El nou mapa de la DO Cava

"Algú dirà que la creació dels Caves de Paratge és un pas endavant, però per mi és com dur a rentar el cotxe quan el que cal és 'fer motor'"

Si ja d’origen la DO Cava va néixer com un nyap monumental pel que fa a la delimitació geogràfica –que no aguanta la més mínima anàlisi tècnica, ni tant sols raonable- incorporant zones espanyoles que res tenien en comú amb la primitiva “Regió del Cava” (Penedès i rodalia), excepte la varietat macabeu i poca cosa més, ara resulta que “de facto” amb pocs mesos de diferència la DO Cava amplia els seus centres de decisió a Alemanya (Freixenet) i Estats Units (Codorniu) després de la venda de la majoria de la propietat d’aquests grups vinícoles familiars a empreses d’aquells països.

 

Ens trobem doncs en què les dues primeres grans (de dimensió) marques del Cava–, que van fugir “cames ajudeu-me” de casa nostra cap a zones espanyoles més dòcils amb els governs estatals de torn (després d’anar patint boicots reiterats de bona part d’aquest mercat al que s’han traslladat)- decideixen abandonar el control de les naus i donar-ne el comandament a gent completament aliena a la DO Cava.

 

Dit altrament, després de petar-se la imatge de qualitat del Cava a nivell internacional –amb la complicitat d’alguns altres productors- amb preus poc més elevats que el de dues ampolles de gasosa envasada en vidre, i altres decisions ben poc compromeses amb el territori, ara que les coses van maldades prefereixen fer “cash” i “ja us ho fareu”. És cert que dins d’aquests grups hi ha hagut una part de l’accionariat que volia seguir mantenint-ne la propietat majoritària, però no se n’han sortit i el resultat és el que és.

 

Respecto, com no pot ser d’altra manera, que les empreses prenguin les decisions que creguin convenients als seus interessos mentre siguin legals –i aquestes ho són sens dubte- però em dol que precisament els que més pes han tingut a la DO Cava, apart del “ministerio” espanyol corresponent, i que amb les seves decisions han dut el Cava a l’atzucac en què es troba actualment, tinguin tan poca sensibilitat envers el territori del que sovint s’han sentit amos i senyors.

 

Val la pena seguir mantenint la DO Cava tal com està, o potser és millor deixar-la per als qui no n’han defensat “de veritat” la qualitat i la personalitat del Cava?. Algú dirà que la creació dels “Caves de Paratge” és un pas endavant, però per mi és com dur a rentar el cotxe quan el que cal és “fer motor”.

 

Crear una nova marca que pogués ser en el futur l’embrió d’una nova DO de vins escumosos catalans “realment de qualitat” em semblaria una bona idea –tot i que complicada de fer realitat-, perquè no veig una sortida satisfactòria i digna dins de la DO Cava per els elaboradors que treballen i s’esforcen per aconseguir fer arribar al consumidor productes de qualitat i “realment de territori”. Per mi, la V.D.P. alemanya podria ser un bon model per començar a treballar, i vist que moltes decisions futures es prendran a milers de quilòmetres de distància i amb interessos que poden ser el cop definitiu a la marca “cava”, cada cop veig amb més bons ulls la creació de CORPINNAT. Per supervivència i per dignitat.

 




Comentaris

envia el comentari