Mirar el cel nocturn ja no genera la mateixa pau d’abans. La nostra pròpia galàxia amaga un passat violent que els astrònoms acaben de destapar del tot.
(Sí, nosaltres també ens hem quedat freds en descobrir que vivim dins d’un autèntic depredador de l’espai).
Un equip internacional de científics ha localitzat les restes òssies d’una galàxia nana que va ser devorada de forma brutal. Aquest banquet còsmic va passar fa uns 10.000 milions d’anys i els seus supervivents s’anaven amagant a plena vista.
La víctima ha estat batejada com a Loki, en honor al problemàtic i entabanador déu de la mitologia nòrdica. La troballa trenca tots els esquemes previs sobre com es va formar la llar estel·lar on viatgem.
El truc per enxampar l’impostor a l’espai
El descobriment s’ha consolidat gràcies a un grapat d’estrelles VMP (estrelles molt pobres en metalls). Els astres originals de l’univers primitiu només tenien hidrogen i heli abans que les explosions creessin elements pesants.
Trobar astres sense metalls a prop del disc galàctic és l’equivalent astronòmic a trobar una empremta dactilar aliena.
La investigació, publicada a la prestigiosa revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, canvia les regles del joc. El responsable de la troballa és el Dr. Federico Sestito, investigador de la Universitat de Hertfordshire.
Aquestes 20 estrelles rebels es troben a només 7.000 anys llum del nostre sistema solar, una distància ridículament curta.
Els científics van fer servir el telescopi espacial Gaia de l’Agència Espacial Europea per rastrejar el moviment galàctic. Per confirmar el crim, van afinar la punteria amb l’espectrògraf del Telescopi Canadà-França-Hawai al Maunakea.
El benefici d’aquest esforç és brutal: ara podem reconstruir l’arbre genealògic real del nostre veïnat.
Una digestió pesant que va durar eons
El comportament de les restes de Loki va deixar els investigadors totalment desconcertats durant mesos. Onze estrelles es mouen a favor del corrent de la Via Làctia i nou ho fan en òrbita retrògrada.
(Imagina conduir en direcció contrària per una autopista espacial completament col·lapsada de trànsit).
Aquesta caòtica dispersió només és possible si el xoc va passar quan la Via Làctia era jove i petita. El seu potencial gravitatori era feble i les restes van sortir disparades cap a totes les direccions possibles.
Aquest fenomen de canibalisme galàctic esdevé la forma habitual en què creixen els gegants del cosmos. El problema és que pensàvem que la Via Làctia havia tingut un creixement molt més pacífic i lineal.
La història que ens obligaran a reescriure
La mida del xoc de Loki és equiparable a la de Gaia-Sausage-Enceladus, el major cataclisme conegut de la nostra història.
Aquest megaesdeveniment passat fa milions d’anys va reiniciar el creixement de la Via Làctia cap a la seva forma actual.
Si les dades de Loki es confirmen de forma massiva, significa que ens falta una peça gegant del trencaclosques. Estem ignorant l’impacte d’un xoc que va modelar el cel que veus cada nit des de la teva finestra.
Molts astrofísics ja s’estan preparant per sortir a caçar més proves dins els arxius estel·lars. El mapa de Gaia ja vigila el moviment futur de 40.000 estrelles properes per anticipar els pròxims impactes del nostre entorn.
L’univers continua expandint-se, però les galàxies grans continuen buscant preses menors en la foscor.
Qui ens assegura que el nostre racó del cosmos no acabarà sent el dinar d’algú altre en el futur? Saber d’on venim ens ajuda a entendre que, a l’espai, la tranquil·litat és només una bella il·lusió.
