Rosa Vila: "Jo volia ser mestra de vins"

Repassem la història de la sommelier Rosa Vila, Premi Monvínic a la trajectoria professional en el món del vi de l'edició 2017 dels Premis Vinari
Rosa Vila amb Empar Moliner i Txe Arana en el moment de recollir el Premi Monvínic a la Trajetòria Professional en el món del vi

 

Rosa Vila (Alella, 1953) no volia dedicar-se al vi. Ho havia viscut massa de prop, amb la seva mare a un celler i el seu pare a la vinya i volia fugir d’aquest món. Volia estar tranquil·la, tenir una certa estabilitat i tenir un cert control sense patir pel temps o per les collites. Però després de donar moltes voltes va acabar tirant-s’hi de ple. Ella no ha fet vins però molts vins s’han donat a conèixer gràcies a ella. Va ser una de les primeres dones sommeliers titulades de l’Estat i va triar la el tast final dels Premis Vinari de Rubí per jubilar-se. En l’última edició del concurs de vins catalans va rebre el Premi Monvínic a la Trajectòria Professional en el món del vi. 

 

 

Vostè ha viscut el vi des de sempre?

Fins i tot abans de nèixer. La meva mare era tastadora. Treballava a la Cooperativa Alella Vinícola com a ajudant del químic del celer, que feia tasques d’enologia, i la meva mare, fins i tot embarassada de mi tastava vins. El meu pare, per la seva part, tenia vinya. De fet era tradició a la meva família que quan neixia una criatura sembraven vinya.

 

Però tot i que ho tenia a casa no s’hi volia dedicar…

El vi jo l’he mamat per tots costats. Però havia vist patir molt el meu pare. Quan tenia 10 anys no vaig poder anar al Tibidabo perquè els meus pares no havien cobrat la collita de la cooperativa. Si hi havia una pedregada corrents tots cap a la vinya per veure com estava. Jo això no ho volia. Jo no volia patir d’aquesta manera. Suposo que és també per això que valoro molt la feina del pagès i de l’elaborador de vi. Sempre. He tastat molts vins a la meva vida i alguna m’han agaradat més i d’altres no tant, però sempre, sempre els valoro molt perquè sé la feina que hi ha al darrere.

 

I es va decidir per la docència?

No sé si em vaig decidir. Tenia una tieta soltera que era professora i em va sembla que vivia millor que els meus pares. Més tranquil·la, més segura i faig pensar que feia per mi i per això vaig estudiar magisteri. És que jo amb 6 anys anava amb el meu pare per Nadal a la vinya a recollir serments i per Setmana Santa a despuntar… I em vaig fer mestra, tot i que també vaig estudiar empresarials. Vaig inaugurar l’edifici de la Diagonal, però no vaig acabar aquests estudis.

 

Rosa Vila, durant el tast de vins finalistes dels Premis Vinari 2017 a Rubí

 

 

Com retorna al món del vi?

Vaig voltar bastant abans d’arribar-hi. Vaig fer 6 anys de mestra de primària, però ja tenia dos fills i sóc una mica cul inquiet. Vaig passar per una escola d’estètica, com alumna i després com a professora, vaig fer feines adminsitratives, i vaig muntar una herboristeria. Va ser allà que vaig descobrir que tenia un bon nas. Feia les barreges només olorant-les i les identificava sempre més per l’olor que per la vista. Però al cap d’un temps vaig transformar l’herboristeria en un bar.

 

I aquí va arribar el retrobament?

Vi i herboristeria era més difícil, però vi i un bar no tant (riu). Jo ja tenia dos fills. era principis dels anys 80 i el vaig mantenir fins al 2003. L’any 84 ningú tenia vi d’Alella ni vins a copes, aleshores vaig començar a fer tastos al meu bar. Portava la gent dels cellers que els fes. En parral·lel vaig fer cursos de tast i de vinya amb l’Incavi. A vegades després d’aquests cursos es feien concursos de tast i quan ja n’havia guanyat dos, des de l’INCAVI em van demanar d’impartir jo els cursos. Jo ja tenia experiència en el camp de la docència i no va ser complicat. Va ser aleshores, cap al 86-87 que vaig començar a fer sessions de tast al bar de casa cada setmana i els donava jo. I ho gaudia molt. Realment vaig començar a gaudir molt. 

