Qui és qui a les grans nissagues del vi català?

Encontres i desencontres dels cognoms del vi català que es repeteixen a cellers de Catalunya: les famílies i el vi
Ampolles de vi antigues

 

Especialment a Catalunya els cellers són empreses d’estructura familiar, la qual cosa comporta clars beneficis a l’hora de mantenir els seculars paisatges de vinyes però també els seus inconvenients (quan no friccions, pugnes i escissions). Ja va dir l’escriptor i filòsof Michel de Montaigne que la família és com una gàbia: “un veu als ocells desesperats per entrar, i als que estan dins igualment desesperats per sortir”.

 

Representants del sector com el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, veuen en l’estructura de l’empresa familiar un gran valor. En destaca el fet que sovint l’empresa familiar no busca el benefici immediat, sinó la perennitat de l’empresa i de les finques que han dibuixat un ancestral paisatge de vinyes, la propietat de les quals sovint ha passat de pares a fills. El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, no té dubtes que si no arriba a ser pel fet que són una empresa familiar no s’haurien convertit en els líders mundials dels vins escumosos de qualitat. A Catalunya no es reconeix el paper cabdal de les empreses familiars (com sovint també passa amb els cellers cooperatius) com sí passa en d’altres llocs. Així, l’Asociación Riojana de la Empresa Familiar (AREF) va posar en marxa ja l’any 2003 un guardó que té com a objecte “reconèixer el paper que aquest tipus d'empreses tenen per al desenvolupament socioeconòmic de la Rioja i per posar en evidència la importància dels valors i la cultura de les empreses familiars”.

 

Veremadores de Codorníu
Veremadores de Codorníu 

 

Però qui és qui a les grans nissagues del vi català? La més destacada família del vi pel que fa a la trajectòria històrica són els propietaris del grup Codorníu Raventós. És l'empresa més antiga d'Espanya (i la dissetena més antiga del món), segons el rànquing anual de la revista Forbes. Per Javier Pagès, CEO del Grup Codorniu Raventós, "és tot un orgull que una publicació de referència a nivell mundial com Forbes reconegui la nostra trajectòria, experiència i saber fer". En paraules de Forbes, "era l'any 1551 quan Jaume Codorníu va decidir dedicar-se a la producció de vins. Un segle després, la família Raventós es feia amb la masia que durant més de 460 anys ha estat el cor d'un celler referent en el món del cava”. Des dels seus inicis, Codorníu ha estat en mans de la mateixa família i ja són 18 les generacions dedicades a la terra i hereves d'un saber enològic que han sabut transmetre de pares a fills juntament amb el llegat dels seus avantpassats. Però Codorníu va patir una significativa escissió, quan Josep Maria Raventós va deixar el 1982 la companyia que dirigia. Josep Maria Raventós, pare del president del celler Raventós i Blanc (Manel) i avi del seu director general (Pepe), havia estat president del Consell Regulador del Cava, impulsor i creador de la DO Cava (fins i tot va adquirir l’actual seu vilafranquina del Consell), i alcalde de Sant Sadurní d’Anoia. Va marxar de Codorníu per desavinences familiars sobre el rumb de l’empresa i va fundar-hi davant mateix Raventós Blanc, al voltant de l’emblemàtic roure de Can Codorníu i les vinyes històriques de la finca familiar a Sant Sadurní d’Anoia, ja que era l’hereu.

 

