El Mediterrani està canviant, i aquesta vegada l’avís arriba des del fons del mar. Investigadors de l’Imedea, juntament amb el CEAB-CSIC, han confirmat l’arribada de la Halophila stipulacea a aigües de Balears. És la primera vegada que aquesta planta marina d’origen tropical aconsegueix establir-se a les costes espanyoles, marcant una fita preocupant en la salut del nostre ecosistema.
Encara que la troballa es va produir originalment l’octubre de 2023, prop del port de Palma, la seva confirmació oficial a la revista Mediterranean Marine Science ha encès totes les alarmes. No és només l’arribada d’una planta; és la prova irrefutable que el nostre mar ja no és el que era.
La “tropicalització” ja no és una teoria
Els científics són contundents: l’establiment d’aquesta espècie a Balears no és casualitat. Halophila stipulacea, una fanerògama marina que va creuar el canal de Suez fa més de 150 anys, ha trobat ara al Mediterrani occidental la llar perfecta que abans li faltava.
La clau està en la temperatura. A l’estiu, l’aigua balear està assolint valors propers als 30 graus, condicions idònies perquè aquesta invasora creixi de forma explosiva. Com explica la investigadora Fiona Tomàs, “ens estem tropicalitzant”. L’escalfament progressiu del Mediterrani està creant una catifa vermella perquè espècies que abans només vèiem al mar Roig o l’Índic s’instal·lin a les nostres costes.
Un invasor amb un historial agressiu
Si bé en les nostres aigües la seva expansió ha estat silenciosa, el seu comportament al Carib ens dóna una pista del que pot venir: en tot just dues dècades, ha colonitzat zones extenses, desplaçant per complet la flora autòctona.
La gran pregunta és què passarà quan es trobi amb la joia de la nostra corona: la Posidònia oceànica. La comparació és desoladora: mentre la posidònia actua com una veritable “sequoia” marina, emmagatzemant carboni i protegint la biodiversitat, l’Halophila és molt més petita i menys eficient. Un canvi en la dominància d’aquestes espècies podria alterar profundament l’estructura dels nostres fons marins i reduir la biodiversitat local.
L’empremta del transport marítim
Com ha arribat fins aquí? Tot apunta a l’activitat humana. El transport marítim —a través d’àncores, cascos de vaixells i aigües de llast— és la via principal d’aquesta colonització. La proximitat de la troballa al port de Palma reforça la teoria que els nostres propis vaixells estan actuant com a vectors d’invasió.
L’equip científic ja està realitzant seguiments intensius per veure si aquest “convidat inesperat” es queda per sempre o si pot ser frenat. Però, més enllà d’aquest cas, el missatge és clar: el mar ens està enviant senyals d’alerta. Si el Mediterrani segueix escalfant-se al ritme actual, l’arribada d’espècies tropicals deixarà de ser una notícia extraordinària per convertir-se en la nova normalitat.
