Lluís Tolosa: “Qui cregui que per vendre vi cal només fer un bon vi, és que no ha entès res”

El sociòleg fa una aproximació a l'aplicació de la sociologia en el món del vi

 

 

Sociòleg, escriptor i divulgador de la cultura del vi. Lluís Tolosa ha dedicat gran part de la seva carrera al coneixement del vi, i ha escrit una vintena de llibres en relació a l’enoturisme i els vins catalans i espanyols, alguns d’ells guardonats amb premis nacionals i internacionals.

 

Com a sociòleg de professió, com et vas introduir al món del vi?

 

Vaig començar d'una manera molt senzilla. Quan anava a la facultat vaig veure que si escrivies sobre vins, t'enviaven les ampolles i les podies tastar. El mateix feia amb els restaurants. Si volies anar a restaurants amb estrelles Michelin, només havies d'escriure i hi anaves gratuïtament. Fa uns anys, quan la Universitat Menéndez Pelayo em va demanar una conferència sobre la "sociologia del vi", em vaig adonar que no era una cosa comuna. Per trobar referents vaig entrar a Google i vaig buscar aquest concepte. De tots els resultats que et dóna sempre el buscador, tan sols en sortia un, i posava: "Lluís Tolosa, pròxima conferència a la Universitat Menéndez Pelayo". Per tant, el concepte de la "sociologia del vi" no existeix. Jo l'utilitzo perquè sóc sociòleg i em dedico a la divulgació del vi.

 

Tot i així, com definiries, a grans trets, aquest concepte?

 

Diria que la sociologia del vi és una aproximació a les vint disciplines des de les quals es pot mirar. Des dels aspectes socials, culturals, econòmics, històrics, paisatgístics, de consum o d'estatus. En l'actualitat, hi ha molta gent que fa les anàlisis sensorials dels vins. Jo m'interesso pel vi des d'una perspectiva sociològica, no m'interessen els gustos, ni les aromes, ni els colors –per a fer això ja tenim als sommelliers i els enòlegs– sinó els aspectes socials, econòmics, històrics o culturals. Crec que aquesta perspectiva tan àmplia és la que pot aportar un sociòleg.

 

Quina és la dimensió social del vi?

 

El vi és la beguda amb una dimensió social més important de totes les begudes del món i de tots els aliments del món. És a dir, engloba la mitologia, la religió, l'arqueologia, la història, l’economia. El vi és sobretot estil de vida i estatus social i, per tant, pura sociologia. Un exemple: ningú compra un Rolex per mirar l'hora. De la mateixa manera, ningú paga 800 euros per una ampolla de vi perquè està molt bo. Hi ha molts altres aspectes que són pura sociologia.

 


Quines tècniques o teories sociològiques apliques en el món del vi?

 

Totes les teories que tenim a la sociologia sobre estils de vida o estatus social, són a vegades temes que no es toquen tant des del vi, però que justifiquen moltes coses. Jo he vist vins que amb sis euros no es venien, i quan se'ls ha canviat l'etiqueta i se'ls ha pujat el preu a trenta euros, llavors s'han venut. Això és sociologia pura. Sembla que un vi de trenta euros sigui més bo, però és exactament el mateix. A més, per divertir-me, he fet alguns experiments que ho justifiquen. Vaig donar a tastar dos vins iguals dient que un val sis euros i l'altre en val vint, amb l'objectiu de veure quin agradava més, i sempre es deia que el de vint. També hem donat el mateix vi amb una cullerada de vainillina, que dóna un toc més de pastisseria, i també agrada més. Per aquest motiu, pots jugar fent experiments socials i veure que això del vi no és purament objectiu, sinó que hi ha una càrrega subjectiva i sociològica molt important.

 

Quina relació té l’estatus social amb el vi?

 

Hi ha un concepte en sociologia anomenat la "diferenciació social". A partir d'això, se sap que es busquen productes o estils de vida que et donin diferenciació social. El vi és exactament això. Un Vega Sicília et dóna distinció, i hi ha gent que el demana per "posicionar-se" en un bon estatus social. Molts d'aquests vins tenen aquest preu per aquest motiu, no perquè siguin molt bons. Ho són, però a més, tenen tota aquesta càrrega simbòlica.

 

 


Consideres que fas sociologia del vi?

Sí. Si analitzes els aspectes socials i culturals d’un vi, des d’una perspectiva multidisciplinària per mirar el vi només d’una manera, ho estàs fent. Un exemple, en el meu llibre “Catalunya no és Califòrnia” el que he analitzat són les 10 coses que han fet allà per impulsar l’enoturisme i nosaltres no. Això és anar més allà de les aromes o els gustos, és analitzar un sector des del punt de vista del desenvolupament econòmic.

 

Hi ha més persones que es dediquin a la sociologia del vi?

Jo no en conec. Tot i així, per exemple, el director de l’Observatorio del Mercado del Vino Español, Rafael del Rey Salgado, és sociòleg. Si estàs dirigint aquest observatori, és lògic que sigui sociòleg, però no és habitual.

 

Quin creus que és el futur que té la sociologia dins el món dels vins?

Qui cregui que per vendre vi es tracta de fer un bon vi, és que no ha entès res. S'ha d'entendre la psicologia del consumidor, i els vins es trien per criteris psico-socials. La gent tria el vi per prescripció (és a dir, perquè li han dit que el vi és bo) per l'etiqueta, pel lineal del supermercat, etc. Hem de saber que aquestes conductes existeixen, i s'han de conèixer els nous hàbits de consum. Crec que el món del vi ja ha fet un gran salt amb el perfeccionisme dels enòlegs, i ara necessita a sociòlegs, psicòlegs i periodistes. Hem arribat a un moment que la comunicació és més important que el mateix producte, i crec que el món del vi necessita ampliar les seves perspectives.

 



Comentaris
Víctor
aquesta entrevista es una bestiessa i denota sens dubte que tant qui l'entrevista, com el medi de publicació com el mateix entrevistat no estimen el vi com un aliment cultural que hem de cuidar i del que hem de fer valer la seva qualitat. Es depriment
0
Ferran Gonzalez
Al món del vi li surten més novies que a un princep! Els cambrers de tota la vida ara es fan dir sommeliers; als pèrits agrònoms o els químics, ara són enòlegs; els periodistes de la secció comarques o economia ara són bloggers o influencers;... I ara toca que els sociòlegs siguin els directors generals! De veritat que el vi és una gran excusa per buscar feina, però no crec que hi hagi feina per tots!
0

envia el comentari