Petites mostres del millor Priorat

"I dic jo, si no seria molt millor que, a part de presentar-nos la novetat, la darrera ampolla, la nova collita, ens mostressin algun vins amb la seva plenitud"

Mai dues paraules havien anat tant de la mà; “petita” i “millor”. Sí. Sota la brillant iniciativa de l’Hotel Cal Llop, es reuneixen a Gratallops els millors cellers d’aquesta vila prioratina que, a més a més, són dels millors de la DOQ Priorat i de tot el país. Petita perquè la plaça on es fa el tast és petita, fet que contribueix a donar-li una dimensió encara més exclusiva d’un esdeveniment, el prestigi del qual, no para de créixer. I petita perquè la mostra del preuat vi que cau dins la teva copa és, efectivament, petita. Escassa en molts casos. Ridículament insuficient en més d'un, dos i tres cellers als quals diria jo que no els hi passaria res de res si l'afamat vi que estan oferint fos abocat en major quantia.

 

Sí. Ja sé que som en un tast, que no venim a entrompar-nos i que el que ens estan donant és una delicatessen, però de veritat, hi havia vegades que no podies arribar a fer ni un bon glop. I en alguns d’aquests casos portaves una bona estona fent cua, així que donar la volta i tornar-t'hi a posar no era una opció. Amb sort, qui t’estava atenent ho havia fet amb un bon somriure i si no senties la pressió de vint persones esperant amb ganes que arribés el seu torn li podies demanar si te’n posava una mica més.

 

L’amabilitat i en alguns casos l’entusiasme dels enòlegs, propietaris o treballadors dels cellers presents era la tònica general, alguns fins i tot es posaven vermells davant el torrent d’elogis que els hi dedicaves, com la Meritxell Pallejà, que no sabia on posar-se mentre servidor li cantava les excel·lències del seu Nita. O com el Marc de Cal Batllet , que vibrava davant l´espectacular frescor de la seva carinyena molt vella del fantàstic 5 Partides. Altres vegades, però, la tibantor i la supèrbia eren ben presents en gent que, particularment, no sé què hi feien allà, posant vi com si et perdonessin la vida, com si t’estiguessin fent un favor. I això que després tu els hi deies que el vi estava boníssim, i com a resposta et trobaves al típic sobrat que et mira dient “es clar, és el vi X”.

 

De totes maneres, el que realment em va cridar l’atenció va ser la joventut dels vins portats, en alguns casos marcadament aspres, poc desenvolupats, clarament verds. La gran majoria eren de la collita del 2016, molts d’ells sense etiquetar, sense embotellar, com responent al desig d’exclusivitat de l’acte. I jo em pregunto, a part del fet en sí de tastar un vi abans que ningú, que és òbviament quelcom molt exclusiu, quin sentit pràctic té. Tots els vins tastats eren excel·lents, sense dubte. Alguns excepcionals, com el que per mi va ser la gran revelació del vespre, un espectacular “La leçons de Labourage” d’en Fredi Torres. O el Vinya del Vuit 2014, el Clos Figueras del 15, el Gratallops del 16 o les carinyenes de L´Hostal 2014 de Joan d’Anguera i el Coster de l’Ermita 2013 de Mas Igneus. Per cert, dels mencionats només un era del 2016. Sí, evidentment el Finca Dofí 2016 era fabulós, però es veia que encara li faltava molt de recorregut. Com a tots els vins de Mas Martinet, excepte el seu revolucionari Camí Pesseroles blanc brisat 2016, amb un cupatge fora del normal com és picapoll, garnatxa blanca i pedro ximénez. O els fantàstics Magran i La Costa del Riu, als quals es veia que no estaven al seu punt.

 

I dic jo si no seria molt millor que, apart de presentar-nos la novetat, la darrera ampolla, la nova collita, tothom fes com la gent de Merum Priorati, que a més a més d’ensenyar-nos la darrera anyada del seu meravellós El Cel també ens en van portar la que per ells era la més especial, la del 2013. I, amics, allò era una altra cosa ben diferent. Molt diferent. Allò era un vi en la seva plenitud, i potser, potser, és el que li faltaria al Tast amb Llops per ser realment el millor tast de la Fira.




Comentaris

envia el comentari