Manual per sobreviure al cunyat que sap de vi

Proposem unes pautes per fer més portables les converses d’aquestes festes sobre vi
Nadal i vi

 

Són dies de trobades familiars, amb amics o amb companys de feina. Dinars o sopars en els que no sempre parlem amb qui volem ni del que volem i que a vegades es converteixen en un suplici per la presència d’un personatge: el cunyat.

 

Tots en tenim de cunyats. I tots ens hi trobem. Potser en forma de company de feina pesat, o d’un amic d’un amic que sempre apareix a la festa, o efectivament el cunyat de debò, el que vindria a ser un germà polític. I el cunyat pot ser un home o una dona.

 

Sigui com sigui tots tenen una sèrie de trets en comú o si més no alguns d’ells. Si el teu cunyat els té tots, sentint-ho molt, no cal que segueixis llegint perquè no et podem ajudar.

 

El cunyat tendeix a saber-ho tot. De qualsevol cosa. Ell sempre en sap més, sempre ha llegit un article o coneix algun expert. Parla tota l’estona sense parar per ser el centre d’atenció. O parla poc, però les poques coses que diu no són amables i només persegueixen fer sentir malament a la resta amb sentències trascendentals. És condescendent, tendeix a dir-te el que has de fer i el que has de pensar i curiosament s’ofèn quan li rebaten els seus arguments amb una mica de contundència. 

 

I normalment creuen que en saben de vi i volen donar lliçons constantment. 

 

Si el teu cunyat és enòleg o sommelier, encara que sigui un pesat, tampoc cal que segueixis llegint perquè les pautes que donarem són per sobreviure a aquell que diu que en sap, però l’ùnic que vol és fer-se el xulo. De fet la nostra experiència a Vadevi i als Premis Vinari ens diu que la majoria de sommeliers i enòlegs parlen amb senzillesa del vi. I amb gent que no és del sector no són prepotents ni s’excedeixen en l’ús de tecnicismes.

 

1.- Quan agafa l’ampolla de vi per veure què has portat, no per curiositat sinó amb ànim inquisitorial

 

Ah, no el conec -diu- tu sí?

Atenció perquè diguis el que diguis no li semblarà bé. Si repons que ja el coneixes i per això l’has triat, et dirà: “vaja…pel dia de Nadal hauries pogut ser més original”. Si en canvi li dius que te l’han recomanat, segur que et retreurà que en una data tan assenyalada córrer riscos és innecessari i cal anar sobre segur. 

 

Per evitar tensions cal fer una declaració de principis que hauria d'alleugerir qualsevol de les converses posteriors: He portat diverses apolles per compartir-les. Ara veurem si ens agraden.

 

2.- Quan es posa el vi a la copa i el tasta súper concentrat com si fos jurat d’un concurs i comença a dissertar

 

Aquí és fàcil. Només clar fer una pregunta senzilla i clara: Però t’agrada? 

 

Això demuntarà qualsevol argument. Perquè respongui el que respongui, sempre ho pots rebatre recordant que el vi, com qualsevol altra cosa és una qüestió de gustos i preferències i que per tant, en els gustos de casdascú és difícil entrar-hi.

 

3.- Quan assegura que sempre tria una denominació d’origen o una varietat determinada que justament no és la que s’està bevent

 

Aquesta és una de les proves que indiquen que de vins no en sap.  Els amants del vi de debò són aquells que tenen la ment oberta, que en tasten molts, i que són humils davant d’un producte que per arribar a l’ampolla segueix un procés llarguíssim i no sempre fàcil. 

 

“Jo no em tanco només en una varietat o en una denominació d’origen o un tipus de vi perquè el plaer el puc trobar en els vins més inesperats i em sabria greu perdre-m’ho”, és una bona resposta.

 

4.- Quan malgrat tot, comença a parlar de tanins o tarpènics

 

Si entra en aquests tecnicismes tens diverses opcions:

 

Recordar-li que la descripció del vi la deixes pels experts i que tu el que fas és  beure’l perquè et dona plaer.

 

Afirmar amb contundència que l’objectiu dels que fan el vi no és que en parlem sinó que ens ho passem bé bevent-lo.

 

I si realment és molt pesat i no t’importa tallar la conversa d’arrel, tot i que es corre el risc de crear una tensió que potser no caldria, sempre pots respondre amb un senzill: No sabia que fossis enòleg…

 

 

Si persisteix li envieu per whatsapp l’enllaç a aquest reportatge on es recullen grans màximes sobre el vi.

 

I si amb això no n’hi ha prou més val deixar-ho estar i o canvieu de conversa o canvieu de cunyat, però no deixeu de beure vi, i de beure vi català.

 

Bones festes!




Comentaris

envia el comentari