La Mercè i el Jaume a l'entrada del Centre Cívic | Toni Alfaro

 

 

Com ha sigut per vostès treballar a un lloc relativament aïllat com el Turó de Sant Pau?

Jaume: És així, estàs al mig de totes coses (de Sabadell, Bellaterra, Cerdanyola) però aïllat. Jo bé. Ho va pujar la Mercè, per això. Jo quan vaig arribar ja estava arrencat.

Mercè: Ens ha fet molta il·lusió, molt orgull per naltros que hagi funcionat una cosa que estava parada. Al final hi ha hagut molta relació amb els veïns. Ens van fer un homenatge ara el mes passat, a la Festa Major. Són 20 anys i mos volen molt.

Jaume: Ens han fet un homenatge els veïns, la Coral, i tothom.

 

 

 

Quina relació amb tingut amb l'EMD? Ha influït en les activitats que es fan al Centre Cívic?

Jaume: La relació ha sigut molt poca, molt esporàdica. Això ha estat depenent de Cerdanyola fins fa quatre anys, com aquell qui diu. Hasta que no s'ha format l'EMD tot això sempre ho ha gestionat l'Ajuntament. Però tampoc hem notat molt canvi des que es va crear. Ha seguit igual. Per exemple, totes les activitats que es fan aquí les munten els veïns, no hi han ajudat ni Cerdanyola ni l'EMD.

Mercè: Les activitats les fan totes des de la junta de veïns del Turó. Però aquí s'ha fet molta cosa: pintura, ioga, ballet folklòric, sevillanes, lectura, punt i teixit... Ja no es fan tantes activitats, n'han deixat unes quantes. Ara fan més o menys la meitat. Ja no fan ioga ni pintura.

 

 

 

Com ha canviat el Turó des que van començar amb el bar, fa 20 anys?

Mercè: S'han arreglat moltes coses del Turó, s'han anat arreglant. S'està molt bé al Turó.

Jaume: Ha marxat molta gent gran i ha vingut gent nova. Aquí, la majoria de veïns, quan es van fent molt grans, si no poden anar amb el cotxe, aquí estàs molt limitat. Llavors, molts dels clients que hi havia, un 30% han marxat a Sabadell o a Cerdanyola i s'han venut les cases. La majoria de les cases ja no són de professors de l'Autònoma, com quan es va fer. En queden alguns jubilats.

Mercè: Professors en actiu, em sembla que no n'hi ha cap. Al final s'ha transformat en una urbanització més.

 

 

Professors en actiu, al Turó, em sembla que no n'hi ha cap. Al final s'ha transformat en una urbanització més

 

 

Ha sigut molt esclau tenir aquest bar?

Mercè: Home, ja ho és una mica, l'hostaleria. Però nosaltres ho hem fet a gust. No ens hem vist forçats a quedar-nos aquí. A veure, els divendres a la nit normalment vénen a sopar lo menos 12 o 14 persones.

Jaume: Dijous i divendres són els dies forts. Dijous per la paella i divendres per la fideuà. Després també hi ha algun dia que ve un aniversari, o una jubilació. Avui, per exemple, han fet un dinar d'aniversari pels 70 anys d'un home i hi ha hagut un munt de gent, i tots eren exjugadors de handbol del Barça, de l'any 68 o 69.

Mercè: La cosa és aquest bar no el coneixia ningú. I que tu aconsegueixes arrenca'l i que vaigue i que funcioni, per nosaltres és molta satisfacció. Estrès no n'hem tingut mai. Hem treballat molt a gust i molt bé. També ens ha ajudat molt la família: ens han ajudat fills, cunyats, germans... Ens han ajudat molt tots.

 

 

 

Hi ha alguns moments que recordin que els hi agrada recordar, ara que es jubilen? Què s'emporten?

Mercè: Doncs sí, moltes satisfaccions...! Hem fet moltes coses. Hem fet casaments, batejos... Unes bodes de plata. Va venir l'alcaldessa de Cerdanyola, la Cristina, a tornar-los a casar aquí als nuvis. Va vindre una nit, van fer un sopar, els va casar... Va ser molt bonic. Per Festa Major ha tornat a venir la Cristina.

Jaume: Per l'associació de veïns hem fet diverses calçotades i això ha estat a tope. A la Festa Major també... La Cristina ha fet dues o tres celebracions aquí.

 

 

 

Pensen que seria positiu obrir la Festa Major del Turó de Sant Pau a més gent?

Mercè: No, ja n'hi ha prou. Pensa que aquí jo faig tres dies menjar per la Festa Major. I això s'ho mengen en vint minuts. Si hi hagués més gent, que ja són més de 100 persones, no hi hauria prou menjar (riu)!

Jaume: Normalment 150 en vénen. No, a més, gent de fora no haurien de venir perquè a l'associació ho paguen entre ells. Ells es reuneixen aquí i, llavontes, si vingués la gent de fora, t'hi hauries de posar a cobrar... La festa se la fan per ells.

Mercè: Normalment posem les taules a baix al parc, posem un bufet de menjar i la gent se serveix. Normalment, a part dels veïns, sempre ve algun afegit, algun familiar o amic, que li diuen: "va, vine, que vindràs amb naltros a menjar, o al vermut", que és un dinar. Li diuen vermut però és un dinar perquè hi ha de tot aquí: menjar calent, fred...

 

 

Està a concurs a l'EMD qui portarà el bar a partir d'ara, però començaran a l'u de setembre perquè aquí, a l'agost, no hi ha activitat

 

 

Qui portarà el bar a partir d'ara?

Mercè: Estem esperant la contestació d'uns que estan interessats.

Jaume: Això està a concurs a l'EMD. Hi havia tres candidats que estan interessats, però no sabem si tots han presentat els papers o no. No ho sabem fins que no ens ho diguin. Normalment, com a l'agost està tancat per vacances, que llavontes aquí no hi ha activitat, farà que comencin a l'u de setembre.

 

 

Ara que es jubilaran, què faran?

Mercè: És la pregunta (riu)! No ho sabem encara, perquè no ens hem jubilat mai! No sabem! D'avis, farem.  

Jaume: Hem tingut ara un nét fa dos mesos i ens estan esperant per donar-los-hi un cop de mà perquè quan comencin a treballar...

Mercè: Natros, quan treballarà ma filla estarem cuidant-lo. I estar pels fills, i per la família... Lo que fan tots los jubilats!