Va d'agraïment

"Estic agraïda que els preus dels vins comencin a ser justos, perquè en la cadena comercial dels vins, els qui haurien de guanyar més són els elaboradors, no els restauradors"

Fa mesos que torno a freqüentar restaurants, per múltiples raons i, com sempre faig la xafardera a les cartes de plats i les cartes de vins. És un bon exercici per descobrir el tarannà dels propietaris i encarregats, la seva ambició i, sobretot és útil per avaluar si els restauradors estimen la feina que fan. D’aquests últims encara n’hi ha ben pocs.

 

Tot i que la setmana passada vaig creure que havia arribat el moment de canviar el discurs de crítica constructiva per a poder dedicar un article a l’agraïment.

 

Estic agraïda a tots aquells restaurants que feu d’un àpat una situació plaent de debò.

Estic agraïda de començar a veure una tendència de canvi. Cartes de plats, però sobretot de vins amb coherència, equilibri i sentit.

Estic agraïda que les cartes m’arribin netes i sense arrugues. Quantes vegades us heu quedat ben enganxifosos abans que us prenguin nota? N’he perdut el compte...

 

Estic agraïda que els dissenys i materials que m’arriben als dits també siguin coherents, originals i bonics.

Estic agraïda que els preus dels vins comencin a ser justos, perquè en la cadena comercial dels vins, els qui haurien de guanyar més són els elaboradors, no els restauradors.

Estic agraïda que per fi, després de segles de lluita, es comencin a prioritzar els vins dels territoris més propers a cada restaurant. I si el restaurant fa bandera de fer “cuina de proximitat i de mercat”, també tingui en compte els vins.

 

Agraeixo encara més poder prendre vins a copes de bona qualitat, en aquest punt encara no puc parlar de vins escumosos on la selecció segueix essent precària.

Em fascina veure cambrers qualificats explicant i servint plats i vins. Són omnipresents sense que te n’adonis. Permeten que et relaxis i gaudeixis menjant i bevent.

 

Crec que és importantíssim ser exigents, fer crítica i autocrítica (sempre amb afany de millorar), però també és fonamental donar les gràcies i afalagar amb lletres i paraules boniques quan l’interlocutor/a s’ho ben mereix.




Comentaris

envia el comentari