Xarel10, el raïm autòcton de Sant Esteve de les Roures

"El xarel10 va ser popularitzat en el segle XX per primera vegada per Maria Teresa Campos l'any 1997", bromeja el Celler del poble fictici
Celler vinícola de Sant Esteve de les Roures

 

El poble fictici de Sant Esteve de les Roures té la seva varietat de raïm autòcton: Xarel10. Segons explica -de manera molt didàctica i amb un toc d'humor- el celler vinícola de Sant Esteve de les Roures al seu blog, es tracta d'una varietat documentada ja al segle XIV al Llibre dels fets de Jaume I, concretament en el passatge en què Pere Martell celebra un àpat per organitzar la conquesta de Mallorca i en el decurs del qual se’n serveixen abundants quantitats subministrades pel bisbe de Sant Esteve de les Roures. Segons el celler, el Xarel10 és "una planta rústica, amb brotada primerenca i creixement regular", i també "resistent a la sequera i a la calor". A més, "té una producció molt equilibrada i qualitativa any rere any que s’accentua en les vinyes velles". Tot i que, expliquen, que l’arribada de la fil·loxera va fer-lo desaparèixer gairebé fins a l’extinció, "actualment se n’ha recuperat la varietat gràcies a investigadors de la Universitat, i la major part de les hectàrees on es cultiva pertanyen a la Denominació d’Origen La Roureda i a la DOQ Sant Esteve de les Roures".


En el blog també s'assenyala que "el cep de Xarel10 produeix mosts molt àcids i d’elevat contingut en sucre, amb aromes afruitatsen maduració, que resulten excel·lents per a vinsblancs secs, i també són una base imprescindible per a caves i escumosos amb un buquet molt característic i amb cupatge amb la varietat macrabeu". Com són els vins que dona aquest raïm? "Suaus, amb un caràcter sedós però amb cos, bona acidesa, afruitats, aromàtics i amb excel·lent graduació alcohòlica". Els que tenen vocació de criança resulten "consistents, càlids, llargs, amb final mineral i expressió marcadament varietal". I conclouen l'explicació: "L’italià chiarello, que vol dir ‘claret’, prové del nom català Xarel10. Altres noms utilitzats són: xarel·lo, al Penedès; pansa blanca, a Alella; pansa valenciana, panser, pansal, pansalet; cartoixà al Priorat; premsal blanc o moll, a Mallorca; palop, planta valenciana i planta bona".

 

Finalment, i per donar el toc d'humor característic d'aquest poble virtual, recorden que "el xarel10 va ser popularitzat en el segle XX per primera vegada per Maria Teresa Campos (1997) i recollit per Malalts de Tele de TV3":

 




Comentaris

envia el comentari