Ferran Pujol: "Barcelona és una zona endèmica de VIH per a gais i dones transsexuals"

El director de BCN Check Point defensa la implatanció a Catalunya de la PrEP, la pastilla que evita el contagi del sida, i que ja ha permès reduir les infeccions en un 50% a Londres
Ferran Pujol a les oficines de BCN Checkpoint
Ferran Pujol a les oficines de BCN Checkpoint | JORDI BORRÀS

 

Ferran Pujol és el director del BCN Checkpoint, un centre comunitari que es dedica a la detecció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual adreçat a homes gais, altres homes que tenen sexe amb homes i dones transsexuals. Des d’aquest observatori defensa la implantació a Catalunya de la PrEP, la pastilla que evita contagiar-se del sida i que en llocs com Londres ja ha permès reduir en un 50% les infeccions de VIH d’un any per l’altre. A l’Estat espanyol, però, la manca d’aprovació i regulació fa que de moment no sigui possible prendre-la en condicions de normalitat. Amb tot, però, alguns estudis estan permetent que algunes persones hi accedeixin. A Barcelona, 250 homes gais participen en l’estudi Discover, finançat per la companyia farmacèutica que produeix la Truvada, la pastilla PrEP. L’estudi investiga l’efectivitat d’una nova versió menys tòxica del medicament per a les funcions renals dels usuaris. El BCN Checkpoint inaugura aquesta setmana el PrEP Point, des del qual es farà control de tots els participants en l'estudi i de les persones que utilitzen PrEP pel seu compte. Pujol calcula que si 1.500 o 2.000 homes gais prenguessin la pastilla es podria tenir controlat el VIH a Catalunya. La manca de col·laboració dels governs i les farmacèutiques per establir un preu a la baixa o usar genèrics posen entrebancs a la seva implementació. I això es tradueix amb noves infeccions cada any. Mentrestant, la factura antiretroviral per totes les persones tractades a Catalunya ja supera els 150 milions anuals i cada any s’afegeixen 800 noves persones infectades, que hauran de ser tractades de per vida. En aquesta entrevista amb ‘El Món’, Ferran Pujol intenta explicar per què no s’ha implantat el que podria haver-se convertit en la clau perquè el país deixés de ser una zona endèmica de VIH.

 

 

La PrEP és coneguda en l’ambient gai, però encara no hi ha un coneixement sobre què és entre la societat en general.

 

Es té evidència des del 1995 que els antiretrovirals, més enllà d’una funció terapèutica, podrien tenir una funció preventiva. Això ho sabem perquè la PrEP és relativament nova. Des del 2012 està aprovada als EUA. Però hi ha una altra estratègia que és la PeP, la profilaxi post-exposició. Quan s’ha estat en una situació en què una persona creu que es pot haver infectat del VIH de manera empírica, pot anar a Urgències i demanar un tractament post-exposició de 28 dies amb antiretrovirals. L’objectiu és bloquejar la infecció que hipotèticament s’hagi pogut produir.

 

 

Actualment, la PeP s’aplica a Catalunya sense problema, en canvi, la PrEP no...

 

És curiós, perquè la PeP no s’ha hagut de regularitzar ni aprovar mai, però s’està donant des del primer dia que es té evidència. I una evidència que no està ni tan sols constatada ni demostrada d’una manera directa. No pots agafar una persona, per qüestions ètiques, exposar-la al VIH i agafar-ne una altra i exposar-la també i aleshores a una de les dues donar-li PeP per veure si té algun efecte i a l’altra no donar-li res per veure si s’infecta. Com que això no ho pots fer, perquè no t’ho autoritzaria cap comitè ètic, l’eficàcia de la PeP no s’ha pogut demostrar mai de manera directa. Però, en canvi, què hem vist, que si tens persones en una situació determinada que no han fet PeP, davant de persones en la mateixa situació que sí l’han fet, és abismal, per no dir que pràcticament el 100%, l’eficàcia que s’acaba veient. Per tant, a partir d’aquesta evidència ningú ho qüestiona i comencen a distribuir PeP als hospitals sense més problema.

 

I què ha passat en canvi amb la PrEP?

 

Les coses no han sigut tan senzilles. De fet encara no està ni aprovada a l’Estat espanyol. L’any 2010 es fa un primer assaig, que és l’iPrEx. És un assaig que es fa en diferents països del món, però no a Europa. Bàsicament hi van participar alguns centres dels EUA, del Perú o de Tailàndia. Aquest primer assaig ja mostra una eficàcia molt important. És un assaig de PrEP continuada, de píndola diària. I mostra una eficàcia global d’un 40%.

