Daniel Banyuls: "Entenc que els joves no creguin en la religió, però no que deixin de banda a Déu"

El Pastor de l'Església Evangèlica de Cerdanyola deixarà de liderar-la per passar a ser Secretari General de la coordinadora estatal
L'església evangèlica ha aconseguit donar 300 tones d'ajuda humanità ria per als refugiats
L'església evangèlica ha aconseguit donar 300 tones d'ajuda humanitària per als refugiats | Cedida

Daniel Banyuls ha sigut el Pastor de l'Església Evangèlica Baptista de Cerdanyola durant els darrers 16 anys. Aquest més deixa de liderar la seva església per començar nous projectes, tot i que continuarà anant-hi com qualsevol altra persona.

 

Quin és aquest nou projecte?

 

La nostra església està agrupada en una xarxa a tota Espanya que nosaltres anomenem Unió Evangèlica Baptista d'Espanya (UEBE). Aquesta entitat m'ha proposat en la seva darrera trobada com a Secretari General i ara faré una feina a escala nacional. Potser demà estic aquí i demà passat a La Corunya, per això haig de deixar la meva feina de sempre a Cerdanyola.


 

A Cerdanyola ja se sap qui farà la seva tasca?

 

No, perquè l'estructura de lideratge de les esglésies locals no és com la de l'església catòlica, que és piramidal. Nosaltres mateixos, des de dins, escollim qui ha de ser el nou pastor de l'església; és una tasca dura. Just ara ha començat el procès per escollir al nou pastor.

 

Com l'ha fet costat la seva família?

 

El seu paper ha estat fonamental i han sigut un suport molt important: amb elles, no he estat sol en cap moment. Amb la meva dona i les meves filles, hem sigut un equip de treball permanent. No nomenar-les seria injust i una falta de respecte.


 

En aquests 16 anys fent de pastor a Cerdanyola, què ha aportat a l'església?

 

La meva intenció ha sigut ajudar a l'església en el seu creixement espiritual. La meva feina ha sigut exposar el text bíblic, fer que la gent l'entengui: tant la gent que ja portava temps, com les persones més noves. Per una altra banda, també m'he encarregat de l'acompanyament pastoral: estar amb les persones en les seves necessitats físiques, emocionals i espirituals. També he donat a terme la tasca evangèlica, donar a conèixer el missatge de Jesús.

  

En aquests 16 anys ha sigut molt important la tasca social. Tot i que hem encertat i errat, hem intentat tenir un vincle amb la població en risc de la ciutat. Hem tingut una acció directa a través d'una àrea de la nostra església que es diu El Rebost Solidari i estem especialment satisfets amb l'ajuda que hem pogut donar.


 

L’any passat va rebre un premi per les tasques  que vau fer en favor dels refugiats.

 

Això ha sigut una feina nova, mai havia estat en el nostre ADN. Tot i això, sí que està en el missatge de Déu ajudar a la gent. Vam veure tot el que estava passant i vam decidir havíem de fer alguna cosa, fos gran o petita. Des d'El Rebost vam carregar un tràiler ple de roba i el vam enviar a un dels camps de refugiats de Croàcia. El problema va ser que aquell camió se'ns va quedar curt. A aquell camió li van seguir molts altres de tot el Vallès i Catalunya. Al final hem enviat 18 camions en 18 mesos amb 300 tones d'ajuda humanitària: tendes, roba, medicaments per als camps de refugiats gràcies a la feina de 500 voluntaris.

 

Ha sigut un treball molt emotiu que ens ha donat una gran satisfacció, tot i que mai n'hem sigut experts. Fins aquest Nadal, hem recaptat entre 60 i 70 mil euros per als refugiats.


 

En situacions com aquestes, com han d'actuar les religions davant els extremismes?



Jo no et puc parlar sobre què han de fer els altres, cadascú sap que ha de fer. Però una institució cristiana, ha d'actuar de dues formes: amb activisme immediat i denunciant, cosa que no hem vist tan habitualment. Jo penso que les dues coses han d'anar juntes: mentre ajudem a la gent que ho necessiti, hem de denunciar a Europa, a les institucions mundials i dir-los que tot això és immoral, indigne de l'ésser humà i que atempta contra els drets humans. Com a cristià em veig en l'obligació, amb la meva església, de dir que tot això és inacceptable. Un altre tema és que la meva denúncia arribi a significar alguna cosa.

 

En un món com el que vivim, quin sentit té la religió?



Doncs el més important. Com a seguidors de Jesús, creiem que el seu missatge pot canviar les famílies i que pot canviar la societat. En una societat "infectada" per l'evangeli de Jesús no hauria d'haver-hi guerres ni coses tràgiques com el drama dels refugiats.


 

En aquest sentit entenc que hi hagi altres religions i persones que creguin en altres camins d'espiritualitat. Respectem aquestes vies i, fins i tot, tenim una bona relació com a veïns. L'ésser humà té consciència d'eternitat i dins seu sap que, un cop acabi la seva vida, vindrà alguna cosa després. Per aquest moment cal estar preparat, ja que tenim dues opcions: una molt bona, estar amb Déu, i una altra molt dolenta.

Sembla que els joves cada cop són menys creients.

 

Això és el que diuen els estudis estadístics, però jo no t'ho puc assegurar amb certesa: fins i tot conec joves que em donen lliçons d'espiritualitat. No crec que això passi per un descrèdit al missatge de Jesús sinó que crec que s'han tornat més reticents envers la religió. Jo, en aquest sentit els recolzaria i entendria aquest disgust: jo no crec en la religió, jo crec en Déu. La religió està creada pels homes i sovint s'han utilitzat per coses que no haurien d'haver passat.


 

Amb fe, es neix o s’adquireix?

 

No es pot néixer amb fe, la Bíblia diu que naixem amb una actitud innata de desobediència: de petits ja fem el contrari del que ens deien els nostres pares. Per natura, tendim a la rebel·lia; també amb Déu. En algun moment de la nostra vida, però, succeeix alguna cosa que fa que l'arribi a nosaltres la fe. Hi ha diferents camins d'arribar-hi.

 

Per acabar, qui és Daniel Banyuls?

 

En una frase? Doncs et diria que sóc un seguidor de Jesús, i amb això et dic molt. Intento ser un imitador seu i intento que altres persones també ho siguin. Cada dia vull assemblar-me una mica més a ell.




Comentaris

envia el comentari