A vegades, el passat decideix amagar-se en els llocs més insospitats. No ha estat en un palau, ni en una biblioteca reial, sinó al fons d’una lletrina medieval a Paderborn, Alemanya.
Allí, entre sediments i oblit, ha aparegut una cosa que els arqueòlegs ja anomenen l'”iPad del segle XIV”. Es tracta d’un quadern de fusta i cera que ha sobreviscut 700 anys intacte. (Sí, nosaltres també ens preguntem com una cosa així no es va podrir al pou).
El tresor ocult entre les deixalles
La troballa ha deixat mut l’equip de l’Associació Regional de Westfàlia-Lippe (LWL). El que semblava un bloc de terra humida durant les obres d’un edifici administratiu, va resultar ser una joia de l’enginyeria baixmedieval.
Aquest petit objecte no és una simple llibreta. És un conjunt de tauletes encerades protegides per una enquadernació de cuir de luxe. El que és increïble és el seu estat: l’ambient hermètic de la lletrina va actuar com una càpsula del temps perfecta.
La humitat constant va evitar que la fusta s’esquerdés i que el cuir es desfés. Gràcies a aquest “bany” accidental, avui podem veure el que algú va escriure fa set segles amb un estil punxegut.
Dada clau: A diferència del paper, aquestes tauletes permetien esborrar i escriure de nou allisant la cera. Era la tecnologia punta de l’època per a notes ràpides.
Qui era el propietari d’aquest quadern?
Els investigadors tenen una teoria clara. Per l’estil de l’escriptura cursiva i l’ús del llatí, el propietari no era un pagès. Tot apunta a un comerciant d’alta llinatge o un funcionari amb formació acadèmica.
El quadern té deu pàgines. Vuit d’elles estan escrites per totes dues cares, plenes d’anotacions que semblen registres de vendes, deutes o recordatoris de la vida diària. És, literalment, entrar en la ment d’un ciutadà de l’any 1300.
Però hi ha un problema que porta de cap els experts. El text és un caos logístic. Les frases canvien de direcció segons com el propietari subjectava el quadern, la qual cosa demostra que s’utilitzava “sobre la marxa”, potser en un mercat sorollós o en un viatge a cavall.
La “lletra petita” del segle XIV
No esperis una cal·ligrafia perfecta de monjo benedictí. Els arqueòlegs han detectat faltes d’ortografia i una lletra ràpida, gairebé nerviosa. A més, sota la capa actual de cera, hi ha empremtes de missatges anteriors que van ser esborrats.
La decoració tampoc es queda enrere. La coberta de cuir mostra fileres de lliris en relleu. Aquest detall no és només estètic; és la clau per rastrejar el taller exacte on es va fabricar aquesta peça de luxe funcional.
Actualment, un equip multidisciplinari analitza la composició química de la cera i les resines. Volen saber quines marques van deixar els seus dits i quins secrets comercials guardava aquest home de negocis alemany.
El truc de l’expert: Si trobes alguna cosa antiga al teu jardí, mai la netegis. El fang humit és el que va mantenir aquest quadern viu; en assecar-se sense control, s’hauria convertit en pols.
T’imagines que d’aquí a 700 anys algú trobi el teu telèfon en un abocador i sigui l’única pista de com vivíem avui? La història té un sentit de l’humor força retorçat.
L’equip de restauració segueix treballant a contrarellotge perquè, una vegada fora del seu “refugi” humit, el quadern és extremadament fràgil. Cada minut compta per desxifrar l’última pàgina.
Què posaria en aquella nota final abans que el quadern caigués accidentalment al pou? Potser un deute sense pagar o simplement la llista de la compra d’un dilluns qualsevol.