 

 

És una gran eficàcia?

 

Podries pensar que un 40% no és molt, perquè encara queda un 60%, però aquesta eficàcia és la global. De tots els participants en l’estudi la PrEP va mostrar una eficàcia del 40% en tots. Ara bé, si els agafàvem un per un i miràvem qui s’havia pres bé les pastilles i qui se les havia pres mitjanament bé i qui no se les havia pres, directament vèiem que entre aquells que se les havien pres mitjanament bé l’eficàcia pujava gairebé al 90%. És a dir, que aquells que en lloc d’una cada dia a la setmana n’havien fet quatre, oblidant-se’n tres dosis setmanals, havien estat tot i així protegits en un 90%. I entre els que l’havien fet diàriament l’eficàcia era del 99%. Hem de destriar el que és l’eficàcia global d’un estudi del que és una eficàcia individual perquè no tothom va fer el tractament correctament. I no tothom devia fer el tractament correctament perquè tampoc s’havia demostrat la seva eficàcia. Però d'ençà que es coneixen les dades del primer estudi de l’iPrEx sí que sabem que això funciona. En els estudis posteriors la gent ha sigut molt més adherent, s’ha pres les dosis correctament perquè ja saben que funciona, que estan exposats al VIH i que, si es prenen això, no s’infectaran.

 

 

Quins altres estudis s’han fet després de l’iPrEx?

 

N’hi ha dos d’europeus, que han fet que Europa entri en el circuit. Són l’estudi de la Sheena McCormack del Westminster Hospital de Londres i el de Jean Michel Molina de París. Els dos estudis mostren una eficàcia similar: global d’un 86%. Però són dos estudis diferents. El primer és un estudi diferit, això vol dir que un grup de persones comença PrEP el dia 0 i un grup no comença, però se’ls controla, se’ls segueix i comencen PrEP un any després. El francès és un altre estudi molt diferent que el que pretén és demostrar —i ho aconsegueix— que la PrEP també funciona si en lloc de prendre-la diàriament el que fas és prendre-la unes hores abans de tenir relacions sexuals, mentre les tens i unes hores després, i després la deixes. I si no tens relacions sexuals no cal que prenguis més PrEP fins que no en tornis a tenir. És a dir que, per aquells que puguin tenir relacions sexuals esporàdiques programades pot ser una opció que evita fer un tractament diari. Aquest és un fàrmac que es pot introduir i treure sense major problema.

 

 

La PrEP protegeix de les infeccions de VIH, ¿però que passa amb la resta de malalties infeccioses?

 

Les altres ITS ja són un altre tema. El VIH és el que ens ha preocupat des de fa més de 30 anys, que intentem combatre i que de fet hauríem hagut d’haver aconseguit ja reduir-ne la incidència. La sífilis, la clamídia i la gonorrea també són importants, però fins i tot es veu la PrEP com una eina per controlar-les més bé. En tot cas, no és comparable.

 

 

Per què?

 

Quan em pregunten per la sífilis, la gonorrea o la clamídia els dic: mira, jo em vaig infectar als anys 80, he patit el VIH en primera persona. L’he patit veient la mort de milers de persones o centenars, la majoria d’amics de la meva època, d’aquella generació. Per descomptat, si en aquell moment, quan tothom queia com a mosques, se’ns hagués dit que hi havia una píndola capaç de prevenir això, tothom se l’hagués pres sense protestar. Però malauradament no la teníem. Ara que la tenim no hi posem més entrebancs, perquè encara que el VIH no mati, o no mati tant o no ho faci tan de pressa, tenim l’obligació moral de proveir a les noves generacions un entorn lliure de VIH. Perquè al final la gent s’infecta en funció de la probabilitat que té d’infectar-se.

 

 

I en el nostre entorn és alta?

