St Joannes i la notorietat mediàtica

En aquest celler del Penedès, l’any 2007 es van decidir a donar el salt a l’elaboració pròpia
Basilio Pérez de las Heras Mata i Oriol Guevara del celler Sant Joannes
Basilio Pérez de las Heras Mata i Oriol Guevara del celler Sant Joannes | Ramon Francàs

 

El vi i el cava representen el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana, amb uns ingressos d'explotació que superen els 1.100 milions d'euros i unes vendes netes de més de 1.000 milions d'euros anuals. A Catalunya hi ha més de 780 cellers embotelladors, que donen feina a més de 25.900 persones, ja sigui a la vinya, als cellers o al sector serveis, segons l’Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat. 

 

Però, quants d’aquests cellers tenen recursos o capacitat per visibilitzar-se als mitjans de comunicació? Doncs ben pocs. I és que, a 1.203 cellers dels 4.093 existents a l'Estat Espanyol a 1 de gener passat, és a dir, el 29,4% del total, l’únic treballador és el titular, segons dades del Directorio Central de Empresas de l'Instituto Nacional de Estadística.

 

st joannes

 

A la DO Penedès, al poble de Sant Joan Samora, hi ha un d’aquests cellers que estan envoltants de vinyes ancestrals que, tot i la seva alçada, no han aconseguit gaire notorietat mediàtica. És un projecte captivador, ple de ganes i de romanticisme. Es tracta de Sant Joannes, propietat del canari Basilio Pérez de las Heras Mata, de la seva germana i de la seva mare. És una explotació familiar tipus château on l’enòleg, el vilanoví Oriol Guevara, hi té un pes i un protagonisme molt remarcable. No han deixat de mirar mai a la vinya, que  ocupa 15 hectàrees i que envolta una Masia Casa Gran que data de 1453, i no han deixat mai de perseguir una major qualitat. La masia, restaurada per primera vegada en el segle XVI i enclavada dintre les seves pròpies vinyes, gaudeix d’unes vistes panoràmiques de la muntanya de Montserrat i ofereix enormes possibilitats enoturístiques. Només reben, però, visites concertades i personalitzades, tot i que sí que venen directament les seves quatre referències a peu de celler, apostant tant pel xarel·lo com pel cabernet sauvignon i l’ull de llebre. S’han de posar les piles i apostar més decididament per l’enoturisme.

 

Es van estrenar al mercat amb l’anyada del 2007 intentant seguir la tradició de l’avi a Masia Bach. Brillen especialment amb les llargues criances. L’enòleg Oriol Guevara destaca el singular microclima i el potencial de les vinyes de St Joannes. Afirma que tenen “un terrer únic”. La clau diu que rau en “conèixer cada vegada millor el que tens, i saber on vols anar”. 

 

Recollint la tradició i fórmules conservades per la família de José Mª Mata, pare i avi dels actuals propietaris, elaborador de vins de gran renom a la comarca, aquests van decidir continuar amb la viticultura com a proveïdors dels principals cellers de la zona fins que l’any 2007 van decidir donar el salt a l’elaboració pròpia. Encara són petits. Ara venen unes 5.300 ampolles de vi blanc i unes 8.000 de negre. Exporten el 25% de la seva producció, principalment al Regne Unit, als Estats Units i a França. El 90% de les seves vendes a Espanya són a Catalunya. El darrer exercici el van tancar amb una facturació de 80.000 euros.

 

El vi St Joannes s’elabora mitjançant mètodes tradicionals que inclouen veremes manuals. L’envelliment es realitza a la sala de bótes històrica i en cups (calats subterranis de pedra) del segle XVIII, després del seu pas per dipòsits d’acer inoxidable troncocònics. La seva enologia està orientada a l’obtenció de “vins de màxima qualitat i expressivitat”.

 

Basilio Pérez, que destaca l’arrelament del seu projecte a Sant Joan Samora,  diu que “és un plaer elaborar els vins”, però reconeix que la venda suposa “sang, suor i llàgrimes”. També reconeix que concentren els esforços a la vinya i en l’elaboració però no tant en aspectes com la promoció i la difusió, tret de tímides incursions a les xarxes socials.

 

Creu Basilio que tenen més reconeixement als mercats d’exportació que a casa, i opina que potser el reconeixement a Catalunya vindrà de la mà d’aquest major reconeixement internacional. Albert Camus va dir que és molt fàcil obtenir fama però també que és molt difícil merèixer-la. St Joannes, sens dubte, mereix més notorietat de la que ha tingut fins ara.




Comentaris

envia el comentari