Clos dels Guarans recupera la malvasia vermella de Sitges

Un petit celler de Santa Margarida i Els Monjos ha iniciat la comercialització d'aquesta varietat, collita del 2017
Jordi Raventós, enòleg i responsable del nou projecte vitivinícola de Clos dels Guarans.
Jordi Raventós, enòleg i responsable del nou projecte vitivinícola de Clos dels Guarans. | Santi Borrell

El Penedès vitivinícola està vivint una transformació immensa cap a la seva identitat, cap als seus principis històrics, a la recerca de vins d’alta qualitat. Es podria escriure una història dels vins embotellats, de qualitat, del Penedès. Als anys 1970 encara predominava el vi comú, a doll. Hi havia pocs cellers al Penedès que embotellessin vins de qualitat. Els típics vins blancs del Penedès, de qualitat, embotellats, dels anys 1980, que partien del cupatge de vi base cava, van esdevenir un fracàs, presentats com un preludi del vi escumós. Acostumaven a ser vins verds, molt àcids, que no es vinificaven de forma correcta. La vinya tampoc es cultivava de forma correcta, ja que el gran objectiu era el rendiment. La complexitat del Penedès és immensa. No la podem oblidar. La DO Penedès cohabita amb la DO Cava i la DO Catalunya. És a dir, existeixen tres DO. I només una porta el nom del Penedès.


No podem negar que els nous cellers que s’estan creant, impulsors de l’alta qualitat, parteixen d’aquestes condicions adverses. Per sort, el Penedès dels anys 1980 ja no és el Penedès de principis del segle XXI. L’impuls de les noves generacions de viticultors, enòlegs i sommeliers, ha transformat completament la situació. Clos dels Guarans, un petit celler de Santa Margarida i Els Monjos, impulsat per l’enòleg Jordi Raventós, ha iniciat la comercialització de la primera malvasia vermella de Sitges de la collita 2017. Una noticia estimulant i molt positiva, que suposa la recuperació d’una altra varietat oblidada. La novetat encara resulta més estimulant quan es tasta aquesta primícia. Un vi màgic, un vi que emociona, un vi que t’ajuda a entrar dins el raïm. Per moments, sembla que t’estigués bevent la mateixa polpa del raïm.


 

Sense l’ajuda d’una doctora especialista en ampelografia, la doctora Maria Francesca Fort, la recerca de l’enòleg Jordi Raventós hagués estat gairebé infructuosa. La recuperació de la varietat històrica el va portar fins a Tenerife, on un viticultor la seguia cultivant. Trobar el viticultor va resultar una altra odissea, divertida, emocionant. Jordi Raventós donava així memòria i llegat al seu avi que sempre li havia parlat de la malvasia vermella de Sitges que cultivava a les seves vinyes.

Ampolla de malvasia vermella de Sitges, de Clos dels Guarans
Ampolla de malvasia vermella de Sitges, de Clos dels Guarans | Santi Borrell

 

La malvasia vermella de Sitges, tot i ser la mateixa varietat que la malvasia de Sitges, presenta uns petites diferències, bàsicament en el color de la pell i en els seus aromes. La malvasia vermella de Sitges va esdevenir una realitat el 2017, partint de la parcel·la El Calvari, plantada el 2011, de sòl calcari, a 190 msnm. Es disposava únicament de 0,2 ha. El seu preu de sortida ja marcava un principi: 50 euros, amb una producció limitada de 753 ampolles. La recuperació d’una varietat històrica, oblidada, havia de tenir un preu.


 

Anteriorment, Clos dels Guarans ja havia elaborat el seu primer vi, Tardatio Blanc 2016, una malvasia de Sitges, de la parcel·la El Pou, plantada el 2001, de sòls calcaris i sorrencs, a 208 msnm, amb una producció de 3.700 ampolles. Es disposava únicament de 0,72 ha. Va ser un treball complex ja que la malvasia de Sitges és una varietat difícil de cultivar, en tractar-se d’una planta vigorosa i molt sensible a les malalties. Els sarments van ser cedits pel director de la Fundació Sant Joan Baptista de Sitges. Sense el llegat Llopis, la malvasia de Sitges hauria desaparegut. Tardatio Blanc és un dels millors monovarietals que podem trobar de la Malvasia de Sitges, amb el permís del Sasserra de Vega de Ribes, la malvasia de Sitges de Jané Ventura, i el Blanc Subur del Celler Hospital de Sitges; sense oblidar-nos dels vins escumosos de Clos Lentiscus, elaborats amb malvasia de Sitges. Els seus dos primers vins de Clos dels Guarans van estar inscrits a la DO Penedès. Espero amb emoció els nous vins monovarietals de Clos dels Guarans. El 2012 va plantar unes petites parcel·les de subirat parent i xarel·lo vermell, varietats que s’han anat recuperant en els darrers anys.


 

Tanquem l’article amb petites reflexions. El raïm mai havia tingut cap valor al Penedès. De fet, els elaboradors històrics del vi havien estat els pagesos, viticultors totalment oblidats, apartats del sistema comercial. Amb la industrialització del vi escumós (cava) i, més tard, l’inici del vi de qualitat, embotellat, lentament, va canviar la forma de mirar la vinya. La vinya, però, continuava sent un concepte molt allunyat dels grans productors de cava i de la majoria d’empreses vinícoles que comercialitzaven el vi comú, a doll. Als anys 1980 i 1990, el xarel·lo no tenia gaire prestigi dins el propi sector vinícola del Penedès. Paradoxes que els professionals del sector del vi s’haurien de començar a plantejar. Els miralls dels temps ens expliquen moltes coses. La història ens explica tantes coses de nosaltres mateixos que tenim por de poder-la reconèixer.


 

El raïm és l’origen del vi. El Penedès, lentament, va trobant el seu origen. Repetim. El raïm. Amb el raïm ho tenim tot.




Comentaris

envia el comentari