Rueda: "Penso que a Bellaterra hem perdut una mica el nord"

Andrés Rueda, bellaterrenc de 65 anys, serà el pregoner de la Festa Major de Bellaterra, on parlarà de temes del poble, però també de "noves religions", com "el sexisme i l'ecologisme"
Andrés Rueda, pregoner de la Festa Major de Bellaterra 2019
Andrés Rueda, pregoner de la Festa Major de Bellaterra 2019 | Toni Alfaro

 

LaFesta Major de Bellaterra començarà aquest divendres 6 de setembre i s'allargarà fins al diumenge 8. Entre les primeres activitats de les jornades de festa grossa s'inclou el tradicional pregó d'inici de festes, que l'any passat va fer-se a càrrec de Feliu Riba. En aquesta ocasió, des de la vocalia de Cultura de l'EMD han escollit al bellaterrenc Andrés Rueda, conegut per ser el creador del xat de Telegram sobre seguretat veïnal 'Bellaterra Protec'.

 

 

Rueda, de 65 anys, s'ha dedicat durant la major part de la seva vida professional a "la cura de les persones o els grups de persones", com ell indica. Ha estat molt vinculat a l'àmbit de la Universitat de Barcelona i ha treballat amb diversos àmbits, especialment en el de la biomecànica de l'esport i la pràctica esportiva, tot i que actualment treballa al capdavant d'un centre de gent gran com a gerontòleg social.  

 

 

Per conèixer més sobre Rueda hem volgut entrevistar-lo al BellaterraDiari amb la intenció de saber una mica més sobre les seves idees i el seu paper en la festa grossa del poble. 

 

 

Quants anys fa que viu a Bellaterra?

Fa 37 anys. Vaig venir aquí a viure el 1982 per casualitat, perquè em vaig perdre. Veníem amb la meva dona, que en aquell moment estava embarassada de la meva filla Sara, anàvem cap a Barcelona i ens vam perdre. Vam estar per aquí voltant i vam dir: "què és això?". Vam veure que hi havia estació i que estava ben comunicat, i ens va agradar molt. Sabíem que existia la Universitat Autònoma, però no havíem vingut mai perquè tota la meva vida he estat vinculat a la Universitat de Barcelona. Ens va agradar, vam trobar un terreny i ens vam fer una casa. Som bellaterrencs per accident. 

 

 

Quina vinculació tenia amb la UB?

Bé, jo hi donava classes, i sempre hi he estat vinculat professionalment o al món acadèmic. Jo he treballat molt en l'àmbit de la psicologia de l'esport i el món de l'esport en general, tot i que he estudiat diverses coses. Tota la meva vida m'ha agradat llegir i estudiar, i ho he fet sense cap pretensió. Entre un grup de professionals hem portat molts atletes de la Barcelona preolímpica, i hem treballat també per universitats estrangeres. A què em dedico? Bàsicament a la persona o a la seva fisiologia i la seva forma de pensar, sobretot en l'àmbit esportiu. Ara tenim un centre d'avis concertat amb l'administració. Ara ja sóc a prop de jubilar-me, però no sé si ho faré o no ho faré, depenent de la comoditat de la feina. Segons la meva vida laboral, ja hauria donat dues voltes i estaria jubilat fa quinze anys. 

 

 

He tingut una part de la meva vida absolutament fantàstica a Bellaterra

 

 

Té relació amb el dia a dia de Bellaterra?

Nosaltres tenim bastant relació amb el poble. Els meus fills anaven al gimnàs de l'Ofèlia Rigart que hi havia a on ara hi ha el Bonaparte, la meva dona sempre ha anat a aquest gimnàs i ara va al Club, som socis del Club... També vaig ser a la Junta de la Unió de Veïns. Sempre m'ha agradat vincular-me al poble on visc i la meva família s'hi ha vinculat i, tot i que els meus fills viuen fora, ens considerem molt bellaterrencs. 

 

 

Està content de viure a Bellaterra? 