 

Que em piqui un mosquit aquí i em transmeti la malària és pràcticament impossible. No sé si és impossible, perquè al món no hi ha res impossible, però aquí a Barcelona de moment no n’he fet cap mena de profilaxi per la malària. Ara bé, potser seria una mica inconscient que me n’anés en zones on la malària és endèmica i que no fes profilaxi. Aquest és un exemple perfecte. Perquè de profilaxi en fem per moltes coses —per l’embaràs, per la malària, posant-nos un cinturó quan conduïm, per una cosa que no ha passat però que pot ser que passi, per reduir el dany en cas de que passi, ho fem a través dels airbags—, per tant, ¿per què no ho hem d’aplicar per un aspecte tan essencial de les nostres vides i tan imprescindible per la majoria de les persones com és desenvolupar una vida sexualment i sanament activa? Per què no ho hauríem de fer quan això funciona i quan estem exposats? No caldrà que faci PrEP aquell que no va a la zona endèmica, però és que nosaltres estem en una zona endèmica de VIH. Barcelona és una zona endèmica de VIH per als homes gais i les dones transsexuals. No per a la resta de la població.

 

Ferran Pujol és el director de BCN Checkpoint
Ferran Pujol és el director de BCN Checkpoint | JORDI BORRÀS

 

Zona endèmica i molts mitjans repeteixen insistentment que aquí  “s’ha baixat la guàrdia”... Què en pensa?

 

Del VIH fa molts anys que sentim que “s’ha baixat la guàrdia”, “s’ha perdut la por”, “s’ha perdut el respecte”. L’eficàcia del tractament ha fet que la gent no es mori de la manera que es moria a mitjans dels anys 1990 i, per tant, amb això s’ha perdut l’alarma social que aquesta situació es produïa. Perquè la gent es mor. L’any passat es van morir un milió i mig de persones de sida. A casa nostra afortunadament el tractament és universal. El Check Point ha col·laborat moltíssim en la detecció, no en tinc dubte. És la clau per la qual l’epidèmia del VIH està controlada a Catalunya. Controlada vol dir estabilitzada, és a dir que no tenim un creixement exponencial. El Check Point hi ha col·laborat propiciant una detecció molt més precoç de la que teníem abans en el col·lectiu gai.

 

 

Qui ha perdut el respecte doncs?

 

Qui ha perdut aquí el respecte al VIH són les institucions, que se n’han despreocupat completament perquè ja no genera l’alarma social que generava. El que s’ha perdut és aquella alarma social que pressiona l’administració perquè doni una solució. Ells diuen que la gent ha perdut la por i no es protegeix i jo dic que l’administració ha perdut la por perquè la gent no se’ls hi tira a sobre i no els demana solucions. Per tant, no s’ocupen més del tema fent que la factura antiretroviral augmenti any rere any fins a unes quotes que més val no parlar-ne perquè això sí seria un escàndol. I sobretot el que fa l’administració i molts dels responsables de la classe mèdica...


Quina és aquesta factura d’escàndol?

 

Més de 150 milions d’euros anuals que no poden baixar de cap manera. Cada any hi afegim de mitjana 800 noves infeccions que s’han de tractar de per vida. Amb el preu desorbitant com tenen els antiretrovirals la factura no baixarà mai. Estem parlant de Catalunya.

 

Ferran Pujol
Ferran Pujol | JORDI BORRÀS

 

Què s’ha de fer doncs?

 

Aquí tots els esforços s’han de centrar en reduir la incidència. El que hem de tenir és menys infeccions perquè el VIH o la sida l’hem controlada clínicament, però no socialment, és a dir hem de controlar les dues vessants. Hem de controlar que les persones amb VIH tinguin una bona esperança i qualitat de vida i hem de controlar que no se’ns infectin més persones. És a dir, mentre no controlem els dos àmbits no podem dir que tenim la situació resolta perquè per les noves generacions, que ara tenen 18 i 20 anys, quan van néixer la sida ja era una llegenda i en canvi no estan lliures d’infectar-se, segueixen infectant-se gairebé amb la mateixa proporció que ens infectàvem en aquells anys en què no sabíem res. I aquí algú diria: “tu ho has dit, tu mateix ho dius, no sabíeu res, per això us vau infectar”. Però jo no hi crec amb persones culpables i responsables o irresponsables. És molt difícil controlar la sexualitat. La sexualitat no és com el menjar, que pots triar una dieta més o menys saludable. La sexualitat és un instint massa necessari, bàsic i primari com per poder-li posar fre. Només ho pots fer a través de la moral i d’una sèrie de conceptes que per sort avui en dia la majoria de la gent rebutja: la por, la moral, la culpa. Afortunadament, tot això per a molta gent ja no existeix. O existeix en una mesura molt inferior a la que existia en el passat. Per tant, poden donar via lliure a la seva sexualitat, que és el que han de fer. Via lliure no vol dir irresponsable. Però jo no parlaria de responsabilitats perquè això fa molt de mal. Tota l’estona l’oficialitat parla de promoure una vida o educació sexual responsable. Aleshores tots els casos que diagnostiquem en aquest centre són irresponsables? Doncs no, són persones com nosaltres, molt responsables.

