Anna i Adelina: "Ens van robar les nostres filles i encara les busquem"

A Catalunya hi ha 296 denúncies de bebès robats durant el franquisme i la transició, de les quals la Fiscalia només n’investiga 8
Anna Pàez i Adelina Ruiz, al capdavant de l'associació SOS Bebès Robats | Jordi Borràs
 

  

Les van parir però van marxa de l'hospital amb les mans buides. Tampoc les van poder enterrar perquè mai no van tenir accés als seus suposats cadàvers ni als informes mèdics que certificaven la seva mort. L’Anna Páez va tenir una filla a l’Hospital de la Vall d’Hebron l’any 1981, i l’Adelina Ruiz va ser mare de dues bessones l’any 1980 a La Maternitat, i totes dues van sortir de l’hospital amb l’única explicació que les criatures havien mort. D’això fa 35 i 36 anys, i totes dues creuen que les seves filles van ser bebès robats. Se sospita que a Catalunya hi ha hagut milers de casos de nadons desapareguts en hospitals durant el franquisme i fins ben entrada la dècada dels anys noranta, i segons dades de l’associació SOS Bebès Robats, actualment hi ha 296 denúncies presentades, de les quals, Fiscalia només n’investiga 8. 

 

 

 

Un d’aquests 8 casos s’ha reobert fa pocs mesos, i és el de l’Adelina Ruiz, que presideix SOS Bebès Robats. La seva història comença quan tenia 22 anys. “Estava ingressada a La Maternitat embarassada de set mesos. Tot anava bé fins que em van dir que m’havien de provocar el part perquè una de les nenes estava morta. Però jo no tenia dolors, tot plegat em va semblar molt estrany, però encara més quan al meu marit no el van deixar assistir al part. Durant el part vaig veure néixer les nenes perquè estava desperta, però després em van adormir i em van fer transfusions de sang”, rememora l’Adelina, que remarca que en tot moment els metges els van donar informacions contradictòries, fins i tot que les nenes estaven vives, per després assegurar que eren mortes.

 

 

L'Adelina va tenir dues nenes bessones a La Marternitat l'any 1980 | Jordi Borràs

 

 

El pitjor va venir després: “Van dir-li a la meva família que s’emportaven els cadàvers a Madrid a analitzar-los i que no els podíem veure, i que per tant, no les podríem enterrar nosaltres, que ells farien els tràmits. Lògicament, mai no em van dir on eren els cossos de les meves filles”. Un parell de mesos després, a l’Adelina un metge de l’hospital li va dir que les nenes havien nascut vives, però es va negar a donar-li l’informe mèdic. De fet, aquest informe s’ha esfumat del registre de la Maternitat, i el suposat informe d’entrada i sortida de la mare correspon a una altra dona. Ni rastre de l’Adelina ni de les seves dues filles. 

 

 

 

“Des d’aleshores hem lluitat per les nostres filles, hem demanat mil vegades informes a l’hospital i hem fet totes les gestions possibles. Però és fa sis anys, quan comencen a sortir a la llum molts altres casos de bebès robats, que te n’adones que no ets boja”, explica l’Adelina. És un dels 2.500 casos que hi ha denunciats arreu de l’Estat, però el seu és un dels pocs expedients que la Fiscalia ha reobert a Catalunya. Per què després de 36 anys el cas de les seves filles no s’ha tancat del tot? “Fa quatre anys vaig aconseguir un document on consta la meva entrada i sortida de l’hospital. I sort d’això, és la prova que no m’ho inventava i ha servit per reobrir el meu cas fa dos mesos, perquè tinc un número d’historial i la sorpresa és que apareixia una altra mare, per tant, la documentació havia estat manipulada”, explica. Ha tingut més sort que altres mares, algunes de les quals no tenen prou documents com perquè la Fiscalia tingui base per treballar: "Moltes criatures no apareixen en cap registre, ni de vius ni de morts, tampoc als cementiris, i els metges i infermeres que les van tractar, o estan morts o no es coneixen", lamenta la presidenta de SOS Bebès Robats. 


