Joan Josep Bertran: «Una etiqueta de vi no ha d’enganyar i ha de tenir personalitat»

Dissenyador d’etiquetes de vi, assegura que utilitza un llenguatge nou cada cop que ha de treballar amb un nou projecte

En Joan Josep Bertran treballava com a creatiu de publicitat però va decidir obrir-se camí pel seu compte al món del disseny.

L’any 2001 i com de casualitat li van encarregar el disseny d’una etiqueta d’un vi. Des d’aleshores, aquesta és la seva principal ocupació i per definir-la la compara amb la música.



“El vi té molta tradició, està molt arrelat. No es pot obviar la tradició. S’ha de tenir sempre present. O bé per respectar-la o bé per trair-la i trencar-la” assegura.

I seguint amb el símil de la música afegeix que “la portada d’un disc d’electrònica no pot ser igual que la d’un disc de jazz, doncs el mateix passa amb el vi”.

És per això que si una cosa té clara és que l’etiqueta ha de ser honesta i no ha de crear expectatives irreals. “No ha d’enganyar, no pot ser que una etiqueta que evoqui a un vi jove, fresc i lleuger serveixi per explicar un vi envellit amb bóta, complex i contundent, per exemple”, explica.



Així les coses per arribar a aquesta mena de simbiosi entre l’etiqueta i el vi, el procés no és fàcil.

Per començar en Joan Josep demana al client que li expliqui el vi amb paraules i a partir d’aquí ell intenta visualitzar quines són les imatges que es correspondrien a aquesta explicació. Un cop fet aquest exercici mental és quan s’asseu a l’ordinador i comença a buscar tipus de lletra, colors, etc. i tot amb l’objectiu que l’etiqueta expliqui el vi, però també que tingui algun tret distintiu, que sigui diferent i original, “que tingui personalitat”, afirma.



Malgrat tot però, aquests procés no és del tot lliure. El dissenyador ha de fer seves totes les limitacions i normatives que demanen les denominacions d’origen, i cada una d’elles amb les seves especificitats. Joan Josep assegura que “n’hi ha de més laxes i de més rígides, però totes tenen les seves coses. Algunes demanen un tipus de lletra determinat, d’altres que a l’etiqueta hi aparegui una informació concreta imprescindible, etc”.



I ja per rematar cal tenir present l’encàrrec del client. Aquell que ja té una idea predeterminada de com hauria de ser, aquell que demana que no sigui molt sofisticada o l’altre que proposa que tot i que sigui de disseny no es noti. I amb tot, que no és fàcil, ha d’aconseguir una etiqueta sincera i amb personalitat.

És per això que en Joan Josep diu “no faig disseny d’autor, utilitzo un llenguatge nou cada cop que m’enfronto a un nou encàrrec, i això és segurament el més emocionant de la feina que faig, és amb el que gaudeixo més”.
Des del seu estudi de disseny que ara compta també amb la col·laboració David Ricart, es dediquen bàsicament al disseny d’etiquetes de vi i la majoria d’aquests són catalans.

Aquesta especialització que al principi l’amoïnava una mica ara la considera una benedicció.

Un dels seus projectes per La Vinya del Vuit 2009 va ser guardonat amb un Laus de plata en la 42 edició d'aquests premis de  disseny.




Comentaris

envia el comentari