 

 

Darrerament algun responsable d’un centre sanitari públic ha declarat que la gent s’infecta perquè no renuncia a certa manera de viure la seva sexualitat...

 

És que no has de renunciar. Perquè aquesta certa manera de viure és la manera de viure de tothom amb la diferència que uns s’infecten i altres no. I uns s’infecten perquè la probabilitat és immensa al seu voltant, perquè s’ha permès la incidència, mentre que les persones heterosexuals en aquest moment aquí faran exactament el mateix que pugui fer una persona homosexual però no s’infectaran del VIH perquè no hi és al seu voltant. És a dir no tenim aquí una epidèmia de VIH entre la població general, afortunadament. Les persones heterosexuals no s’han vist mai afectades, almenys en la mesura que els gais pel VIH, perquè hi ha factors biològics i estructurals. No és impossible, però és que ara mateix no tenim cap altra epidèmia que no sigui la que afecta al col·lectiu homosexual. Els casos que pot haver-hi de persones que surten d’aquest àmbit és perquè sí que acaben tenint a veure amb les poblacions clau. És a dir, alguna dona que sigui infectada per un home que mantenia relacions homosexuals i no ho sabia. Si tires del fil sempre anem a parar als dos grups tradicionals, que són els usuaris de drogues i els homes homosexuals.

 

 

Com s’ha de pensar doncs la prevenció?

 

La prevenció no pot ser igual per tothom. Aquesta idea de que amb el condó ja ho hem solucionat és molt bonica, però no ha funcionat. Ha funcionat fins a cert punt perquè els condons funcionen, han estalviat moltes infeccions, perquè hi ha gent avui en dia que no està infectada i ho ha aconseguit gràcies a fer servir molts condons, però n’hi ha molta d’altra que també ha fet servir molts condons i malgrat tot s’ha acabat infectant. És a dir el condó té un sostre. A més a més, és un artifici extern a la sexualitat humana. També ho és la PrEP, però amb la diferència que un condó pot molestar moltíssim, s’ha de negociar, l’altra part pot no estar-hi d’acord, no voler-lo, i per tant posar-hi dificultats, pot tallar el rotllo completament, pot fer fins i tot que una relació sexual s’acabi.

 

 

Precisament sembla que hi ha persones que prenen la PrEP per deslliurar-se del condó més que per una altra raó...

 

Del condó i de la por el principal. Nosaltres rebem moltes persones, i fan bé de venir, amb símptomes. Moltes vegades són símptomes de no res, d’una gastroenteritis, d’un refredat i els tenim aquí perquè tenen por d’haver-se infectat. Per tant això que “s’ha perdut la por” al VIH no és cert. La por està present en tota i cadascuna de les relacions sexuals dels homes gais o la majoria dels homes gais. Si no la por, el run run aquell de “ai, no sé; ai, potser aquesta vegada sí; a veure si aquesta vegada no me’n sortiré”. Per tant, això no és manera de tenir relacions sexuals. Les relacions sexuals s’han de tenir de manera relaxada, tranquil·la i centrant-se amb el que han de ser: relacions sexuals, no situacions d’amenaça, situacions de "potser aquest m’infecti" o "no sé si aquest estarà indetectable o no ho estarà. Tothom ens ve amb això. Una altra cosa és que no ho expliquin públicament. Tothom ens ve amb les seves pors i la gent que fa PrEP, quan els hi preguntes què és el primer que han notat, responen que una tranquil·litat absoluta perquè ara se senten protegits i entenen que la protecció està a les seves mans. No han de donar explicacions a ningú, com sí de vegades passa amb el condó.

 

 

Quins altres beneficis descriuen els usuaris de PrEP?

 

Diuen que d'ençà que es prenen la PrEP, ja no els importa el “seroestat” dels altres, els és igual si està indetectable com si no ho està, si està infectat com si no ho està, perquè saben que el VIH no els pot arribar.

 

 

La detecció d’infeccions al Check Point és molt precoç?

 

El 60% de les infeccions que diagnostiquem aquí són de menys de tres mesos. Fa uns vuit anys enrere no arribàvem ni al 15% d’infeccions tan recents.