 

Sempre ha lligat docència i vi?

És que en aquell moment, que jo seguia fent cursets i que anava treballant sense títol, com per exemple a l’Escola Hoffman que hi donava enologia als futurs cuiners, el que tenia clar era que jo volia ser mestra de vins. I que volia “legalitzar” o “oficialitzar” la meva situació. 

 

Com ho va fer?

Volia anar a Burdeus a treure’m el títol de sommelier però eren molts diners i amb els nens i tot no m’anava massa bé. A Toulouse, en canvi, et permetien estudiar per lliure i després podies anar a examinar-te i el donaven la titulació. I així ho vaig fer. Vaig passar diectament a segon i l’any 97 vaig aprovar i vaig ser sommelier titulada. Una de les primeres dones de l’Estat. 

 

A partir d’aquí ja tota la seva vida professional s’ha centrat en el vi?

A partir d’aquí sí. D’una manera o d’una altra, fent tastos o donant classes. Vaig estar 10 anys a l’Escola Hoffman, vaig treballar a Lavínia on la meva feina era posar-los en contacte amb cellers. Jo a molta gent del sector ja la coneixia dels tastos que havia muntat a casa. He fet expedicions a l’estrangers per donar a conèixer vins catalans i espanyols.

 

Expliqui-me’n una.

L’any 2000 em van convidar a participar en un esdeveniment a Xangai que muntava l’ICEX per donar a conèixer la Marca España. Una traductora m’ensenyava una frase en xinès per a cada vi i jo els hi deixava anar. Jo no parlava  anglès i francès poc. I feia tastos a possibles distribuidors de vi. I allò que havien de ser dies es va convertir en 3 mesos perquè em van demanar que ho allargués per seguir formant gent d’allà.  O també et podria parlar d’una col·laboració que vaig fer a Fez o que des del 2003 al 2006, vaig anar i venir de Mèxic per assessorar un bar i botiga de vins d’un ex alumne de la Hoffman, per exemple. 

 

En tots aquests anys com ha vist evolucionar el vi català?

Fins fa poc no hem sabut valorar el que estàvem fent. Quan jo veia com a França, o a Oporto o als Estats Units, s’estimaven els vins catalans em semblava al·lucinant. I a poc a poc hem après a saber transmetre el que fem i encara ens queda molta feina per fer. És que tenim uns vins increïbles! Els ñultima 10 anys hem viscut un boom, però ha d’anar a més. Ens ho hem de creure més. Els cellers estan començant a sembrar, però han de sortir més de casa seva, han de sortir fora, però també han de portar la gent a casa seva, la gent ha de trepitjar el territori i les vinyes. 

 

Després de tots aquests any decideix que es retira i va triar el tast final dels Premis Vinari com el seu última tast de vi.

La meva vida personalment ha estat bastant difícil aquests últims anys i a més he tingut molta feina. Per una banda m’ha anat bé, però estic cansada. Em retiro del vi professionalment i com a tastadora em quedo amb Brussel·les. Des de fa molts anys m’encarrego de l’equip de tastadors espanyols que tastem cada any a l’IQTI,considerat un dels més prestigiosos del món. Cada any tastem 3000 productes líquids: aigües, tes, cerveses, cafès, begudes isotòniques o destil·lats entre molts altres. Sigui com sigui estic molt saturada mentalment. I me n’adono que no tinc la mateixa agilitat per parir una idea i que cada vegada em costava més. No volia acabar arrossegant-me. Volia deixar-ho dignament i que tothom em recordi com la boja de la Rosa Vila. Estic mol contenta de la decisió que he pres. 

 

Com valora que els Premis Vinari li hagin reconegut la seva trajectòria professional?

Vaig estar molt contenta. No m'ho esperava gens. Reconeixements com aquests em fan molt feliç i que sigui del sector encara més. 

 




Comentaris

envia el comentari