Molt. La vam descobrir per casualitat i ens vam enamorar de l'atmosfera i el clima que hi havia. Després ens vam integrar molt a través del gimnàs de l'Ofèlia i de la Unió de Veïns, que ens va obrir a moltes famílies i és un tema del què parlaré al pregó. Moltes famílies d'aquesta Bellaterra social que obria les portes als nouvinguts... I penso que he tingut una part de la meva vida absolutament fantàstica a Bellaterra. 

 

 

Penso que a Bellaterra hem perdut una mica el nord

 

 

Què és el que no li agrada de Bellaterra?

Hi ha poques coses que no m'agraden de Bellaterra, però no m'agrada que penso que, ara mateix, no té rumb. Bellaterra està una mica sense nord, perquè sempre que hi ha un referèndum, encara que hi guanyi una part, hi ha una que no ho fa. Llavors, hem estat al mig de si som poble o no ho som, que si som de Sant Cugat o no... Hem tingut diverses definicions que han guanyat unes posicions concretes, però no sempre aquells que no han guanyat s'han sumat als que han guanyat. Per tant, als referèndums, que els carrega el Diable, sempre hi ha una part que guanya i una que perd, i quan la part que guanya no pot exercir allò que guanya, no ha guanyat. Per tant, tot i que surt que sí que volem ser poble, no ho hem pogut ser i hi ha una mica de frustració i, a més, hi ha gent que va votar que no. Els que van guanyar no van guanyar res. És el mateix amb el tema de Sant Cugat: s'ha aconseguit guanyar amb la recollida de signatures però, bé, ja veurem si es pot fer o no. Jo penso que totes aquestes coses trenquen una mica la identitat del poble: són masses petites divisions en coses importants però que són sobre la definició de qui ets, a on vius i què vols ser de gran. Això són preguntes importants en la vida de les persones i els pobles. Penso que hem perdut una mica el nord. 

 

 

Rueda és veí de Bellaterra des del 1982
Rueda és veí de Bellaterra des del 1982 | Toni Alfaro

 

 

Vostè és conegut a Bellaterra per la creació del grup de Telegram 'Bellaterra Protec', que ajuda a crear una xarxa de veïns per ajudar-se en temes de seguretat. Perquè va decidir crear-lo?

Nosaltres vam patir un atracament extremadament violent a casa meva. Li ha costat quatre intervencions a la meva dona, dos anys coixa (i sort hem tingut amb els professionals que l'han tractada)... A mi em van donar per mort. Això és un trauma molt important per una família, va ser molt dramàtic. Vam pensar que érem molt fràgils i que, tot i que individualment estàs còmode i segur a casa teva, vam pensar que érem vulnerables, i vam voler establir una xarxa de veïns que ens poguéssim ajudar. Jo vaig pensar que això que m'havia passat a mi no podia tornar a passar, que hi hagi gent que demani ajuda i que ningú l'escolti. Aprofitant un petit xat de veïns que hi havia el vam transformar i vam fer el Protec. Bàsicament perquè, tot i que fem molt de poble, a l'hora de la veritat estem molt sols, i la seguretat, per a nosaltres, és un dèficit molt important. I la gent ha donat una resposta molt positiva. D'altra banda, hi ha el xat visible i l'invisible, que és el xat particular de molta gent que m'envia a mi coses. Se m'han apropat veïns que ni tan sols ens coneixíem, i en canvi sé que, si necessito alguna cosa, ells m'ajudaran i jo els ajudaré. Aquest xat ha fet una xarxa d'autoajuda, i penso que participar-hi és per estar-ne orgullós.

 

 

Vam patir un atracament extremadament violent a casa meva, i a mi em van donar per mort

 

  

Creu que per això l'han escollit com a pregoner de la Festa Major de Bellaterra d'enguany?

Pot ser. Probablement sigui per això, perquè jo no he tingut vinculacions especials amb l'EMD, perquè la meva època pública a Bellaterra és una època anterior a l'EMD. Llavors penso que ho han parlat i m'han escollit per això. I quan em van proposar em vaig sentir orgullós pel fet que significa que la Junta de Veïns hagi escollit que el grup Protec ha de tenir una visibilitat a través del pregó, que sóc jo però que podria ser qualsevol dels 287 membres.

