La reina del bar

Ella és la reina del bar. Amb el seu davantal i el llevataps al cinturó que treu, quan toca. Ella és qui agafa les ampolles amb naturalitat i confiança. Com les llevadores amb les criatures acabades de néixer. Quina traça i quina poca por, comparada amb la por d’aquells pares insegurs i plens d’expectatives. Càpsula fora, morrió fora, tap fora, omplim la copa, bombolles, sisplau, que vessi, encara que no ha de vessar. Ensuma distreta i riu. Com se n'alegra de servir allò que serveix. Que bo que ho troba. 

 

Tots els clients del bar li diuen que se’n posi una copa, del que han demanat. I ella no es fa de pregar.  Beu amb tota la franquesa, s'inclina cap endavant i mostra el tatuatge que li tapa tot el pit. Una broma: "Això que em doneu a beure no m’ho mereixo!", fa, amb el seu català exòtic acabat d'estrenar. I fa petar la llengua com una hostalera antiga. Estima l’ofici—ella també fa vi—i només vol fer-nos-ho saber. Ella i les seves ampolles fan que se'ns encenguin les galtes, com el rei del nas vermell, que bevia de gota en gota. La seva manera de caminar entre les taules, de centrifugar copes, d’esperar-se, entremaliada, a que els clients li donin el veredicte del que s’han pres fa que aquell local sigui una mena de taverna alegre, més alegre que un palau, on tothom enraona amb tothom. 

 

Quan es fan campanyes per fomentar el vi català i l’amor als productes de la terra (ja siguin llibres o patates) sempre es tenen idees genials des dels despatxos i des de la sobrietat. Els cambrers dels bars de vins, els bons cambrers, com els llibreters, els bons llibreters, són els que ho saben tot. Ells són els que de veritat fan les campanyes, els que clissen els bevedors, els que saben què vols abans que ho sàpigues tu. Ells saben allò que agrada, allò que no tant, allò que emociona. Allò que fa plorar, que és allò que fa riure. 

 

 




Comentaris

envia el comentari