La cultura del vi no es mesura en litres

Darrerament he sentir dir per part de persones lligades directa o indirectament al món del vi –parlant del consumidor regular de vi- que a Espanya hi ha molta cultura del vi i ho justificaven dient que som (ens inclouen en el mot) productors des de fa més de 2.000 anys i que es beu força vi per part del consumidor local. No parlàvem dels turistes, que potser els hauríem de donar de beure apart. Doncs jo no hi estic en absolut d’acord.

 

Crec que tenim certament una llarga i documentada història com a productors i consumidors –això darrer cada cop menys- de vi, però el paral·lelisme en què aquestes persones recolzen la seva afirmació és tant com dir que hi ha una gran cultura musical perquè sempre hi ha hagut orquestres, xarangues i músics, i ja sabem que la nostra cultura musical va poc més enllà de la de “Manolo el del Bombo” si és que aquest personatge encara està actiu, cosa que desconec.

 

El que sí que tenim és grans coneixedors i experts en vins i en música entre els professionals, però no entre la població en general, encara que –sortosament- hi pugui haver nombroses excepcions.

 

Per constatar el meu desacord amb aquella afirmació només cal observar el comportament d’aquest suposats “cultes consumidors” a totes les mostres i fires de vi que es fan i es desfan per tot el territori, i observar un dels seus comentaris habituals: “ponme un poco más ...venga!” (la versió en català també hi és però en menor proporció), mostrant així de nítidament la seva “cultura del vi” que no va més enllà d’engolir ¾ d’ampolla de vi –o més- en un espai de temps no superior a una hora.

 

A mi una dosi de 70 - 90 ml –una quantitat habitual encara que les copes es marquin a 50 ml- la trobo més adequada per una taverna que per un esdeveniment on se suposa que la gent va a conèixer i a tastar nous vins. A d’altres països productors les dosis no acostumen a passar dels 20 – 30 ml, la qual cosa fa que es puguin tastar 10 o 12 vins diferents sense el risc de perdre el senderi a mig recorregut. Altra cosa són les Festes del Vi, però aquí ja no es tracta de tastar sinó de beure.

 

Clar que si els provoquem posant al seu abast paradetes d’embotits, pa, formatges, conserves i altres menges, s’entén que actuïn com si fossin a un berenador. I posats a fer, si això és “cultura del vi” atipar-se de fesols deu ser “cultura gastronòmica”. Per sort, la gent embriagada –si més no a casa nostra- és una minoria.

 

Ben pensat potser és que jo sóc un ingenu, i penso que les mostres i fires de vins són perquè els cellers es puguin donar a conèixer i els visitants puguin tastar una desena de vins pel cap baix, sense risc per la salut ni la butxaca.




Comentaris

envia el comentari