 

 

Per què aquest canvi?

 

La gent ho ha incorporat, es fa la prova sovint. Diagnostiquem les infeccions al poc que s’hagin produït. Això és molt bo, per això dic que el BCN Check Point ha jugat un paper importantíssim amb aquest missatge que ha traslladat a la societat, a la societat gai, de fer-se la prova sigui com sigui, de manera regular, perquè hem aconseguit reduir el diagnòstic tardà en els homes gais d’un 70% fa deu anys a menys d’un 30% a l’actualitat. És a dir que aquí hem avançat molt. Però malgrat tot la gent se’ns infecta i malgrat tot la gent segueix transmetent el VIH abans no es torna a fer la prova.

 

 

I per què passa això?

 

Moltes vegades transmet el VIH precisament quan es fa la prova i dona negatiu. Perquè la infecció és tan recent que encara no té anticossos i se’n va convençut de que és negatiu, no utilitza el condó —moltes vegades podria ser també dins d’una pròpia parella estable— i acaba transmetent el VIH. I això és el que estem veient continuadament. Per tant, a l’estratègia del condó se li han d’afegir de noves, que són augmentar el nombre de proves diagnòstiques i sobretot la freqüència. No podem demanar a la gent que es faci la prova cada setmana però sí cada tres mesos.

 

 

Això s’està aconseguint?

 

S’ha fet un avenç important, però ens cal anar més enllà, ens cal no esperar tant, ens cal implementar, augmentar la periodicitat amb què la gent gai es fa la prova, ens cal proporcionar-los la possibilitat de fer-ho de manera ràpida i fàcil. Ens cal també proporcionar-los control de les altres ITS, especialment la clamídia, la gonorrea i la sífilis. Avui en dia encara ningú pot anar al metge de capçalera trimestralment i demanar que li facin un control exhaustiu perquè no els hi fan. És més, els metges diuen que se’ls paralitzarà amb tanta analítica. Això alguns, perquè altres directament et diran que si controlessis i mantinguessis una vida sexual responsable no et caldria... aquesta cantarella de la que no ens hem pogut deslliurar per part de la majoria de la classe mèdica, quan el que han de fer és proporcionar serveis com el que fa el BCN Check Point sota el concepte que estem aquí per ajudar, no per valorar res. Ho han fet molt malament amb les seves moralitats. I ara, per reprendre el tema de la PrEP, ens tornem a trobar amb el mateix. Aquells que aconsegueixen la PrEP comprant-la al Regne Unit, o a través de qualsevol altre mitjà i se’n van al metge de capçalera i li expliquen, moltes vegades són trets gairebé de la consulta a potades dient que per això ja hi ha el condó i que no pensen fer cap analítica d’aquestes. O sigui, això no és una situació responsable.

 

 

En aquest context, el PrEP Point que obriu serà rellevant...

 

El posem en marxa per conduir tot els estudis que tenim en marxa com el Discover. És un estudi a nivell mundial. Hi ha 100 centres a tot el món i som el tercer i el primer a Europa amb nombre de participants (més de 250). No és un estudi d’eficàcia, perquè que és eficaç ja està demostrat. Fins i tot a la conferència de la International AIDS Society del juliol a París, de Londres es reporta una caiguda d’un 50% d’infeccions d’un any per l’altre; però no només de VIH, d’un 24% també en gonorrea. Per què? Perquè està més controlada, cada tres mesos la gent va a fer els controls i se li fa el test del VIH, de la clamídia, sífilis, gonorrea... a més d’una sèrie de controls per veure si la funció renal és correcta com per poder seguir amb la PrEP. Per tant, això ens ajuda a controlar molt millor tot l’espectre d’infeccions de transmissió sexual que van més enllà del VIH. Això ho tenim clar. S’han fet estudis enormes a tot el món i l’eficàcia i la seguretat està comprovada i demostrada, no hi ha res més a estudiar.

 

 

Què els garanteix als 250 homes de Barcelona participar en un estudi com el Discover?

 

El Discover és un estudi privat que promou Gilead, l’empresa farmacèutica productora de la Truvada. Serveix per comparar la Truvada convencional amb una modificació que s’ha fet que la fa menys tòxica. Perquè la Truvada té un punt feble, que seria bàsiament tota la funció renal i poca cosa més. És un estudi de no inferioritat. Es vol demostrar que amb la nova Truvada s’obtenen els mateixos beneficis i és menys tòxica pel que fa al ronyó, o que fins i tot permetria que les persones amb problemes renals poguessin fer-la servir, cosa que no poden fer amb l’altra.

