La ciència acaba de creuar una frontera que semblava reservada a la ciència-ficció. Un equip d’elit ha aconseguit allò impensable: ressuscitar cèl·lules mortes injectant-los un “manual d’instruccions” completament nou.
No es tracta d’una pel·lícula de terror, sinó d’una fita històrica en la biologia sintètica. Per primera vegada, tenim entre nosaltres éssers vius construïts a partir de peces que ja no funcionaven.
El despertar de les “cèl·lules zombis”
Imagina’t un cotxe amb el motor fundit que, de cop i volta, comença a rugir després de canviar-li el programari. Això és, a grans trets, el que ha passat als laboratoris del Craig Venter Institute als Estats Units.
Els investigadors, liderats per l’experta Zumbra Peksaglam Seidel, no es van limitar a observar. Ells van decidir jugar a l’arquitectura de la vida amb una precisió que espanta (i meravella a parts iguals).
Han aconseguit transferir el genoma complet entre espècies diferents de bacteris, una fita que fins avui es considerava pràcticament impossible: aquesta és la clau de l’èxit.
Per assolir aquesta gesta, l’equip va utilitzar un procés de reticulació química. Primer, van “matar” de forma controlada el bacteri Mycoplasma capricolum, habitual en el bestiar, deixant la seva estructura buida de vida.
Després, van introduir genomes sintètics d’una altra espècie, la Mycoplasma mycoides. El resultat va ser una reprogramació absoluta: la cèl·lula morta va adoptar una nova identitat i va tornar a la vida amb funcions diferents.
Un salt de 15 anys en la història
Aquest no és un èxit d’un dia per l’altre. La comunitat científica feia més d’una dècada que perseguia aquest “sant greal”. Ja el 2010 es van fer els primers passos, però el mur era la compatibilitat entre espècies.
El 2016 es va intentar el trasplantament de genomes, però només funcionava entre parents molt propers. Avui, la tècnica ha evolucionat tant que el fàrmac de quimioteràpia utilitzat per inactivar l’ADN original ha permès que una fracció d’aquestes cèl·lules sobrevisqui al canvi de “cervell”.
Olivier Borkowski, biòleg de l’INRAE de França, ha estat taxatiu en les seves declaracions a la revista Nature. Per a ell, estem davant d’un “pas endavant decisiu” per a l’enginyeria genòmica moderna.
Per què això et canviarà la vida?
Potser et preguntes què té a veure un bacteri de cabra amb el teu dia a dia. La resposta es troba en la personalització de la medicina i la indústria.
Gràcies a aquestes “cèl·lules zombis”, els científics podran dissenyar bacteris a la carta. Imagina microorganismes creats específicament per netejar plàstics de l’oceà o per fabricar medicaments contra el Parkinson de forma massiva i barata.
Estem davant la creació de les primeres fàbriques biològiques vives construïdes des de zero. El potencial per curar malalties que avui ens semblen invencibles és, senzillament, aclaparador.
És important tenir en compte que, tot i que l’avenç és monumental, els investigadors confirmen que només una petita fracció de les cèl·lules aconsegueix superar el procés de “ressurrecció”. La tècnica encara és delicada.
El futur ja és aquí
Aquest experiment demostra que la frontera entre el que és viu i el que és inert és molt més prima del que ens van ensenyar a l’escola. La capacitat de dotar la matèria de noves propietats útils és el poder més gran que ha tingut l’ésser humà en segles.
És un moment emocionant per estar vius. El que ahir era un residu biològic, avui és la base d’una nova era tecnològica que tot just estem començant a comprendre.
Estem preparats per a un món on la vida es pugui programar com un codi informàtic?