 

 

 

En el seu interès per la seguretat a Bellaterra, vostè ha vist un canvi amb la implantació dels Agents Cívics de l'EMD?

Objectivament hi ha un canvi en positiu en la introducció dels agents cívics, sense cap mena de dubte. I puc dir-te que, el fet de tenir unes persones que estan voltant pel carrer i que, en un moment determinat et poden ajudar... Nosaltres ho mirem des del vessant de seguretat, però als agents cívics la seguretat és un tema que els hi ve donat com a qualsevol persona: el deure de socórrer algú el tenim tots. Però ells estan contínuament al carrer i voltant, i tenen un telèfon al qual els podem trucar i poden fer d'intermediaris amb els Mossos i servir d'ajuda. Tot això els fa ser un àngel de la guarda que tenim i penso que és un èxit important. Com cristal·litzarà això a mitjà termini i què acabarà passant, ja no ho sé. És un projecte pilot que ha fet l'EMD, que té un temps determinat, i que en el moment de l'anàlisi s'haurà de comptabilitzar que des que tenim agents cívics han baixat un 80% els robatoris i intrusions, amb èxit o sense. I la relació amb altres cossos de seguretat, com els Mossos d'Esquadra, és fluida. Hem guanyat i, l'EMD no sé com s'ho ha fet, però ha sigut a cost zero: no s'han apujat els impostos de guals, ni IBI, ni res. És un assumpte de gestió de l'EMD, cosa que està molt bé.

 

 

 

Ens podria avançar alguna cosa del pregó?

Quan m'ho van proposar em van preguntar quin havia de ser el títol. Jo, de tota la vida, primer he fet el que sigui i després he posat el títol, mai al revés. Llavors, he hagut d'avançar el títol sense saber de què havia de parlar, i l'he titulat "Bellaterra i la seva gent". Vols saber que no sé de què haig de parlar? No ho sé. Si jo tinc tot de gent jove escoltant el pregó, no hauré de donar un missatge per a gent gran. És molt important el tipus de gent que serà al pregó. Llavors, jo tinc dos o tres pals i l'acabaré triant quan sigui allà a dalt i vegi quin públic hi ha. El missatge és "Bellaterra i la seva gent, les seves coses"... i, entre cometes, "les noves religions de la societat". Per exemple, tindrem un Punt Lila. Això del sexisme és una nova religió, no? L'ecologia n'és una altra. Són les noves religions del segle XXI que estan cristal·litzant aquí. Són noves tendències ideològiques, el que abans eren religions. Ara no hi ha dimoni, però hi ha el plàstic, o el que sigui. Doncs això és un tema molt interessant. Digui'm algú que no se senti ecologista. I qui digui que no ho és, es queda sense arguments: el portarem a la pira i el cremarem, perquè és cert que ens hem de preocupar. Igual que les religions: qui no era cristià, a la pira.

 

 

El sexisme i l'ecologisme són les noves religions del segle XXI

 

 

Parlaré d'això, en un sentit o un altre. També parlaré del Camí Antic de Sant Cugat: des de la primera casa fins a l'última, totes estan afectades pel trànsit, moltes voreres (que determina com hi passen els vianants). Però hi haurà un quiosc del Camí Antic? No, hi haurà un Punt Lila. Un problema etern de Bellaterra, que és el Camí Antic, no genera una conscienciació tan important com per tenir un punt de reflexió per parlar d'una cosa que afecta objectivament a molta gent. En canvi, el tema del Punt Lila, afecta o no afecta, el sexisme va i ve. És una nova religió: ara hem de parlar d'aquestes coses, no? I del Camí Antic, doncs les pilones, que si pugen, que si baixen, etc. Però el que no hi ha són voreres, perquè hi ha una afectació que existeix d'un temps en què es va fer un pla amb unes perspectives de mobilitat diferents, que no són les que avui tenim. Són temes antics, i les coses noves, que volen guanyar espai, no afecten tanta gent. Aquesta confusió d'idees també és un tema de Festa Major. Quo Vadis, Bellaterra?