El que semblava una missió impossible a principis de segle s’ha convertit en el major èxit de conservació del món. El lince ibèric (Lynx pardinus) ja no només sobreviu al sud; ara, vuit exemplars han desembarcat a l’Aragó per colonitzar el nord de la Península. És el retorn d’un rei que molts donaven per perdut.
Aquesta setmana, l’entorn del riu Huerva ha estat l’escenari d’una imatge històrica: el moment en què els primers felins han tornat a trepitjar terres aragoneses. (Encara ens posa la pell de gallina veure’ls sortir del transport cap a la llibertat). Aquesta fita forma part d’una estratègia que ja ha aconseguit treure l’espècie de l’estat “crític” per passar a ser considerada “vulnerable”.
L’estratègia del salt cap al nord
Fins ara, el cor del lince bategava principalment a Andalusia i Castella-la Manxa. Però el pla de recuperació necessita aire i espai. Amb 2.401 exemplars comptabilitzats en l’últim cens de 2024, l’objectiu és clar: arribar als 3.500 exemplars i consolidar 750 femelles reproductores per garantir que no tornarem a patir per la seva extinció.
L’arribada a la vall de l’Ebre és un pas decisiu. Els vuit linxs aragonesos se sumen a una xarxa que ja s’estén per Extremadura (254 exemplars) i la Regió de Múrcia (15 exemplars). I atenció, perquè el calendari no s’atura: s’espera que l’expansió continuï cap a la Comunitat Valenciana l’any 2028.
Aquests animals, nascuts el 2025 i batejats amb noms que comencen per la lletra ‘W’, porten collars GPS i són monitorats constantment per càmeres de fototrampeig. No se’ls deixa sols; el seu èxit és el nostre èxit.
El paradís del conill: la clau de la supervivència
Per què s’ha triat l’estepa de Saragossa? La resposta és senzilla però vital: menjar. Aquesta zona té una alta densitat de conills de bosc, l’aliment gairebé exclusiu del lince. Cal recordar que la població de conills ha caigut un 70% en l’última dècada, convertint-se en el principal maldecap dels conservacionistes.
L’hàbitat mediterrani de la zona, amb grans extensions de matollar, és el lloc ideal perquè aquests “cadells” de 2025 aprenguin a dispersar-se. Durant els primers 30 dies, estaran en tancats especials per acostumar-se al seu nou regne abans de la llibertat total.
Carreteres: el perill invisible
Tot i l’eufòria, no tot són bones notícies. El lince és un nòmada que recorre distàncies increïbles i això el porta sovint a creuar el seu pitjor enemic: l’asfalt. Els atropellaments continuen sent la primera causa de mort, seguits de prop pels crims ambientals.
De fet, entitats com WWF estan personades com a acusació en diversos judicis a Toledo i Ciutat Real per morts no naturals. Protegir el lince no és només deixar-lo anar a la muntanya; és vigilar les nostres carreteres i castigar qui gosa fer-los mal.
Una victòria de la col·laboració
Aquesta “operació Aragó” és la prova definitiva que la unió entre administracions, científics i organitzacions funciona. Estem davant d’una nova etapa per consolidar el lince a tota la Península Ibèrica. Ja no és un animal que només veiem en llibres de text; és un veí que recupera el seu territori.
Haver llegit sobre aquest èxit és un respir de positivitat entre tantes males notícies ambientals. El felí més amenaçat del món a principis de segle està protagonitzant la remuntada del segle. I nosaltres en som testimonis privilegiats.
Estigues atent a les carreteres si viatges pel Valle del Ebro; el rei del camuflatge podria estar vigilant-te des de la brossa.
