Imagina nedar durant anys sobre un tros d’història sense saber-ho. Durant segles, milers de banyistes han xipollejat a la Platja de Palma aliens al fet que, a escassos 65 metres de la vora i sota amb prou feines dos metres d’aigua, descansava una autèntica càpsula del temps romana.
Avui, aquest escenari ha canviat. Les excavadores de sorra han deixat pas al treball quirúrgic dels experts. Ha començat l’extracció del derelicte de Ses Fontanelles, un vaixell del segle IV que ha aconseguit sobreviure al pas del temps en un estat de conservació que, senzillament, frega l’impossible.
L’amenaça invisible que obliga a actuar
Per què treure’l ara? La resposta és tan alarmant com contundent: el canvi climàtic. En trobar-se en una zona de poca profunditat, on la força de les onades trenca amb violència, el vaixell està en una situació de vulnerabilitat extrema.
La protecció del patrimoni va per davant. Un sol temporal fort, cada vegada més comuns al nostre Mediterrani, podria destruir en qüestió d’hores el que ha resistit intacte durant més de 1.600 anys.
L’arqueòleg Miquel Ángel Cau, codirector del projecte, és clar al respecte. No és una elecció, és una necessitat urgent. L’energia de les tempestes actuals és l’enemic número u d’aquest navili que, contra tot pronòstic, conserva el seu carregament de 249 àmfores pràcticament igual a com va ser estibat originalment.
Una joia de l’enginyeria naval antiga
El vaixell no és qualsevol cosa. Es tracta d’una embarcació d’uns 12 metres d’eslora que destaca per la seva singularitat: és l’únic navili enfonsat del segle IV del qual tenim constància que va sortir del port de Cartagena. És, en essència, una baula perduda que ens permetrà entendre com navegaven i què transportaven realment els nostres avantpassats.
L’equip, format per 55 especialistes d’universitats de prestigi com Barcelona, València, Cadis i les pròpies Illes Balears, té al davant quatre mesos de treball intensiu. L’objectiu és ambiciós: realitzar una reconstrucció total del vaixell basant-se en les seves línies d’aigua i la seva arquitectura naval original.
El que amagava la seva bodega
Més enllà de l’estructura de fusta, el derelicte és un llibre obert sobre la vida quotidiana en l’època tardoromana. En anteriors campanyes ja s’han recuperat peces que posen els pèls de punta: des d’un trepant de fuster de ribera fins a monedes votives trobades en punts estratègics com la carlinga del pal major.
I les famoses àmfores? Moltes d’elles contenen els anomenats tituli picti, inscripcions pintades que funcionen com les etiquetes d’enviament modernes, revelant-nos quines mercaderies solcaven les nostres aigües fa mil·lennis. Tot aquest material començarà a exposar-se a partir d’octubre al centre cultural de La Misericòrdia a Palma.
El procés serà minuciós. Cada peça passarà per un laboratori instal·lat al Castell de Sant Carles per a la seva neteja, escaneig i dessalinització. Un treball de titans per salvar un tros del nostre ADN cultural que, per fi, deixarà d’estar ocult sota la sorra de la platja per convertir-se en el protagonista de la nostra història.
T’imagines caminar per la platja aquest estiu sabent que just aquí a sota algú escrivia el final d’un naufragi fa 1.600 anys?
