L’alta muntanya asturiana custodia un secret sepulcral que ha despertat l’interès de les ments científiques més brillants del planeta. Un enigma d’ossos, rituals i aïllament extrem.
Sovint pensem que els grans misteris de l’arqueologia es troben a les piràmides d’Egipte o a les selves de Centreamèrica. Ens equivoquem per complet.
Sota el sòl de la serra de La Sobia, al municipi de Teverga, s’amaga una cavitat vertical que està reescrivint la història del nord peninsular. Un lloc on el temps es va aturar de forma violenta.
Aquest cap de setmana ha arrencat una campanya d’excavacions arqueològiques sense precedents. Un desplegament internacional que busca desenterrar una veritat incòmoda oculta durant mil·lenis.
El macabre troballa a les profunditats de Teverga
Tot va començar l’any 2021, durant unes prospeccions rutinàries a la serra. Els arqueòlegs van localitzar diversos jaciments, però un d’ells va fer saltar totes les alarmes: un profund avenc natural.
Les exploracions inicials i els anàlisis més exhaustius realitzats el 2022 van confirmar les pitjors sospites dels experts. L’interior de la terra allotjava una quantitat ingent de restes humanes i animals.
(Sí, nosaltres també sentim un calfred en imaginar el que van haver de sentir els investigadors en il·luminar aquella fossa per primera vegada). Els ossos no estaven allà per casualitat.
Les proves científiques van confirmar que l’avenc va funcionar com un dipòsit de cadàvers durant èpoques molt diferents. Els experts ja han identificat el cos d’una dona de l’Edat del Ferro.
Però el misteri no acaba aquí. Al costat d’ella collien les restes de, almenys, dos individus de l’època asturromana, datats amb precisió a inicis del segle II d.C.
L’aliança internacional que persegueix l’ADN asturià
La magnitud de la descoberta és tan brutal que ha provocat la intervenció immediata de l’èlit científica europea. La prestigiosa Universitat de Kiel, a Alemanya, s’ha sumat al projecte de forma permanent.
L’equip està capitanejat per l’arqueòleg asturià Alfonso Fanjul Peraza, director de les excavacions, i compta amb la participació clau dels professors alemanys Ben Krause i Almut Lebel.
Aquests dos científics germànics són autèntics líders mundials en el camp de la paleogenètica. Han viatjat fins a les muntanyes d’Astúries con un objectiu obsessiu: extreure l’ADN dels cossos.
La lletra petita d’aquesta investigació és una fita de col·laboració global històrica. Mentre els genetistes d’Alemanya analitzen els codis biològics humans, un equip de la Universitat de Califòrnia s’encarregarà d’estudiar les restes de la fauna.
Aquesta ambiciosa campanya científica compta a més amb el suport financer de la Conselleria de Cultura, la Fundació Caixa Rural, l’Ajuntament de Teverga, ASEAMO i la DOP Sidra d’Astúries. Tot el territori s’ha bolcat a resoldre l’enigma.
L’entrepà de dades: Neolític, dieta i canvi climàtic
Les dades dures recopilades fins avui converteixen l’avenc de La Sobia en un emplaçament arqueològic excepcional a nivell planetari. Un arxiu biològic completament congelat en el temps.
Els anàlisis de la fauna demostren que la cavitat ha acumulat restes d’animals des del període del Neolític. Això permet estudiar l’evolució de la ramaderia i la fauna salvatge al llarg de milers d’anys.
Els objectius fixats per a aquesta campanya de 2026 són extremadament urgents. Els científics busquen realitzar el primer estudi de la estratigrafia de l’avenc per entendre com es van acumular els cossos.
A més, les noves mostres permetran analitzar la dieta exacta de les poblacions prehistòriques. Sabrem al detall què menjaven, quines malalties patien i com es van adaptar a la hostilitat de l’alta muntanya.
El benefici col·lateral per al nostre present és immens. El projecte inclou un complex anàlisi mediambiental que ajudarà a entendre com ha evolucionat el paisatge asturià i com van afectar els canvis climàtics del passat.
La connexió amb els mites del nord
Per què llançaven cossos a un avenc profund en lloc d’enterrar-los de forma tradicional? Les hipòtesis apunten a pràctiques rituals complexes dels antics pobladors càntabres i asturs.
Aquest tipus de dipòsits en cavitats naturals sol estar relacionat amb moments d’extrema tensió, com la conquesta romana o epidèmies severes que obligaven a gestionar els cadàvers de forma ràpida.
Desxifrar el codi genètic d’aquests individus ens dirà si eren poblacions locals que fugien de l’avanç de les legions de Roma o si es tractava de comunitats de pastors que vivien completament aïllades de l’Imperi.
L’expectació a la comunitat científica és màxima. L’avanç de les tècniques de seqüenciació genètica permet obtenir dades impensables fa només una dècada amb gairebé uns mil·ligrams de pols d’os.
El perill de perdre la informació
El vertader perill en l’arqueologia d’alta muntanya és la degradació accelerada dels sediments a causa de les filtracions d’aigua i els canvis bruscs de temperatura. El temps corre en contra de la ciència.
Cada campanya a la serra de La Sobia és un desafiament físic i logístic extrem per als arqueòlegs, que treballen en condicions d’espai molt reduïdes i a gran altitud.
Tot apunta que, en els propers dies, l’equip internacional podrà oferir les primeres novetats sobre els avenços de la excavació i la localització de noves restes humanes.
Al capdavall, comprovar que els secrets més profunds dels nostres avantpassats depenen de l’anàlisi d’una universitat alemanya i una altra de nord-americana en un racó perdut de Teverga és fascinant. Què creus que revelarà l’ADN dels primers asturians?
