L’oceà s’ha cansat de guardar secrets i acaba de lliurar una de les peces més buscades de la història naval. A les profunditats de la badia de Cadis, un equip d’arqueòlegs ha localitzat les restes d’un vaixell italià que sembla haver vençut el pas dels segles amb una integritat que fa por.
No estem davant d’un simple munt de fusta podrida. Es tracta d’una nau de gran tonatge que va ser testimoni directe d’un dels moments més crus de la guerra al mar. El responsable del seu final no va ser una tempesta, sinó el mateix Sir Francis Drake, el pirata que era el malson de l’Imperi Espanyol. (Sí, aquell que els anglesos anomenen heroi i nosaltres, corsari).
L’atac que ho va canviar tot
L’any 1587, Drake va liderar una incursió temerària a Cadis amb l’objectiu de “socarrimar la barba del rei d’Espanya”. En aquell atac brutal, el corsari anglès va cremar i enfonsar desenes de naus que es preparaven per a la Gran Armada. Entre elles, es trobava aquest gegant italià que, fins avui, ha romàs ocult sota el fang.
La troballa és excepcional perquè l’estructura de la nau es troba quasi intacta. El sediment de la badia ha actuat com una càpsula del temps, protegint la fusta de l’erosió i dels xilòfags que solen devorar els vaixells enfonsats. És com si el temps s’hagués aturat l’instant precís en què les flames van tocar l’aigua.
Aquest vaixell no només portava mercaderies, sinó que era un exemple de la potència comercial de les ciutats-estat italianes, que llogaven les seves millors naus a la corona de Felip II. (Nosaltres també ens preguntem quins tresors de la nostra butxaca històrica queden encara per descobrir).
Enginyeria naval sota el fang
Els investigadors han quedat bocabadats amb la qualitat de la construcció. En les primeres exploracions s’han identificat elements de l’arquitectura naval que es creien perduts. Les mides de les quadernes i l’estat de la quilla permetran reescriure els manuals sobre com es fabricaven aquests leviatans de fusta al segle XVI.
Dades clau de la investigació apunten que la nau anava carregada fins dalt. Encara que l’atac de Drake buscava la destrucció total, el ràpid enfonsament va permetre que gran part de la càrrega quedés segellada al fons. Parlem de ceràmica, armament i, possiblement, objectes personals dels mariners que van intentar defensar el port de Cadis de la fúria anglesa.
Aquest descobriment col·loca Cadis, un cop més, com la capital mundial de l’arqueologia subaquàtica. La badia és un cementiri d’història on cada nova bombolla que puja a la superfície pot significar un descobriment que canviï el que sabem sobre la navegació atlàntica.
La marca de Francis Drake
Atenció als amants de la història: aquest vaixell és la prova física de la ferocitat anglesa. Francis Drake no feia presoners i la seva missió era destruir l’economia de la península a qualsevol preu. Trobar una de les seves “víctimes” en aquest estat de conservació és un regal inesperat per a la ciència moderna.
La recuperació de peces d’aquesta nau serà un procés lent i delicat. Els arqueòlegs adverteixen que treure objectes de l’aigua sense el tractament adequat podria destruir-los en qüestió de minuts. Per això, s’està treballant amb tecnologies d’escaneig 3D per documentar cada centímetre del vaixell abans de tocar res.
El llegat del corsari més famós de tots els temps torna a ser notícia, però aquesta vegada no per les seves gestes, sinó pel rastre de destrucció que va deixar enrere. Una destrucció que, paradoxalment, ens ha permès conservar un tros de vida quotidiana del 1500 gairebé perfecte.
És curiós com un acte de guerra de fa gairebé 450 anys es converteix avui en un pont directe cap al nostre passat, no us sembla?
