L'èxtasi vermuter

L'antiga fàbrica Rofes acull un restaurant envoltat de tines de fusta i aromes vermuteres

Si Òbelix hagués estat reusenc, en lloc de tirar-se dins de la marmita del druida Panoràmix, segur que no s’hauria mogut de Vermuts Rofes.

  

  

Al carrer Sant Miquel número 4 de Reus ens trobem amb un escenari de tines de fusta gegants, bótes de totes les mides, ampolles de vermut, les antigues oficines i tota la seva paperassa. En definitiva, tota la història d’aquesta antiga fàbrica de vermuts que va iniciar-se el 1890 a la capital del Baix Camp. Encara que pugui semblar una reproducció de com es treballava a l’època, no ho és. Tot és real i històric. Aquesta és la sort que les empreses es quedin a la família, que generació rere generació es preservi el patrimoni i, ara és el torn de Salvador Rofes, qui a partir del 2006 va decidir convertir l’antic celler en un restaurant amb “molta solera”. D'aquesta manera s'obren les portes d'un espai únic per a tothom, on es pot dinar, sopar, fer l'aperitiu o organitzar un acte envoltat de fustes nobles i aromes vermuteres.

  

  

Si es pregunta a la gent de Reus per Cal Rofes, tothom t’explicarà una anècdota. Qui encara es recordarà que a la fàbrica hi fabricaven les bótes i els bocois de fusta per enviar els seus vins i vermuts a tot el món. Que hi havia unes canonades subterrànies que connectaven aquest magatzem del centre de Reus fins a l’estació de tren, i com aquell que només obre una aixeta, s’omplien els vagons per transportar les seves begudes a tot Europa. Al 1943 tenien cinc vagons propis, així ho revelen les parets de quadres del restaurant, amb l’exposició de fotos i documents. Algú encara es recorda de la marca “Rofinos”, de les ampolletes petites per servir-se directament l’aperitiu, i sobretot, del gust del famós vermut Rofes.

  

  

I és que Salvador, quarta generació a càrrec de l’empresa, tampoc ha deixat perdre aquest llegat. Tot i que ara és un restaurant amb diferents espais per gaudir d’un bon àpat amb una oferta gastronòmica de producte de proximitat, la recepta pròpia per elaborar el seu vermut de Reus encara segueix ben viva. Bé, les receptes en plural, que per a contentar tots els paladars hi ha la versió de vermut blanc i roig.

  

  

És impossible marxar d’allí sense voler ser una mica Obèlix i tirar-se a dins d’una bóta de vermut. Algú dubte que l'èxtasi vermuter no existeix?




Comentaris

envia el comentari