Antoni Bassas:"No ens poden culpabilitzar per tenir il·lusions i un sentiment nacional propi"

Antoni Bassas va ser el protagonista del Cafè amb Lletres de Cerdanyola el 15 de novembre

 

 

Antoni Bassas a la Biblioteca Central de Cerdanyola
Antoni Bassas a la Biblioteca Central de Cerdanyola | Mónica García

 

 

"Bona tarda, són les vuit!", va poder dir el periodista Antoni Bassas a la Sala Enric Granados, rememorant la seva salutació matinal quan presentava El matí de Catalunya Ràdio. Tot i la demora i la incomoditat que produeix el col·lapse de l'àrea metropolitana els dies de pluja, gairebé un centenar de persones es van apropar per escoltar les anècdotes i reflexions del reconegut periodista durant una nova sessió del Cafè amb Lletres a Cerdanyola del Vallès.

 

 

Fan més mal les mentides que els cops

 

Amb l'excusa de repassar els moments més destacats del seu llibre 'Bon dia, són les vuit!', premi Josep Pla 2018, Bassas parla de periodisme, del conflicte Catalunya-Espanya, dels privilegis i angoixes que comporta l'ofici de periodista i reflexiona sobre la forma que tenim de mirar el món, sobretot en clau periodística.

 

Dels seus inicis dedicant-se a la ràdio esportiva, Antoni Bassas extreu el suc que el va ajudar en les següents etapes professionals: "Fer entrevistes a esportistes després de victòries o derrotes, i pensar les preguntes en pocs segons, et dona l'experiència necessària per entrevistar els polítics". Durant la seva carrera, Bassas s'ha enfilat a projectes molt diversos que han acabat sent referents per a molts: treballant amb Joaquim Maria Puyal, agafant el relleu de Josep Cuní al matinal de Catalunya Ràdio, creant l'APM, assumint la corresponsalia de TV3 als Estats Units i ajudant a néixer i cuidant el Diari Ara quan Carles Capdevila s'ho va plantejar.

 

Sense amagar la seva visió del món ni de la situació a Catalunya, Bassas reflexionar sobre la implicació de la gent durant l'1 d'octubre: "Tots els drets demanen que hi siguem. A part dels efectes polítics a Catalunya i Espanya, l'1-O ha aconseguit que molta gent aparegués". Sobre com expliquen els mitjans de comunicació la situació, Bassas té clar que malgrat que cadenes de televisió estatal "menteixen deliberadament", és aconsellable tenir "una dieta variada" de mitjans de comunicació. Tot i això, assegura que l'independentisme no s'ha de sentir culpable: "No podem deixar que ens culpabilitzin per tenir il·lusions i un sentiment nacional propi", afegint que "fan més mal les mentides que els cops".

 

Un cop finalitzat l'acte, Antoni Bassas va respondre les preguntes del TOT.

 

  

  

La majoria de preguntes del públic assistent han estat sobre l'actualitat. Per què creu que la gent té aquesta preocupació sobre com el periodisme explica les coses?

  

  

Perquè la gent vol tenir totes les claus del que passa i sospita que els periodistes sabem més coses de les que expliquem. I això és veritat. Normalment sabem més coses de les que expliquem. Per què no les expliquem? Doncs o perquè no les tenim confirmades o perquè són parcials. Però és veritat que estem tot el dia amb els agents protagonistes de l'actualitat Llavors, hi ha un intent de saber què és el que està passant i, sobretot, hi ha moltes ganes saber com pot acabar això.

 

I a vegades sembla que els periodistes tinguem una bola de vidre. I és veritat que podem interpretar senyals, és la nostra feina, però hi ha coses que no sabem. Molta gent ve a les conferències per preguntar "què passarà" en circumstàncies, fins i tot diria dramàtiques, com les que estem vivint en aquest país.

 

Se sol dir que el periodista val més pel que calla que pel que diu.

 

Jo crec que això es pot aplicar també a totes les persones en general. Hi ha aquella frase que diu "ets amo dels seus silencis i esclau de les teves paraules". El silenci és una bona cosa si s'administra bé i un periodista ha de saber explicar les coses ben explicades. És a dir, quan les té molt segures. Això no és compatible amb les presses. Per tant, estic bastant d'acord amb què un dels valors del periodista és el que sap i calla. Sempre que no estigui ocultant veritats que creu que són de vital importància per a la societat.

 

Diria que és una època complicada pel periodisme?

 

Totes les èpoques han sigut complicades. Imagina't els que van fer periodisme durant la Guerra Civil i la dictadura. Això ho hem de tenir clar no només els periodistes, també els joves. No hi ha hagut mai cap generació que ho hagi tingut fàcil. El que passa amb les dificultats d'ara és que són bèsties. A Catalunya i Espanya ja sabem què està passant, però també a nivell global. Per exemple, Trump està canviant la relació entre la premsa i el poder.

Després també està la digitalització amb Facebook i Twitter. Tothom és emissor, però no tothom és periodista. Com fem valer la nostra feina, si al costat hi ha un ciutadà que també escriu 140 caràcters i envia un tuit? Quin valor ha de tenir la nostra feina? Tot això són preguntes que ens impacten i que els periodistes de fa 30 anys no s'havien de preguntar. Però tots els periodistes sempre s'han hagut de fer alguna pregunta sobre com podem fer correctament la nostra feina.

 

Fer valer la tasca periodística, és feina dels periodistes?

 

Absolutament. Crec que el repte més important d'un periodista en aquests moments és que el que escriu es noti que ho ha escrit un periodista. D'aquesta manera, la gent voldrà pagar per allò que ha fet. És a dir, que una cosa estigui tan ben feta que la persona que ho llegeixi o escolti identifiqui que ho ha fet un periodista.

 

Del llibre parla de l'època a la ràdio i només començar l'acte, ha dit que la ràdio és el mitjà que millor s'ha adaptat als temps. Seguirà sent així?

 

Sí, perquè si no ja l'haurien matat la tele o Internet. Els Matins segueixen tenint molta audiència i les cadenes es mantenen no només a Catalunya o Espanya, sinó a tot el món. El binomi ràdio-cotxe és imbatible. La ràdio aguanta molt dignament el pavelló dels mitjans de comunicació convencionals.

 

Pensa en seguir escrivint?

 

He descobert que escriure és addictiu i que m'agrada. Però em fa molt respecte fer un llibre. Un llibre és una cosa que queda, és un objecte noble i no et pots equivocar amb la idea: què i com ho explicaràs? I això no ho tinc ara. Encara estem presentant aquest llibre però no crec que deixi d'escriure.