 

 

Quin poder tenen les farmacèutiques sobre la PrEP i els seus interessos econòmics?

 

La producció mundial la controlen les farmacèutiques. Fa 25 anys que m’hi relaciono i no he conegut farmacèutica que no tingui interessos comercials. Són empreses privades que es deuen als seus accionistes. El nostre sistema és aquest, si el volem canviar fem una Revolució i fem com a Cuba.

 

 

Els convé doncs que solucions com la PrEP no es generalitzin?

 

Seria molt més rentable. Malgrat tot es poden guanyar molts diners amb la PrEP. Però molts menys dels que es podrien guanyar venent-nos antiretrovirals. És evident que això és així.

 

 

Tot i així, la PrEP té efectes secundaris? Què pot passar?

 

Jo no n’hi veig, si es fa bé. En principi res, que t’infectis si no te la prens. Els controls trimestrals que fem són precisament per això. No perquè et faci una cosa mal i a veure com ho arreglem, sinó per observar que no te’n faci. Els efectes secundaris que pot tenir són totalment irreversibles. En casos extrems s’hauria de parar el tractament. És a dir, quedaries exposat al VIH o hauries de tornar a fer servir el condó.

 

 

Estem lluny encara de l’aprovació i implantació a l’Estat espanyol...

 

Crec que sempre que es parli de la PrEP en aquests moments a Espanya o a Catalunya s’ha de fer sempre amb una dosi de denúncia de per què ho estem retardant. Que expliquin clarament quins són els motius. Els motius no poden anar més enllà d’un que comparteixo que és el preu. La Truvada és cara, però efectiva. Així ho han demostrat tots els estudis. Si la donessis a gent que no té probabilitat d’infectar-se seria llençar els diners, però nosaltres sabem molt bé qui té probabilitats d’infectar-se, qui és susceptible o tributari de fer aquesta despesa perquè sinó se’ns infectarà per VIH. A més a més, és una inversió en Salut Pública. Una altra cosa és que també considero gairebé immoral que les empreses farmacèutiques remenin les cireres d’aquesta manera i no arribin a un acord a la baixa per un preu més assequible. És a dir que no extorsionin als Estats. Aquí es produeix una veritable paradoxa, aquestes empreses autoritzen a fabricants de genèrics, que bàsicament són a la Índia, però també en altres llocs que hi ha molta producció.

 

 

Però aquests no es poden adquirir a Europa...

 

La UE impedeix que aquests fàrmacs es puguin comprar aquí, els hem de pagar al cost que suposadament diu l’empresa que és necessari pagar perquè puguin amortitzar la inversió, però tots sabem —perquè no ens xarrupem el dit— que no és amortitzar la inversió, sinó que és fer el negoci del segle. Però aquest és un altre tema. Per tant, és la pròpia UE la que impedeix que a Catalunya es puguin fabricar genèrics o se’n puguin importar de manera que per 30 euros al mes en lloc de gairebé 400 es puguin protegir les persones.


Ferran Pujol defensa la implantació de la PrEP
Ferran Pujol defensa la implantació de la PrEP | JORDI BORRÀS

 

En altres llocs això no passa?

 

Hi ha algunes excepcions com el Regne Unit. Allà és legal que si un metge et prescriu un fàrmac i tu el trobes online el puguis comprar per internet per consum personal. Això és el que ha fet que, malgrat que la seguretat social anglesa encara no està proveint dins del sistema de salut la PrEP (perquè l’escocesa sí que ho fa), a Londres no tinguis cap problema per comprar un genèric de la Índia, i que te l’enviïn a casa. L’únic que fas tu és buscar els controls que necessites, que és el que fem nosaltres amb el PrEP Point amb la gent que aconsegueix la PrEP pel seu compte. Des de Catalunya no l’aconseguiràs o et serà més difícil.

 

 

Quanta gent es calcula que faci servir la PrEP pel seu compte a l’Estat espanyol?

 

Calculem que a Espanya hi deu haver unes 1.500 persones en aquests moments fent PrEP i el que volem és que la facin bé. Madrid i Barcelona són capdavanteres.

 

 

S’està estimulant un mercat negre de PrEP?

