Com va néixer el Teatre a Bellaterra?

En el Dia Mundial del Teatre, fem un repàs per la Història del teatre a Bellaterra
Representació de l'obra 'Els taujans' de l'any 1955 als VIII Jocs Florals de Bellaterra
Representació de l'obra 'Els taujans' de l'any 1955 als VIII Jocs Florals de Bellaterra | Arxiu

 

La història del teatre a Bellaterra està fortament lligada a la construcció i la gènesi del mateix barri de Bellaterra, al voltant de l'any 1930. Segons diferents fonts, l'origen de la nostra localitat ve a causa de la situació de l'Hostal Sant Pancraç i el seu balneari, d'una banda, i de la construcció de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el seu baixador a Bellaterra i, posteriorment, la posada en funcionament de la seva estació al lloc on, avui en dia, es troba la plaça del Pi. 

 

Inicis a l'Hostal Sant Pancraç

 

Especialment, però, l'art dramàtic a Bellaterra ve de la mà del primer d'aquests elements: l'Hostal Sant Pancraç, que segons indica el dramaturg bellaterrenc Ignasi Roda en el seu llibre Bellaterra 1930 -2005. Crònica de 75 anys, hauria acollit les primeres mostres de teatre a la localitat el 1934, quan s'haurien posat envelats per a fer balls davant l'hostal i a les pistes de tenis que abans hi havia. L'any següent, el 1935, el propietari del negoci, el senyor Bartomeu i Bartomeu, hauria organitzat les primeres representacions de tipus teatral, el que es coneixien com a "espectacles de varietats" els dissabtes d'estiu. 

 

 

Tanmateix, a part d'aquests espectacles, el teatre com a tal no arriba fins després de la Guerra Civil. En concret, Roda llista poc més d'un parell de representacions en un acte celebrat el 12 de setembre de 1943, per a recaptar fons per la finalització de les obres de la Parròquia de la Santa Creu. Les obres van ser Los señoritos i Las olivicas i van posar-se en escena per la Colonia Infantil de Bella-Terra. La veritable presència del teatre, però, va arribar de la mà de dos membres de la comunitat: mossèn Plàcid Armengol i Frederic Roda

 

Frederic Roda i Mª Rosa Fàbregas en una de les representacions a les escalinates de l'esglèsia de la Santa Creu
Frederic Roda i Mª Rosa Fàbregas en una de les representacions a les escalinates de l'esglèsia de la Santa Creu | Arxiu

 

 

Armengol, Roda i els actes sacramentals

 
 
Armengol va destacar com a membre de Foment de l'Espectacle Selecte i Teatre Amateur (FESTA) i havia sigut dramaturg i censor cinematogràfic; Roda, per la seva banda, va ser fundador de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i sotsdirector de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, alhora que va exercir de crític teatral a diferents mitjans de l'època.

 

 

Junts van servir d'eix vertebrador de les primeres mostres de teatre a Bellaterra entre el 1946 i el 1960. Un teatre que, en opinió de l'autor, van ajudar en bona mesura a la configuració de la comunitat veïnal de Bellaterra: "per contraposició a les associacions i altres entitats existents, el teatre ha estat, és i serà el catalitzador d'un associacionisme lliure i voluntari sense estatuts, que dóna vida i raó de ser a una comunitat". 

 

 

La gran contribució d'Armengol i Roda va ser la realització, entre 1946 i 1969, de diverses obres d'actes sacramentals, un gènere teatral que data de l'Edat Mitjana i que parla d'escenes de la Biblia i la vida de Jesucrist, així com d'altres temes relacionats amb la religió. Aquests actes sacramentals van iniciar-se el 1946, amb la posada en escena deEl Gran Teatro del Mundo, de Calderón de la Barca. 

 

 

A més d'aquest gènere, es van crear noves obres (quasi totes de la mà d'Armengol) relacionades amb temes religiosos. Tant unes com altres se solien representar a les escales de la Parròquia de la Santa Creu, amb un escenari adaptat que cobria els primers graons. 

 

 

Representació de l'obra 'La corte del faraón' a càrrec de La Inestable durant la Festa Major de 1997
Representació de l'obra 'La corte del faraón' a càrrec de La Inestable durant la Festa Major de 1997 | Arxiu

 

Obres no-religioses

 

Tot i que la temàtica religiosa era molt habitual durant el Franquisme, tant en el món cinematogràfic com a l'àmbit teatral, el cert és que arran dels Jocs Florals de Bellaterra, que es van començar a celebrar el 1948, el teatre va adquirir també un vessant profà al barri. Emmarcades en la diada poètica, les representacions eren a vegades fetes pels mateixos veïns i a voltes per companyies que s'hi desplaçaven, com el grup Barcelona Teatre Íntim. 

