Els cellers comencen a mirar cap als joves

Fa tot just cinc anys la majoria d’elaboradors del nostre país menystenia els vins lleugers, una mica dolços, perfumats i de baixa graduació alcohòlica, que s’acostaven més a un refresc que a un vi tradicional, mentre els lambruscos i moscatos italians embadalien el nostre jovent amb la seva fragància i la seva dolçor.

 

Alguna cosa ha canviat -potser perquè la realitat i els comptes de resultats s’imposen- i cada cop hi ha més cellers que han començat a mirar cap a la gent jove, aquest segment de mercat potencial consumidor de vi que encara no s’ha desenganxat dels refrescos ensucrats i gasificats, barrejats –o no- amb alcohols d’alta graduació i baixa qualitat.

 

Ja va essent hora de deixar enrere prejudicis absurds, i d’admetre que el món del vi ha de ser tant flexible i acomodatici com qualsevol altre sector productiu.

 

Trobo molt bé que hi hagi vins de prestigi ben consolidat que només consumidors molt rodats pels camins vinícoles poden arribar a apreciar en tot el seu esplendor, i que hi hagi elaboradors que s’emmirallin en aquests vins per seguir l’estela que històricament han anat deixant. Però això no treu que sigui raonable que hi hagi vins per a tota mena de consumidors, i sobretot vins per engrescar futurs consumidors que veuen el vi com un producte elitista i que no encaixa en els seus paràmetres gastronòmics. Aquí és on s’aplega la part més gran dels consumidors menors de trenta anys, als que cal atraure amb vins del seu grat encara que els saberuts i dogmàtics de torn ho considerin poc menys que una heretgia.

 

Personalment m’agraden els cellers petits i mitjans que mantenen la seva personalitat i la seva visió particulardel vi, de la terra i de la vida, independentment de les modes i tendències. Però també crec que hi ha d’haver els que en podríem dir “cellers de conveniència” que –sense deixar de fer els vins que formen part del seu ADN vinícola- són prou flexibles per procurar tenir sempre un vi adequat a cada moment històric.

 

Benvinguts aquests vins de varietats perfumades, de dolçor inadequada per un diabètic, de grau i acidesa mesurats, lleugers fins al límit, de color poc més intens que l’aigua i que entusiasmen els que encara no coneixen el vi, perquè aquests vins que s’acosten més a un refresc que a un vi tradicional són sovint la porta d’entrada al gran i variat món del vi.

 

Si no ens agraden no els comprem, però valorem-los per si estan ben fets o no en el seu perfil de producte, més enllà del nostre propi gust. Pensem que fora d’un mateix hi ha tota la resta del Món.

 

 




Comentaris

envia el comentari