Egipte no para de sacsejar els fonaments de la història. Quan creiem que les Piràmides de Gizeh ja no guardaven més secrets sota la seva sorra mil·lenària, la tecnologia d’avantguarda acaba de detectar una cosa que no hauria de ser-hi. Una misteriosa anomalia ha aparegut al Cementiri Occidental, una zona que, fins ara, es considerava cartografiada per complet.
No ha estat una pala, sinó un radar de penetració terrestre (GPR) i una tomografia de resistivitat elèctrica (ERT) el que ha permès “veure” a través de la pedra i del temps. El que han trobat els arqueòlegs és una estructura en forma de “L” que sembla haver estat emplenada deliberadament. (Sí, sembla que els faraons també sabien com ocultar les seves petjades de forma permanent).
L’estructura en “L” que Desconcerta la ciència
La troballa, realitzada per un equip conjunt de la Universitat de Higashi Nippon i la Universitat del Caire, se situa a uns dos metres sota la superfície. Es tracta d’una construcció d’aproximadament 10 per 15 metres que presenta una geometria perfecta. Tanmateix, el més inquietant no és la seva forma, sinó el que hi ha a sota: una altra anomalia encara més profunda i densa.
Els investigadors suggereixen que l’estructura superior, plena de sorra compactada, va poder servir com una mena de “sostre” o entrada segellada per a una cavitat molt més important situada a 10 metres de profunditat. Les dades del radar indiquen que aquest nivell inferior és una càmera buida o un espai d’emmagatzematge massiu que ha romàs intacte durant més de 4.500 anys.
És fonamental destacar que l’àrea on s’ha produït la descoberta és el Cementiri Occidental, lloc de descans de membres de la família reial i funcionaris d’alt rang. Que una estructura d’aquesta mida hagi passat desapercebuda durant dècades d’excavacions tradicionals només confirma que encara caminem sobre tresors invisibles.
Una tomba oblidada o un magatzem sagrat?
La pregunta que recorre ara els passadissos del Ministeri d’Antiguitats és òvia: què hi ha a dins? La ubicació estratègica, prop de la Gran Piràmide de Keops, suggereix que aquest espai no va ser dissenyat per atzar. Podria tractar-se d’una tomba de l’elit que va escapar als saquejadors de l’antiguitat gràcies al seu complex disseny de segellament.
Els experts manegen la hipòtesi que aquesta anomalia sigui una estructura de culte o un pou funerari que connecta amb càmeres més profundes encara no detectades. El fet que l’estructura superior fos reblerta amb sorra després de la seva construcció indica un desig exprés que ningú, absolutament ningú, tornés a entrar-hi una vegada tancada la porta.
Aquesta descoberta canvia les regles del joc perquè demostra que les piràmides són només la punta de l’iceberg. El subsol de la meseta de Gizeh podria ser un laberint de passadissos i càmeres ocultes que l’arqueologia física, limitada per la fragilitat del terreny, no havia pogut abastar fins a l’arribada d’aquests sensors no invasius.
La comunitat científica internacional està a l’espera que comencin les excavacions controlades. Si es confirma l’existència d’una càmera intacta, estaríem davant de la troballa més important des de la descoberta de la tomba de Tutankamon, però amb la càrrega històrica de la IV Dinastia, el període de màxim esplendor dels constructors de piràmides.
El desert ens ha donat una nova pista i el radar ha confirmat que el passat continua viu sota els nostres peus. Estem preparats per al que sigui que els antics egipcis van decidir enterrar amb tanta insistència sota la sorra de Gizeh?
