El cas «donzell»

Existeix un moment de controvèrsia en la història d'un dels ingredients bàsics del vermut, el donzell (artemisia absinthium, o més coneguda com a absenta), que va ser prohibit en les normatives de molts països. D'això no fa tants anys, si bé el país veí tenia restringida la comercialització d'absenta (el licor de donzell) fins fa 5 anys. Recordem que l'origen de la paraula "vermut" ve de l'alemany "wermut", que vol dir precisament "donzell".

I a què es deu aquesta llei anti-donzell? Es va considerar l'absenta com un licor que feia "embogir", ja que se li atribuïen "poders al·lucinògens". Se la coneixia amb els sobrenoms de "fada verda" i la "reina dels bulevards del París del segle XIX", i si se la consumia en grans quantitats, podia ser tòxica atès el seu potencial alcohòlic (entre 60 i 70% d'alcohol). Es diu que Van Gogh es va tallar l'orella sota els seus efectes i que molts poetes i artistes la consumien buscant la inspiració. A més a més, amb l'arribada de la fil·loxera, el donzell va omplir el buit de la indústria del vi i es va convertir en la beguda dels pobres: era barat, alcohol industrial i molt fàcil de comprar. Així que davant dels greus problemes d'alcoholisme i les reaccions violentes del poble, França va prohibir-ne la producció l'any 1915 considerant-la "com una droga".

El vermut també utilitza una mica de donzell, una quantitat ínfima en comparació amb el licor d'absenta, però també va veure's implicat en certa manera per aquest vet, substituint-se per altres ingredients en alguns llocs. Cal assenyalar però que el consum de vermut no provoca ni de lluny els mateixos resultats que l'absenta, ni molt menys fa embogir a ningú. Per començar, el vermut ronda els 15-20 graus i s'obté per una maceració d'herbes aromàtiques amb vi base i alcohol vínic. I les proporcions de donzell en el vermut són molt inferiors. Durant dècades, s'ha prescrit l'artemisa per a la millora de la memòria i també per a facilitar les digestions i, fins i tot, com a afrodisíac. S'empra per prevenir la malària entre d'altres, i per exemple, els Vicks VapoRub porten en la seva composició el principi actiu del donzell, la tuyona (absinthol). Aquest principi actiu està present també en altres productes farmacèutics, i en plantes com l'estragó, el romaní, la regalèssia o la sàlvia.

El 1988 es va legalitzar la venda de donzell en alguns països de la UE, fixant per llei la quantitat màxima de tuyona, i el 2007 es permet el consum també als Estats Units. Al seu torn, França va aprovar un decret al març de 2010 que permetia de nou la venda de donzell i derivats. Per molts, és considerava que s'estava vivint una situació ben ridícula en el país de la “fada verda”, ja que es podia destil·lar el donzell, embotellar i etiquetar per la resta del món però no es podia vendre a casa.

Per desembolicar tot el cas "donzell" i gaudir del vermut ben tranquils, la normativa de la CEE dels anys ’90, torna a reiterar i definir que el vermut és un vi aromatitzat i que s'ha d'aconseguir sempre mitjançant l'ús de l'artemisa o derivats.




Comentaris

envia el comentari