Anna Pàez mai no va veure el cos de la seva filla, nascuda l'any 1981 a la Vall d'Hebron | Jordi Borràs
 

 

L'Adelina, com l'Anna Páez, pensa que les seves dues filles són vives, però viuen separades. "El nostre gran problema és que els nostres fills segurament no saben que els seus pares no són biològics, molts mai sabran que poden ser bebès robats, o fins i tot teòricament adoptats, i per tant, no es faran proves d'ADN ni ens buscaran", afegeix l'Anna, secretària de l'Associació i mare que busca la seva filla nascuda el 1981 a la Vall d'Hebron. Deixa molt clar que "en cap cas impliquem tots els metges i infermeres d'aquella època, van ser uns quants, que si amb el Franquisme feien neteja genètica, amb la democràcia van decidir fer negoci amb les monges implicades venent les criatures".

 

 

 

L'Anna va començar a sospitar que la seva filla potser no era morta l'any 1982, amb la publicació d'un cas a la revista Interviu. Havia perdut la seva filla un any abans. "Sempre tenia el dubte, si tens una criatura i la veus néixer i morir, no hi ha marge, però si no te la deixen veure i no tens els seu cadàver? Em van dir que s'havia mort però que era millor que no veiéssim el cos. Estàvem tan atordits aleshores que vam acceptar", rememora l'Anna. Ella no va fer el dol, i assegura que sempre ha tingut clar que la seva filla és viva. Remarca que el patró dels testimonis arreu de l'Estat és el mateix: "Busques papers i no sempre te'n donen, els bebès no sempre estan registrats i de vegades ni tu tampoc, i tampoc als cementiris, i a més, moltes de les mares queden molt atordides i han rebut transfusions de sang. Tot plegat massa coincidències, i a més, que quedi clar que no érem ni solteres, ni prostitutes ni drogoaddictes, con van voler fer creure". 

 

 

 

A diferència de l’Adelina, el cas de l’Anna no està essent investigat. Fa 11 anys va preguntar per la seva filla a Cementiris, i li van dir que “no hi era, que els tiraven en fosses comunes”, recorda l’Anna, que va quedar molt tocada. Però el 2010, amb el boom de casos fets públics, va continuar investigant, sense èxit: “La majoria de papers estan cremats o destruïts, i ja no pots denunciar l’hospital perquè el delicte ha prescrit, només pots continuar pel fet que la desaparició d’un nen, fins que no aparegui és un crim de lesa humanitat”, explica l’Anna.


Junts pel Sí impulsa la creació d’un grup de treball al Parlament per estudiar la desaparició de nens robats | Jordi Borràs

 

 

Un gest del Parlament de Catalunya 

 

 

Tant l'Anna com l'Adelina remarquen que aquesta situació també s'ha donat en altres països, però els respectius estats han demanat perdó. "No és el cas de l'Estat espanyol, una xacra que se suma al fet que la nostra societat no té memòria històrica, i si no recordem què va passar durant el franquisme i ja en democràcia, potser d'aquí a vint anys algú altre tornarà a robar bebès", lamenten.

 

 

 

En aquesta línia de rescatar la memòria històrica, Junts pel Sí ha impulsat al Parlament la creació d’un grup de treball per estudiar la desaparició de nens robats durant la dictadura i la transició, i que aquesta institució doni suport a les famílies que fa dècades que demanen l’esclariment dels fets. La intenció és perseguir totes les preguntes sense resposta que es fan moltes mares que sospiten que els va robar els fills i per donar-los en adopció irregular. Està previst que la proposta de pesolució s’aprovi abans d’acabar l’any a la Comissió d'Acció Exterior i Cooperació.

 

 

 

A Catalunya s'han resolt alguns casos, però com assenyalen des de l'associació SOS Bebès Robats, "molts no surten a la llum". La raó principal és que si els pares receptors del bebè l'han tractat bé, "sovint la mare biològica retira la denúncia, perquè és l'única manera de poder tenir contacte amb el fill. I de vegades han estat els propis pares adoptius els que l'han ajudat a trobar la mare biològica, perquè en realitat ells pensaven que era un fill adoptat i no pas robat", conclouen l'Anna i l'Adelina. 



Comentaris
Karlus
Això és Espanya, una cova de lladres

envia el comentari