El mapa del llop ibèric a Espanya ha canviat per sempre, i l’epicentre del terratrèmol no està on tothom mirava. Mentre Astúries i Lleó lidiaven amb la seva històrica presència, Cantàbria ha emergit com el nou bastió de l’espècie, duplicant la seva població en amb prou feines una dècada. El cens oficial confirma el que molts temien al camp: el depredador ha vingut per quedar-se (i multiplicar-se).
Les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica no deixen lloc a dubtes: la comunitat ha passat de 12 a 23 manades en poc més de deu anys. Un creixement que s’explica per la densitat dels seus boscos i l’abundància de preses silvestres, però que ha encès totes les alarmes en el sector primari (sí, el malestar és total i les protestes són constants).
La “guerra” oberta al camp
L’expansió del cànid no és només una bona notícia mediambiental per als conservacionistes; per als ramaders és un malson recurrent. Els atacs a vaques i ovelles s’han disparat, i les xifres a Castella i Lleó —la regió amb major població, fregant les 200 manades— serveixen com a mirall del drama: els incidents van augmentar un 47% en amb prou feines tres anys.
La tensió és màxima. D’una banda, una protecció legal blindada que intenta assegurar la viabilitat genètica de l’espècie, que encara està lluny de les 500 manades que els científics consideren necessàries per garantir el seu futur. De l’altra, pastors i ramaders que veuen com el seu mitjà de vida és delmat davant una administració que ells qualifiquen d’estar fent “trilerisme” amb els censos.
Caça moderada vs. Protecció absoluta
L’estatus del llop ha mutat tant com la seva població. Des del 2021, la protecció és especial a tot el territori espanyol, però la pressió ha obligat l’Executiu a flexibilitzar les normes. Avui, les comunitats amb major presència tenen llum verda per autoritzar una caça amb moderació, una mesura que ha generat una fractura social profunda.
La polèmica està servida: organitzacions com WWF ja han denunciat que només el 2025 es van eliminar 21 llops en terres càntabres, més de la meitat del contingent permès. Les associacions animalistes criden al cel mentre el sector ramader exigeix mesures més contundents per protegir els seus animals.
La realitat és que Espanya viu una cruïlla complexa: com equilibrar la sostenibilitat de l’entorn amb la supervivència dels qui treballen la terra. Amb 333 manades repartides pel mapa, el llop ibèric ja no és només un habitant del nord, és el protagonista d’un conflicte que està lluny de resoldre’s. Fins on arribarà la seva expansió abans de trobar un punt d’equilibri real?
