Sota les aigües cristal·lines de la península del Yucatán, on els turistes avui busquen el selfie perfecte, s’amaga un enigma de 13.000 anys que acaba de sortir a la llum. No parlem de simples coves, sinó de portals sagrats que guarden restes humanes de l’última Edat de Gel.
L’arqueòleg Octavio del Río i el bussejador Peter Broger han aconseguit el que semblava impossible: localitzar restes òssies en passatges subterranis que no han vist la llum del sol des que el nivell del mar va inundar aquestes cavitats al final del Plistocè.
Un ritual en la foscor total
El que fa que aquesta troballa sigui realment pertorbadora no és només l’antiguitat dels ossos, sinó la seva ubicació. L’esquelet va ser trobat a 200 metres de l’entrada de la cova, en un lloc on la foscor és absoluta i l’oxigen escasseja.
Dada clau: La posició del cos sobre un monticle de sediment suggereix una col·locació intencionada. Això apunta directament a rituals funeraris complexos realitzats per éssers humans que caminaven per una sabana semiàrida molt abans que existissin els maies.
Per arribar-hi, l’equip va haver de realitzar una immersió tècnica d’alta perillositat, navegant per túnels estrets fins a assolir els vuit metres de profunditat on reposava aquest avantpassat oblidat.
Qui eren aquests primers americans?
Abans de convertir-se en cenotes, aquestes coves eren refugis del sol abrasador. Els investigadors creuen que aquests antics pobladors buscaven aigua dolça i ombra a les profunditats de la terra. Però, per què enterrar els seus morts tan lluny de l’entrada?
En altres jaciments propers, s’han trobat restes de fogueres ancestrals al costat dels cossos. Això ens diu que il·luminaven l’inframón amb foc per guiar els seus difunts, en una barreja de necessitat pràctica i misticisme religiós que encara estem intentant desxifrar.
Aquest és ja l’onzè esquelet recuperat a la zona. Entre ells destaca la famosa Eva de Naharon, que amb 13.721 anys té el títol del fòssil humà més antic descobert a tot el continent americà.
La carrera contra el temps i el “Tren Maia”
La descoberta arriba en un moment crític. La fragilitat d’aquest ecosistema mil·lenari està sota la lupa a causa de les obres del Tren Maia. Els experts adverteixen que la construcció sobre terreny calcari ple de cavitats podria col·lapsar aquests santuaris abans que puguem explorar-los.
L’advertència dels geòlegs: El ferro oxidat dels pilars i el turisme massiu amenacen de contaminar les aigües i destruir les estalactites que han protegit aquestes restes durant mil·lennis.
Cada minut compta. Els arqueòlegs estan en una lluita desesperada per documentar aquests enterraments abans que el progrés modern segelli per sempre les veus que parlen des de la tomba.
Resulta irònic que, després de sobreviure a glaciacions i cataclismes geològics, el perill més gran per a aquests secrets de la humanitat sigui precisament la nostra pressa per connectar el món modern.
Què més amagarà l’inframón mexicà abans que les màquines hi arribin?
