La poda d’hivern: el vestit nou de la vinya

Ara és època de preparar la planta per tenir una primavera més plàcida i garantir una bona formació del cep

Si la vinya fos un cotxe, segurament la poda seria una mena de ITV. Però una ITV important, amb recanvi de peces i tot. Perquè la poda el que pretén és mantenir l’estructura de la planta ja sigui en emparrat o en vas, rejovenir-la per perllongar-ne el període productiu i regularitzar la producció i el vigor per obtenir bones collites sense debilitar-la.

Si la vinya està emparrada a més caldrà fer una poda adequada que permeti la mecanització i si es vol que el cep quedi en vas, es té cura que els caps de la vinya estiguin ben repartits i ben orientats verticalment.

I això es fa, entre d’altres, tallant els sarments, les branques llargues i primes de la vinya, en funció del seu aspecte, diàmetre i longitud.

Per podar però cal saber-ne, cal una experiència. Segons Carme Domingo del Departament d’Assessorament i desenvolupament vitícola de l’INCAVI, “per podar cal haver observat la vinya per saber quin nombre òptim de borrons s’han de deixar, s’ha de saber com ha produït aquella planta i quin vigor té per a poder-lo regular”.

El borrons són les gemmes que romanen en vida latent durant l’hivern i que floriran a la primavera. En funció del nombre que se’n deixin, la vinya produirà més o menys.

La poda es pot fer manualment amb tisores de tota la vida.



Amb tisores pneumàtiques o elèctriques. Més modernes, requereixen menys esforç físic i són més fàcil d’usar.



I amb màquines. Les prepodadores permeten reduir costos.



Domingo afirma que la poda d’hivern és més senzilla si s’ha fet la d’estiu, que és una mena d’aclarida. Que una poda més tardana pot prevenir els mals que produeixen les gelades de la primavera, i afegeix que des del Servei de Sanitat Vegetal del DARP i l’IRTA han constatat que una poda d’hivern primerenca frena la proliferació de fongs de fusta.

La perícia del podadors és també important perquè en funció de la varietat de raïm es fa d’una manera o d’una altra. “Hi ha varietats que volen poda amb més fusta com el chardonnay o el xarel·lo, per exemple, i dins de la mateix varietat, la poda també serà diferent si el que es vol és fer vi o fer cava" afirma Domingo.

És per això que organitzacions com Innovi han posat en marxa cursos de poda perquè allò que abans es passava de generació en generació ara es perd.

Carme Domingo recorda que des de l’INCAVI ofereixen assessorament per tal que la poda es faci segons unes bones pràctiques.

Si s'ha fet bé, al cap d'uns mesos, aquella planta que semblava seca mostrarà inidicis de vida: el cep plorarà.






Comentaris

envia el comentari