 

Tant com mercat negre no. El que hi ha és gent que aconsegueix, a través d’amics al Regne Unit, rebre-ho sense problema i alguna altra estratègia. Ho pots aconseguir a través d’una empresa a Londres, que li arriba a ella i t’ho envia tu. Això té un cost d’uns 50 euros mensuals. No és la situació idònia, però és el que ha fet que a Londres hagin vist en un any una caiguda de gairebé el 46% de les infeccions per VIH. Si aquí a Catalunya, regulant o sense regular, haguéssim aconseguit que un nombre importantíssim d’homes gais catalans aconseguissin la PrEP pel seu compte i nosaltres els féssim els controls, també haguéssim vist aquesta caiguda.

 

 

L’impacte de la PrEP és doncs important.

 

L’impacte de la PrEP és immediat. Els que han estat en l’estudi no se’ns han infectat. Si s’infecten és que no ho han fet bé. I el que és segur és que són 250 que no infectaran ningú. El que passa és que hauríem de posar 1.500 o 2.000 persones a Catalunya per poder començar a controlar la situació. Tampoc són tantes persones.

 

 

Malgrat tot la principal resistència a la PrEP es troba entre els professionals mèdics...

 

Totalment, encara hi ha molts metges que hi estan en contra. Estic cansat de donar xerrades, però qui no vol entendre, no ho entén. Per sort paulatinament molta gent ha anat canviant en funció de l’evidència, que ha anat veient l’eficàcia i ha canviat la mentalitat. El juny del 2016 el Grup d’Estudis de la Sida (Gesida) —l’organisme que des de sempre regula l’ús d’antiretrovirals— va publicar les recomanacions de la implantació de la PrEP a Espanya, un parell de mesos abans que l’Agència Europea del Medicament aprovés la PrEP a la UE. És a dir que, entre aquells que regulen l’ús dels antiretrovirals ja hi ha unanimitat en què s’han d’implementar el més aviat possible. No ha passat res des d’aleshores que no sigui les rodes de premsa que la pròpia Gesida ha hagut de fer i encara fa per denunciar la inacció del Ministeri [de Sanitat].

 

 

Què hauria de fer el Ministeri?

 

El primer que ha de fer el Ministeri és negociar immediatament un preu amb el fabricant perquè la llei no ens permet usar aquí genèrics o almenys no en el context generalitzat, i procedir immediatament a la implementació perquè mentre no ho fa cada any a Espanya hi ha 4.000 o 4.500 noves infeccions. No dic que les podem controlar totes, perquè entre altres coses no tothom voldrà fer PrEP i aquesta ha de ser una decisió voluntària, però podem controlar-ne moltíssimes. La incidència ja disminuirà i amb això la probabilitat d’infectar-se també per aquells que no volen fer PrEP. Ara tenim una incidència del 3% aproximadament a Catalunya, això vol dir que cada any de cada 10.000 homes catalans gais se n’infecten uns 30. En canvi l’incidència en població general és d’un 0,02% persones l’any, de cada 10.000 heterosexuals se n’infecten 2, però si ets gai 300. Si aconseguíssim reduir aquesta incidència, no sé si al 0,02 com els heterosexuals, però una incidència molt més baixa, si en lloc de 300 de cada 10.000 gais catalans se n’infectessin 50, les probabilitats de contraure el VIH de qualsevol home gai tant si fa PREP com no, com si fa servir condó com si no, també serien molt més baixes. Estaria molt més allunyat del seu entorn. Sembla fàcil i és simple.

 

 

Amb quins arguments s’han oposat políticament a la implantació de la PrEP?

 

Cada cop els queden menys recursos, perquè inicialment un dels més utilitzats va ser dir que arreglaríem una cosa i en faríem malbé una altra, que pujarien les ITS. Ara també s’ha demostrat que no només no pugen, sinó que baixen.

 

Ferran Pujol durant l'entrevista amb 'El Món'
Ferran Pujol durant l'entrevista amb 'El Món' | JORDI BORRÀS

 

Aquí, en canvi, segons algunes dades aquestes ITS augmenten...

