Vinyes Mortitx: com embotellar el paisatge i potenciar la singularitat

Aquest celler d’altura enmig de la Serra de Tramuntana de Mallorca entra en una etapa de consolidació després de demostrar que la unió fa la força

 

El celler Vinyes Mortitx no és com la resta de cellers de Mallorca. D’entrada perquè està situat a 400 m d’altura, entre els municipis de Pollença i Escorca, a la Serra de Tramunta, a un lloc on no hi havia hagut vinya fins fa 15 anys.  Però també perquè va néixer fruit de la inquietud d’un grup de persones que van decidir tirar-ho endavant.

 

Ben Jakober, escultor austríac molt vinculat a l’illa, va adquirir una gran finca enmig de la Serra de Tramuntana als any 70. El seu projecte pel que va haver de construir dos embassaments d’aigua, era crear una plantació d’arbres fruiters. Un exotisme a Mallorca en aquella època si tenim en compte que s'hi cultivaven kiwis, per exemple.

 

El projecte es va mantenir fins als anys 90 quan la finca es va dividir en tres parts. Una va passar a ser de titularitats pública i protegida, on s’hi estan recuperant espècies com el voltor o el ferreret, que són autòctones, una segona que va passar a mans privades per ús privat i una tercera que es va mantenir com a explotació fruitera.

 

Però aquesta tercera part, l’any 2000 es va posar a la venda. Va ser aleshores que un grup d’amants del vi vinculats a Pollença es va plantejar la compra dels terrenys per sembrar-hi vinya i crear un celler. Tot del no-res.

 

Quan van decidir plantar vinya se’ls va criticar moltíssim. "La gent deia que estàvem bojos, el sector afirmava que aquell projecte no podia funcionar mai i que plantar vinyes a 400 metres d’alçada no era viable", asseguren els responsables del celler. 

 

El 2001 es va constituir l’associació, es va plantar vinya i al 2005 van treure les primeres produccions. Al principi més amateur i ara ja molt més professional.

 

 

 

Es produeixen 100.000 ampolles un 90% es venen a Mallorca i un 10% a fora: Suïssa, a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Holanda.

 

Totes les vinyes són pròpies i el balanç de l’última campanya és molt positiu. Un increment de 40% en la producció sense que s’hagi detectat que la qualitat sigui més baixa.

 

 

Vinyes pròpies

 

“A Mortitx tenim un microclima que no és comparable a cap altre punt de Mallorca. Quan vam sembrar van apostar per varietats de viticultura fàcil i resultats previsibles, com cabernet sauvignon, sirà i merlot perquè el risc era molt alt”, explica Llorenç Coll que des de l’any 2007 és l’enòleg del celler.

 

“Ara hem sembrat giró ros, gorgollassa, callet i malvasia. Estem incorporat varietats  mallorquines de forma experimental perquè en realitat el nostre sòl és molt diferent al de la resta vinya mallorquina” assegura Coll. “Son terrenys amb pedra de torrent, però on hi trobem també pedra volcànica que li dona una certa mineralitat que no es troba a la resta de vins de l’Illa”, afegeix.

 

 

Tot i que la viticultura que practiquen és tradicional, les condicions climàtiques, orogràfiques i de sòl fan que la seva intervenció sigui mínima si es compara amb altres cultius de vinya. Dels 6 tractaments que fan, 3 són sistèmics, però si és compara amb les problemàtiques que es troben a dues parcel·les que tenen a Pollença a pocs quilòmetres del celler, no tenen res a veure. “Estem aïllats” assegura l’enòleg.  

 

Diu Coll que el resultat són vins blancs i rosats més frescos i més vius, i negres menys càlids.

 

Cap on mira Vinyes Mortitx

 

Biel Ferragut, va deixar la docència a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona on era professor d’econòmiques per tornar a Mallorca, al seu poble i posar-se al capdavant de Vinyes de Mortitx com a gerent.

 

Ferragut té clar que “el futur immediat dels vins de Mortitx, no és innovar com s’ha fet des del seu naixement sinó consolidar el que s’ha fet fins ara. La innovació s’està fent en la vinya, en els camps experimentals, i en vinificacions però sense la necessitat de treure alguna cosa nova al mercat sinó polir i perfeccionar el que estem fent ara. Hem de ser capaços d’embotellar el paisatge i potenciar la nostra singularitat”.

 

El gerent recorda que “quan ningú apostava pels rosats pàl·lids vam treure el Flaires, i ha triomfat molt a tot arreu, entre els consumidors i en diversos concursos on l’hem presentat. Tant que s’ha convertit en el nostre vi estendard”.

 

També fan un ice wine. “Seguint la tradició del nord d’Europa, i tenint en compte que fem vins d’alçada vam voler provar de fer aquest tipus de vi dolç. A les nostres vinyes hi neva però el raïm no es congela. És per això que forcem el procés i congelem el raïm de forma artificial”.

 

Finalment a Mortitx també creuen molt en el contacte amb la gent, per això l’enoturisme també és una de les seves apostes fortes, i promouen activitats relacionades amb el senderisme, l’ornitologia i el barranquisme.

 

I sentencien: “el nostre entorn és màgic”. 




Comentaris

envia el comentari