Imagina un animal que va començar a nedar quan el món encara estava sumit en els primers anys de l’era colonial. No és ciència-ficció. Investigadors han confirmat l’existència d’un tauró de Groenlàndia que, segons les anàlisis, hauria nascut aproximadament el 1627.
Amb gairebé 400 anys a les seves esquenes, aquest exemplar no només és un supervivent nat, sinó que ostenta el títol de ser un dels vertebrats més longeus mai registrats en la història del nostre planeta. (Sí, nosaltres també hem hagut de llegir-ho dues vegades per creure-ho).
La ciència darrere de la immortalitat biològica
Com es pot calcular l’edat exacta d’un gegant de les profunditats? Tot va començar amb un estudi publicat a la prestigiosa revista Science. L’equip va analitzar 28 exemplars capturats de forma incidental, utilitzant una tècnica fascinant: la datació per radiocarboni a les lents oculars.
Aquest teixit és una càpsula del temps perfecta perquè no es regenera des del naixement. En comparar-ho amb els nivells històrics de carboni, els científics van descobrir que l’edat mitjana d’aquests taurons ronda els 272 anys, però el més gran —de més de 5 metres— s’emporta el rècord absolut amb aquests 399 anys de vida.
Per què viuen tant? El secret està en la lentitud
El ritme de vida d’aquesta espècie és l’oposat al nostre. Mentre nosaltres vivim accelerats, el tauró de Groenlàndia ha trobat el truc per enganyar el temps. La seva clau és un creixement extremadament lent: tot just un centímetre a l’any.
A més, la seva maduresa sexual és un procés que requereix paciència extrema, ja que no l’assoleixen fins als 150 anys. El seu metabolisme, adaptat a temperatures gèlides properes a la congelació en profunditats de fins a 2.000 metres, sembla ser el motor d’aquesta resistència sobrehumana contra l’envelliment.
Els investigadors apunten que aquests animals posseeixen mecanismes genètics únics per reparar el seu ADN. És una maquinària biològica dissenyada per durar segles, una cosa que la ciència actual encara intenta desentranyar per complet.
Un gegant silenciós en perill
Malgrat els seus 7 metres de longitud i més de 1.000 quilos de pes, aquest depredador es desplaça a una velocitat pausada, inferior als 2 km/h. És un habitant de les ombres que s’alimenta del que troba en el seu camí, des de peixos fins a restes orgàniques que cauen a les profunditats.
No obstant això, ni tan sols viure quatre segles et fa invulnerable. La pesca incidental, l’imparable canvi climàtic i la contaminació a l’Àrtic amenacen avui aquest ancià dels mars. Estem davant d’una criatura que ha vist passar segles d’història humana, mentre ell, en la tranquil·litat abissal, simplement continuava nedant.