 

 

Amb l'impuls d'aquestes representacions es comencen a fer "vetllades de teatre", habitualment al teatre de l'Hostal Sant Pancraç, i al marge dels Jocs Florals. Aquestes vetllades van produir-se amb certa regularitat des del 1956 fins el 1960, tot i que tenen un abrupte final, del que no es coneixen les causes, al 1962. L'activitat teatral, però, va quedar estroncada el 1962. Desconeixem les causes i malauradament un dels seus artífex, en Frederic Roda, ja no el tenim entre nosaltres perquè ens pugui donar testimoni".  

 

 

Companyia La Inestable de Bellaterra

 

No serà fins a pràcticament 20 anys, el 1983, després que, de nou de mans de Frederic Roda, es crei una nova iniciativa teatral a casa nostra, anomenada primer Teatre Inestable d'Amics de Bellaterra que, després de la dissolució de l'entitat veïnal, acabarà amb el nom de Teatre Inestable de Bellaterra. Aquesta companyia teatral encara dura avui dia, i segueix fent, any rere any, una obra per la Festa Major del poble.

 

 

El nom, segons el fill Roda, vindria del seu mateix pare, que no hauria tingut fe en la continuïtat del projecte, encara que hagi durat fins als nostres dies: "La temença que aquell projecte fos una flor d'estiu (inestable) ha esdevingut la proposta teatral més sòlida de la història de Bellaterra. I tot gràcies a l'esforç, la dedicació i la fidelitat pel teatre que han demostrat tenir els que han participat en els seus muntatges". 

 

 

Explica l'autor que hi ha dues versions del moment en què sorgeix la companyia: per una banda, està la del veí i membre Domènec Vila, que indica que es va muntar per la primera Festa Major del Turó de Sant Pau, el maig de 1983; per l'altra, Rocio Ahner, també veïna i membre, que assegurava que es va presentar directament a la Festa Major de Bellaterra del mateix any. En qualsevol cas, des d'aquella actuació, la coneguda com La Inestable de Bellaterra va actuar any rere any i, fins al 1998, va fer a més diferents muntatges, lectures dramatitzades, concerts de Nadal, tallers de teatre, exposicions i enregistraments musicals.

 

 

Representació dels Pastorets del Grup Escolta de Bellaterra
Representació dels Pastorets del Grup Escolta de Bellaterra | Arxiu

 

 

Fins al 1993, la direcció i gerència de la companyia teatral va estar administrada per Frederic i Ignasi Roda, a més dels mateixos Ahner i Vila. Però arribat el 1993, Roda diu que el moviment segregacionista per separar Bellaterra de Cerdanyola s'infiltra a la companyia i fa que, per desavinences en la matèria, Roda dimiteixi com a director. Com a resposta, la companyia, en gran part impulsada per l'associació veïnal Amics de Bellaterra, es veu obligada a contractar diversos directors vinguts de fora com Jordi Fité, Tomàs Vila i Josep Fargas, fent que s'hagi de tenir més cura del pressupost i s'hagi d'engrescar més els participants. 

 

 

El canvi definitiu per al cronista, tanmateix, arriba el 1998. En aquell any, Amics de Bellaterra desapareix com a entitat per la falta de seguiment de l'antiga revista de Bellaterra, L'Esquirol -que segons indica tenia una gran importància a la cohesió de l'entitat-, però especialment pel moviment segregacionista: "Paral·lelament, però, a la consolidació d'Amics de Bellaterra, sorgia el moviment segregacionista que tant va determinar la vida social de Bellaterra aquella dècada, i a la mateixa entitat, fins al punt de ser causa indirecta de la seva desaparició". 

 

 

La companyia, a partir d'aquell any, dedica els seus esforços en les representacions anuals de la Festa Major, que a causa de diverses problemàtiques, centraven ja la pràctica totalitat de les seves actuacions.

 

 

Altres grups de teatre de Bellaterra

 

Entre la resta d'agrupaments teatrals de la localitat, Roda destaca la importància que van suposar les representacions dels Pastorets de Bellaterra, que van començar dirigint-se per una família del barri (del 1981 al 1984) i van acabar sent conduïts pel Grup Escolta de Bellaterra (GEB) el 1987, 1995 i 1996, amb una última lectura dramatitzada el 1998. 

 

 

El bellaterrenc també crida l'atenció sobre el grup Tabula Guaix, impulsat el 1987 per alguns veïns com Albert Mallol, Cesc Gibert, Eduard Alegre, Mario Martínez i Xus Escoda i que estava "inspirat en l'ideari del Teatre Independent dels anys setanta i que beu de les fonts de la pantomima humorística del Tricicle". Menciona, finalment, iniciatives com el Teatre Truca a la Porta (TTP), que anava a cases particulars, i el Festival de Cinema de Bellaterra, que va celebrar una única edició el 26 de maig de 1990, a casa d'un particular.