Enmig del soroll de les bombes i la tragèdia de la guerra actual, hi ha un nom que ressona amb força des del passat i que ens connecta directament amb la Mediterrània. Odesa, la perla del Mar Negre, no existiria tal com la coneixem sense el somni d’un home nascut a Nàpols, però de sang i arrels catalanes.
Es tracta de Josep de Ribas, un militar i aventurer que va passar de ser un desconegut a convertir-se en l’home de confiança de l’emperadriu Caterina la Gran. La seva vida sembla treta d’una novel·la d’espies, però el seu llegat és tan real com el port estratègic que avui tothom vol controlar.
Com va arribar un català a fundar una ciutat imperial a milers de quilòmetres de casa seva? La resposta barreja ambició, estratègia militar i un do especial per a la política. (Sí, nosaltres també hem quedat astorats en descobrir que el fundador d’Odesa parlava la nostra llengua).
De soldat a almirall: L’ascens meteòric de Josep de Ribas
Josep de Ribas i Boyons no era un militar qualsevol. Fill de la noblesa catalana establerta a Itàlia, dominava idiomes, ciències i tenia una visió militar que va deixar bocabadats els russos.
La seva oportunitat d’or va arribar durant la guerra contra l’Imperi Otomà. Amb una audàcia gairebé temerària, De Ribas va liderar la conquesta de la fortalesa de Khadjibey, el lloc on més tard s’aixecaria la ciutat d’Odesa. No va ser només una victòria de força, sinó d’enginy.
L’emperadriu Caterina, fascinada per la seva intel·ligència, el va ascendir a almirall i li va encarregar la missió més ambiciosa de la seva carrera: imaginar i construir des de zero el gran port del sud de l’Imperi Rus.
Odesa: Una ciutat dissenyada amb ulls mediterranis
El que poca gent sap és que el traçat d’Odesa té una retirada a les grans capitals europees de l’època. De Ribas no volia una ciutat grisa i freda; volia una metròpolis lluminosa, cosmopolita i oberta al comerç mundial.
Ell va ser qui va triar el nom, inspirant-se en l’antiga colònia grega d’Odessos. Va dissenyar el port per ser el més eficient del Mar Negre, convertint Odesa en la porta d’entrada de riqueses cap a l’interior del continent.
La ciutat va créixer a una velocitat de vertigen sota el seu comandament. En pocs anys, el que era un erm desolat es va omplir de palaus, teatres i una burgesia internacional que parlava francès, italià i, per descomptat, recordava el català del seu fundador.
El carrer Deribàs: El cor bategant de la ciutat
Si avui poguessis passejar per Odesa (quan la pau ho permeti), el primer lloc on t’enviaria qualsevol local és el carrer Deribàsovskaya. És el carrer principal, el lloc on passa tot, i es diu així en honor al seu fundador català.
Al final d’aquest carrer hi ha una estàtua de Josep de Ribas, on se’l veu amb un mapa de la ciutat a una mà i una pala a l’altra. És el símbol d’un home que no només va conquerir territoris, sinó que va picar pedra per aixecar una civilització.
És curiós pensar que el centre neuràlgic d’una ciutat que avui és el centre de totes les mirades geopolítiques porti el cognom d’una família de Barcelona.
Un final tèrbol: Conspiracions a la cort
Com passa amb molts grans personatges, la fortuna de De Ribas va canviar amb la mort de la seva protectora, Caterina la Gran. El nou tsar, Pau I, no el veia amb bons ulls, i l’almirall es va veure envoltat de complots palatins.
De Ribas va morir de manera sobtada a Sant Petersburg l’any 1800. Molts historiadors sospiten que va ser enverinat per evitar que participés en una conspiració contra el propi tsar. Un final fosc per a una vida que havia brillat amb tanta intensitat.
Però el mal ja estava fet per als seus enemics: Odesa ja era imparable. La ciutat va seguir el rumb marcat pel català fins a convertir-se en la capital cultural i econòmica que coneixem avui.
Per què importa aquesta història avui?
Recuperar la figura de Josep de Ribas no és només un exercici de nostàlgia històrica. Ens recorda que les fronteres són mòbils i que la identitat de llocs com Odesa és molt més rica i complexa del que ens diu la propaganda de guerra.
Saber que un català va posar la primera pedra d’aquest port estratègic ens dona una perspectiva diferent sobre el nostre passat com a poble navegant i constructor de mons.
El nostre “bolsillo” cultural s’enriqueix cada vegada que descobrim que la petjada de la nostra gent arriba a llocs tan remots i significatius.
Una decisió intel·ligent: Mirar el mapa amb altres ulls
La propera vegada que sentis parlar d’Odesa a les notícies, recordaràs que darrere d’aquells murs hi ha una mica de la nostra història. De Ribas va ser un visionari que va saber veure el potencial d’una costa oblidada per convertir-la en llegenda.
Aquesta informació no només ens fa més savis, sinó que ens connecta emocionalment amb un conflicte que, tot i semblar llunyà, té arrels molt properes.
Oi que mai haguessis imaginat que la clau del Mar Negre la va forjar un home que podria haver estat el teu veí?