També Castell del Remei (DO Costers del Segre) reivindica la seva gran trajectòria històrica. Va ser, de fet, el primer celler català en elaborar i etiquetar vins fins de criança. La seva llarga trajectòria històrica com a enclavament estratègic es remunta a gairebé 2000 anys, construint al segle XIX la major hisenda de regadiu de Catalunya amb la incorporació dels avenços propis de la Revolució Industrial, període del qual encara es conserven una destil·leria, una boteria i una ferreria, a més del propi castell i el santuari. Actualment és propietat de Tomás Cusiné. També reivindiquen una llarga tradició des de cellers com Llopart: Segons un document escrit en llatí que porta la data de 7 de gener de 1385, Bernat Llopart (o Bernardus Leopardi) va rebre la cessió d’unes vinyes situades a l’actual Heretat de Can Llopart de Subirats. És la primera referència a la vinculació entre els Llopart del Penedès i la viticultura. L’any 1887 Pere Massana va començar a etiquetar el seu cava amb el nom de la casa pairal que tenia a Subirats: Llopart. També llarga trajectòria diu sumar el grup Roqueta Orígen del Pla de Bages: el Mas Roqueta o la Masia Roqueta està documentada des de l'any 1199 a Santa Maria d’Horta d’Avinyó del terme municipal d'Avinyó. El Mas Roqueta és un dels masos d’Horta que sobreviuen a la pesta negra, a la crisi agrària i a les guerres del rei Joan II que van provocar un despoblament del camp. L’any 1377 Jaume Roqueta n’és el propietari i li segueix Pere Roqueta, l’any 1407. El cognom Roqueta es continuarà mantenint sempre fins els nostres dies gràcies a la Llei de Successió Catalana de l’hereu. Avui la família està representada per l’avi Ramon, pel fill Valentí i pel net Ramon.

 

Miquel Torres Carbó, pare de l'actual president Miquel A. Torres
Miquel Torres Carbó, pare de l'actual president Miquel A. Torres 

 

 Torres va ser fundada per Jaime Torres Vendrell l’any 1870, construint l’edifici de la seu social i del celler, davant l’estació de ferrocarril de Vilafranca del Penedès. Els orígens de la família al Penedès, però, es remunten al segle XVII. El primer gran impulsor del grup, però, va ser Miguel Torres Carbó, nascut el 1907 a la casa pairal, situada al costat de l’estació del ferrocarril i que va ser, fins al 1997, el Museu Miguel Torres. La gran expansió d’aquest grup vitivinícola va arribar de la mà del seu actual president, Miguel Agustín Torres Riera (1941). La companyia és actualment dirigida per la cinquena generació familiar, encapçalada per Miquel Mireia Torres Maczassek. La germana de Miguel Agustín Torres Riera, Marimar, dirigeix el californià celler Marimar Estate – Vineyards & Winnery.

 

El matrimoni Ferrer Sala de Freixenet
El matrimoni Ferrer Sala de Freixenet 

 

Francesc Sala Farrés va fundar el negoci familiar Casa Sala l’any 1861, l'antecessor de l'empresa familiar Freixenet. L’any 1914 surt al mercat la primera ampolla d'escumós de la marca Freixenet, nom que adoptarà l'empresa i el grup. L’any 1939, després de la Guerra Civil, l'empresa Freixenet (que havia estat col·lectivitzada el 1936) torna a la família. Pilar Ferrer, amb 20 anys, es fa càrrec de restablir l'activitat. El gran artífex de l’expansió de Freixenet ha estat Josep Ferrer Sala, l’actual president d’honor, que va agafar les regnes el 1959. Actualment tres branques d’una mateixa família, els Ferrer-Bonet-Hevia, són la quarta generació familiar de l’empresa líder mundial dels escumosos de qualitat elaborats seguint el mètode tradicional. Ara la part de la família que suma el 51% de l’accionariat està en la recta final de la venda de la seva participació a la multinacional alemanya Henkel.

 

També Juvé & Camps ha vist recentment una escissió. La majoria de les accions familiars han estat venudes a la societat Scranton Enterprises BV, amb seu a Holanda i participada per membres de la família propietària del grup farmacèutic GrífolsJoan Juvé Santacana i la seva filla Meritxell continuen dirigint una companyia nascuda el 1921 a Sant Sadurní d’Anoia (tot i que els orígens de l'activitat es remunten a finals del segle XVIII).

