Montse Velasco: «Es pot saber tot d'un vi sense tastar-lo»

La sommelier de La Cuina del Guinardó i Premi Nas d'Or s'uneix al jurat dels Premis Vinari dels vermuts catalans

Montse Velasco, sommelier barcelonina i premis Nas d'Or 2011. Foto: Miguel Berrocal



El vi és la seva passió i també el seu ofici. Només olorant el tap, pot dir-ho tot sobre un vi. Amb un olfacte extraordinari i sempre interessada a degustar i explicar el producte, la sommelier barcelonina Montse Velasco s’apunta al jurat dels Premis Vinari dels vermuts.

Velasco treballa al negoci familiar del restaurant La Cuina del Guinardó. Des de ben petita que rondeja el món de la gastronomia, ja que els seus pares han regentat diversos establiments a la ciutat comtal. A casa seva sempre li han dit: “prefereixo no descriure-t’ho, tasta-ho primer”. I el resultat d’animar aquesta curiositat pel producte ha donat lloc a una de les millors sommeliers del nostre país, que el 2011 es va alçar amb el premi “Nas d’Or” de l’Estat espanyol. 

-Et sumes al concurs dels Premis Vinari dels Vermuts, per què?

Considero que el vermut és un tema molt interessant i, potser durant uns anys, no li hem donat massa importància. Ara hi ha com una revifalla, el públic jove li agrada anar a fer el vermut i es torna a recuperar aquest hàbit social i de cap de setmana. Toca explicar-lo i iniciatives com aquesta dels Premis són bones ocasions per conèixer bé el producte que tenim.

-Quins records et porta el vermut?

Em duu records de la meva infància. Sempre havia vist al meu avi que abans de dinar fes un vermut, amb una mica de sifó. Potser el meu pare no ha estat tant de vermut, perquè s’ha decantat més pel món del vi i el cava. Però tot i això, recordo els caps de setmana de visitar l’Espinaler de Vilassar amb els pares, que sempre estava a rebentar a l’hora de fer el vermut. Allí preníem el vermut amb unes patates xips, escopinyes, cloïsses, unes bones olives...

-Diuen que els sommeliers i els enòlegs no són de vermuts?

No ho diria com a norma general, i potser parlo per mi, però si prenc un vermut d’entrada i després vull prendre vins, em costa una mica més continuar variant per l’efecte acumulatiu i que et pugi més o menys l’alcohol. Així que no és que no siguem de vermut, però sí que alguns a vegades prioritzem una beguda o altra. A mi m’agrada fer el vermut i li dedico la seva estona. 

-El vermut està de moda?

Si, i tant. Hi ha una bona revifada. A mi me’l demanen cada vegada més a la botiga i al restaurant. Més que fa 5 o 6 anys enrere. Hi ha anuncis de vermut català per la tele, com el de Miró, hi ha un públic més jove que s’hi està avesant i està assequible a tot arreu i més proper al consumidor. 

-Com demanes un vermut?

Normalment, demano el vermut que vull i potser alguna cosa senzilla per picar. Potser s’han perdut els copiosos “vermuts d’abans” o, simplement, alguns li canvien el nom dient-ne “brunch”.

-Però com prefereixes servir-te’l? I amb què t’agrada acompanyar-te’l?

Amb uns quants glaçons, i depèn de quin demani, amb un bocinet de taronja. Per acompanyar-lo em demano unes olives i, si hi ha més gana, unes patates xips o unes bones escopinyes.




Comentaris

envia el comentari