 

Com no han d’augmentar? Hi ha programes per aturar-ho? No hi són. Si tu només dius que puja la sífilis i no ofereixes controls fins i tot als que estan asimptomàtics... Si a les persones majors de 50 anys se’ls envia cada dos anys una carta de l’Hospital del Mar que els diu que passin per la farmàcia per recollir una mostra de femta i veure si tenen càncer de colon, si a les dones a partir dels 50 anys se’ls recomana de fer-se mínimament una mamografia cada any per prevenir el càncer de pit, ¿per què als homes gais no se’ls recomana oficialment fer-se la prova cada tres mesos en una campanya massiva com fan amb les altres patologies, aquelles que no tenen estigma i no afecten als gais? Per què no se’ls recomana fer-se la prova, anar al metge de capçalera amb tota normalitat i cada tres mesos, si tenen una vida sexual activa, demanar-li al metge que els faci un control sobre la clamídia i la gonorrea? Com que no es fa res de tot això aquestes ITS no fan més que pujar.

 

Com es poden aturar?

 

La única manera d’aturar-les és mitjançant programes de cribatge, que és el que fem nosaltres, però amb limitació de recursos. Hem fet estudis que ja ens demostren que hi ha unes prevalences altíssimes, de cada 100 homes gais a Catalunya n’hi ha 20 que tenen una infecció per clamídia, gonorrea o sífilis i quan són asimptomàtiques la majoria no ho saben. Amb aquesta prevalença tan bèstia, ja has de posar programes de cribatge. Per tant, a tothom que ve aquí a fer-se la prova del VIH, que són 6.000 homes cada any, nosaltres hauríem d’estar en condicions de fer-los les altres proves. A més, ens ho demanen constantment i no ho podem fer per una qüestió de recursos econòmics. La única manera d’aturar la gonorrea és diagnosticar-la i tractar-la, que és molt barat. Tant diagnosticar com tractar, perquè la incidència baixi i perquè no hi hagi tantes possibilitats de transmissió. Tenim una Salut Pública a Catalunya que només quantifica, aquest és el seu gran mal, però no actua. I la Salut Pública ha d’actuar perquè el mal no es produeixi, no només ha de fer vigilància epidemiològica per advertir-nos. Això és essencial fer-ho, i hem tingut un bon sistema de vigilància epidemiològica a Catalunya per davant de la resta de l’Estat espanyol, però de lluny. Amb vigilar i denunciar no en tenim prou, es tracta de vigilar per actuar, i aquí es vigila però no s’actua. I no s’actua perquè també s’aprofita el sistema de que és un col·lectiu que avui per avui és incapaç de demanar aquesta PrEP pel motiu que sigui. Perquè això tampoc és una patologia com la hepatitis C, que la gent es moria si no se’l trasplantava. Quan van aparèixer els fàrmacs curatius, amb quatre dies teníem organitzats tots els col·lectius i les associacions de malalts. Tothom era al carrer i es va produir un debat que va forçar el Ministeri a canviar les coses. Però, és clar, no és comparable. La PrEP no és ben bé un fàrmac curatiu, és molt complicat treure tot un col·lectiu que, a més a més, ja t’autoidentifica dins de la moral acceptada com algú irresponsable. Perquè si vas a reclamar per la PrEP és perquè deus fer alguna cosa que no hauries de fer per la societat benpensant. És molt complicat, jo no sóc cap líder en aquest sentit, no tinc la capacitat de treure 2.000 homes gais al carrer a fer la punyeta fins que les coses es regulin. Per tant, el sistema també n’abusa d’això. No tothom viu la seva homosexualitat tan obertament. Afortunadament les coses han canviat, molta gent la viu, però en els seus moments d’oci, en el seu lloc de treball no en parla.

 

 

Malgrat tot, podem ser optimistes sobre la seva implementació?

 

La PrEP s’acabarà implementant. M’ho prenc molt a pit. Cada dia que passa es produeixen dues noves infeccions que es podrien estalviar. I com els explicarem quan d’aquí un temps sigui tan senzill com anar al metge de capçalera a que te la prescriguin i la comencis a fer, com explicarem als que es van infectar l’any passat que ells no hi van poder tenir accés? Perquè llavors ja ho podíem fer però no ho fèiem. Aquí hi ha un problema moral importantíssim. Cada nova infecció que es produeix en aquest país hauria de caure sobre la consciència de tot el país, però especialment sobre aquells que tenen la responsabilitat de vigilar per la nostra Salut Pública i amb això sóc molt crític. A mi m’és igual cobrar subvencions del Departament de Salut, estaríem arreglats que per cobrar subvencions no els poguéssim assenyalar. Això sí, les coses les hem de fer amb mesura, no amb demagògia.



Comentaris
Marta de Sabadell
Per mi cap problema mentre se la paguin de la seva butxaca !

envia el comentari