 

En força casos hi ha famílies del vi català molts interconnectades. Potser el cas més curiós sigui el del sadurninenc veí de Tarragona Joan Roca Amat, president del celler Avgvstvs Forvm de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell). És pare dels directors comercial i de viticultura d’Avgvstvs (els germans Albert i Oriol respectivament), el germà d’un dels grans impulsors del celler Oriol Rosell (Enric), cunyat de l’exdirector tècnic de Freixenet (Josep Bujan) i oncle de l’enòleg Josep Anton Llaquet (qui va ser president de l’Associació Catalana d’Enòlegs) i del director tècnic d’Avgvstvs (Enric). Fins i tot és parent llunyà de l’exalcalde de Sant Sadurní d’Anoia i exvicepresident de Raventós i Blanc (Joan Amat). Enric Roca, germà de Joan, és el sogre d’Agustí Torelló Sibill (fill del fundador d’Agustí Torelló Mata i fundador del celler AT Roca després d’una escissió familiar). Així mateix, Agustí Torelló Sibill és cosí (encara que mal avingut) del propietari de les caves BerthaJosep Torres Sibill

 

Ja se sap que la família “és la fortalesa i la debilitat”, com va dir l’estrella de Bollywood Aishwarya Rai Bachchan. A més, no sempre el sector del vi català fa cas a la també actriu Daryl Hannah, qui creu que la família “proporciona uns valors que queden per tota la vida. Una família unida i plena d'amor és el luxe més difícil d'aconseguir”. No són pocs els qui creuen que la sèrie Nissaga de poder de TV3 es va quedar curta a l’hora de retratar el Penedès vitivinícola tot i que aquesta telenovel·la estava farcida d’enganys i les traïcions, els assassinats, les juguesques frívoles, l'enveja, l’avarícia, les relacions incestuoses, la crítica a la hipocresia, l'homosexualitat, els xantatges i el joc brut; així com les relacions més tèrboles entre els membres d'una poderosa família enmig d'una atmosfera asfixiant, com es recorda des de la Viquipèdia.

 

També són parents, però mal avinguts, els propietaris de les caves Torelló (Ernestina i els seus fills Paco i Toni de la Rosa Torelló) i Agustí Torelló Mata (Agustí Torelló Mata i els seus fills Gemma i Àlex). Una altra escissió es va viure fa anys a cellers com Ferret (el 1997 una disputa va fer que un dels germans, Josep Maria Ferret Guasch, decidís iniciar un camí personal després de dues dècades treballant a les caves familiars per posar en marxa les Caves Josep M. Ferret Guasch). Una altra escissió de fa anys és la de les caves vendrellenques Jané Ventura: un dels germans, l’Albert Jané Úbeda, va decidir impulsar els seus propis projectes al Montsant (Acústic Celler), al Priorat (Ritme Celler) i al Penedès (Autòcton Celler). Avui Jané Ventura està a mans del seu germà Gerard

 

Enric Roca pare (germà de Joan) és oncle, a la vegada, de Josep Maria Albet i Noya (màxim accionista del celler Albet i Noya) i del seu germà Antoni, propietari del celler Mas Igneus de Gratallops (DOQ Priorat). Tots dos germans van acordar la primavera passada una separació pactada. A la vegada, els germans Josep Maria i Toni Albet són cosins del propietari d’un altre celler que porta el seu mateix nom: Eudald Massana i Noya (amb una trajectòria que diuen que suma nou generacions). També hi ha connexions familiars entre dos cellers sadurninencs: els cosins Jaume i Xavier Gramona (que porten les regnes de les Caves Gramona) són cosins germans de Ramon Giró Gramona (de les caves Jaume Giro i Giró). Per la seva banda, la propietària del celler penedesenc Giró RibotMaria Rosa Giró Ribot, és germana de Manel, president deDestilerías MG de Vilanova i la Geltrú i vicepresident del grup de cellers Varma. A més, Manel i Maria Rosa Giró són cosins segons de Gabriel Giró, qui va ser secretari general del Consell Regulador del Cava i impulsor del projecte vitivinícola Giró del Gorner. La llista seria molt més llarga, i fins i tot inclou consogres: com René Barbier i Josep Lluís Pérez, dos dels noms claus del reviscolament del Priorat, igualment com els seus fills (René i Sara) del nou Priorat i Montsant.




Comentaris

envia el comentari