"12 morts a la carretera de Bellaterra"

"La mort dels dotze homes va ser degut als tràgics Fets de Maig del 1937"
Carretera BV-1414, prop del lloc on es van enterrar els dotze cadàvers
Carretera BV-1414, prop del lloc on es van abandonar els dotze cadàvers | Toni Alfaro

 

 

[TEXT: Albert Lázaro]

 

Recordo que, de jovenet, els més vells del poble m'explicaven que, durant la Guerra (però sense especificar ni el dia ni l'any), en un punt de la carretera de Bellaterra, a uns 200 metres de la que va de Sant Cugat a Cerdanyola, hi ha un trencall que porta als masos de Can Fatjó dels Xiprers i dels Aurons. És en aquest indret on em comentaven que es van trobar dotze cossos amb clares mostres d'haver estat torturats i morts en un altre lloc. En aquella època s'assassinava la gent i, posteriorment, se la deixava a les cunetes de les carreteres. Els homes que em van explicar aquests fets no em van saber dir de quina ideologia política eren les víctimes. Jo imaginava que van ser assassinats per la seva ideologia feixista o de dretes. Doncs bé, anava errat.

 

 

Fa uns dies, navegant per internet, vaig trobar un reportatge del periodista i ecologista Jordi Bigues, publicat al diari digital LA DIRECTA el dia 11 de desembre del 2018, en què explicava fil per randa tota aquesta tràgica història de la qual narro en aquests instants alguns aspectes. Tornant a la història, el dissabte 8 de maig del 1937, entre dos quarts de vuit i les vuit, una ambulància de la Creu Roja, acompanyada de dos vehicles més, va creuar Pins del Vallès (nom laic de Sant Cugat), provinent de la carretera de la Rabassada en direcció Cerdanyola. Quan aquesta comitiva va arribar al trencall de l'actual carretera de Bellaterra i el va agafar, tal com hem dit abans, a uns 200 metres va abandonar els dotze cadàvers.

 

 

Can Fatjó dels Xiprers, en l'actualitat
Can Fatjó dels Xiprers, en l'actualitat | Toni Alfaro

 

 

Al dia següent, al matí, el fotògraf Josep Ribatallada i Casamiquela, que tenia un estudi fotogràfic al carrer Estació, número 13 de Cerdanyola, va ser cridat per Mariano Tejero Rigales, conseller de Defensa, per tal de fotografiar els dotze cossos. El fotògraf va retratar el cap i el bust de cadascun d'ells. Les autòpsies dels cossos es varen practicar el dia 11 del mateix mes al cementiri de Cerdanyola amb l'assistència de dos metges del poble, un altre de Ripollet i un darrer de Sabadell. Sis d'aquells cossos foren enterrats a Sant Andreu del Palomar i els altres van ser inhumats a Cerdanyola.

 

 

 

Per tot això que hem relatat es pot deduir que la mort dels dotze homes va ser degut als tràgics Fets de Maig del 1937. Van ser torturats i assassinats a la caserna militar del PSUC, anomenada Karl Marx. Les víctimes eren anarcosindicalistes de la CNT-FAI.

 

 

 

EL FOTÒGRAF JOSEP RIBATALLADA I CASAMIQUELA

 

La nissaga de la família del fotògraf que va retratar aquests dotze cossos va ser iniciada per Josep Ribatallada i Mimó, d'ofici forner, el qual va néixer a Sant Cugat del Vallès l'any 1852. De jove es va traslladar a Cerdanyola, on es va casar amb una noia del poble, de nom Maria Casamiquela i Morera. D'aquesta unió varen néixer tres nois: en Jaume, en Jordi i en Josep. L'any 1875 el patriarca va fundar la fleca Ribatallada, situada al carrer Sant Ramon, cantonada amb el carrer Sant Camil. Quan tenien l'edat de treballar, en Jaume i en Jordi ajudaven el seu pare a l'obrador de la fleca. Sembla ser que, quan aquest darrer va morir, en Jaume es va fer càrrec del negoci, el qual va anar a la baixa, fins a tal punt que en Jordi se'n va haver de fer càrrec. Aquest estava casat amb una noia de la família Labajos. El matrimoni que en va sortir va ser el titular del comerç durant molts anys.

 

 

Per la seva banda, Josep Ribatallada va néixer l'any 1899 i va morir jove l'any 1956. Si no vaig errat, va ser el primer fotògraf que va crear un estudi a Cerdanyola. Aquest local estava al carrer de l'Estació, número 13 (actualment Avinguda Creu Roja, número 19). Segons la conversa que vaig tenir amb el seu nebot, Jordi Ribatallada Labajos, de ben jovenet en Josep anava a Barcelona a aprendre els misteris de la fotografia. Les fotografies que he tingut a mà ofereixen un excel•lent testimoni professional. A més de la seva professió, Josep Ribatallada va ser regidor i alcalde accidental de Cerdanyola en diversos mandats.

 

 

A part de les fotografies de la massacre dels dotze militants anarquistes, a l'enllaç trobareu el reportatge íntegre d'aquests fets, realitzat, tal com he dit, per Jordi Bigues.