Les dones del vi reclamen la igualtat amb els homes, però no totes avalen la vaga

Nou dones del món del vi fan la radiografia de com es viu aquest 8-M i expliquen si la seva condició de dona ha estat un greuge per fer-se un lloc al sector
Sala de bótes de Ca'n Ribas a Consell (Mallorca)

 

Aquest dijous 8 de març se celebra a tot el món, tret dels països musulmans, el Dia Internacional de la Dona. Una jornada d’origen incert però que des de la seva instauració oficial l’any 1977, serveix per reivindicar la igualtat d’homes i dones en l’àmbit laboral i des de fa un temps la igualtat de drets en general.

 

Al denominat primer món, ja fa temps que les lleis recullen que homes i dones han de tenir els mateixos drets, però en moltes ocasions la teoria no s’aplica i per exemple, encara són moltes les dones que tot i fer la mateixa feina que un home cobren menys.

 

Al món del vi, que com tots, ha estat tradicionalment copat per homes, cada vegada hi ha més dones. Enòlogues, sommeliers, propietàries de cellers i periodistes s’han fet un lloc al sector i ningú dubte de la seva capacitat.

 

Hem entrevistat algunes d’aquestes dones, d’àmbits i empreses molt diferents i de generaciona diferents i totes elles coincideixen en que la reivindicació d’aquest dijous és totalment legítima i ningú dubte que encara, en el món del vi i en general, queda molta feina a fer.

 

Algunes d’elles aquest dijous no treballen i ho fan convençudes que tot i que les demandes són diverses i fins i tot a vegades contradictòries hi ha molts punts en comú que justifiquen una protesta com aquesta. D’altres, en canvi, consideren que fer vaga no és la millor manera d’expressar-ho i per això treballen amb normalitat.

 

Sara Pérez, responsable dels cellers Venus i Mas Martinet (DO Montsant i DOQ Priorat) té clar que cal que sigui una protesta visible i per això ella para. Però a més vol que sigui una jornada productiva. Per això es reunirà amb un grup de dones de diferents disciplines a Girona per analitzar la situació i per després participar a la manifestació que es farà  a la ciutat.  “Hem de parar per dir ‘aquí estem’ que no volem format part d’aquest món així com està muntat sinó que hi ha una altra mirada que és tan important com la que està instaurada i mereix tot el respecte. Hi ha una part del món que és tan important com l’altra resta del món”, afirma.

 

En la mateixa línia s’expressa Anna Espelt, enòloga i responsable d’Espelt Viticultors (DO Empordà) que afirma que “el feminisme és clau a la nostra societat actual. Encara em fascina que hi hagi gent que no hagi entès que el feminisme no va en contra de ningú sinó que el que busca és la igualtat”.

 

Espelt assegura que “és important donar visibilitat i mostrar la feina que fan les dones. Quan vaig començar en el món del vi a totes les reunions que anava jo era l’única noia i ara més o menys la cosa es va normalitzant però encara ens queda feina per fer”.

 

“Els homes també ens agraden, no ens confonguem. I si encara n’hi ha que no entenen les nostres reivindicacions és per por a perdre privilegis i també per desinformació, però ha de quedar clar que aquesta no és una lluita contra ningú”, afegeix.

 

De la seva banda, Josefina Piñol, propietària del Celler Piñol (DO Terra Alta), creu que els drets de les dones es poden revivindicar d’una altra manera i aposta per denunciar aspectes concrets en els espais que pertoqui. Ara bé, a més de respectar la voluntat d’aquelles que vulguin fer vaga considera que el motiu és just del tot. 

 

Piñol admet que li va costar molt fer-se un lloc en un món d’homes, més encara quan ja no era una dona jove, que volia transformar la seva empresa i de rebot tota una comarca en la que els vins no estaven ben considerats. 

 

“Jo era, i sóc, una dona que va per feina, però vaig haver de treballar més que si hagués estat un home. Va ser molt difícil demostrar que podia fer la feina i més difícil encara vendre que a la Terra Alta es podien fer vins de qualitat. I tot i que encara ens queda feina per fer, me’n vaig sortir”, afirma. 

 

Encara a la Terra Alta, la responsable d’Herència Altès, Núria Altès, assegura que “a les dones sempre se les escolta una mica menys. Quan vaig començar en l'exportació només hi havia homes. Ara és una mica diferent".

 

Diu que ella no ha viscut experiències greus de discriminació però sí que recorda a una cooperativa de Batea com els homes la miraven amb escepticisme quan ella explicava quins eren els productes fitosanitaris que havien de fer servir. 

 

Altés que dona suport a la vaga afegeix que “ens hauríem de plantejar que és el que està passant. Per exemple, si el sistema diu que el notre lloc és a la cuina, com és possible que encara públicament els grans cuiners siguin homes? És un contrasentit que no el trobem només en l’àmbit gastronòmic, o com pot ser que les dones encara siguem les grans absents en els càrrecs importants o que la coincliació familiar encara ens afecti més a nosaltres que als homes?”. 

 

En aquest sentit,  Mar Raventós, presidenta del grup Codorníu-Raventós creu que a hores d’ara “ja no hauríem d'estar reivindicant alguna cosa tan òbvia com que una dona és igual de vàlida que un home al món laboral i que tenim els mateixos drets socials”. I sobre la vaga afirma que “no es pot quedar en l'anècdota del dia 8 de març. Aquest és un mitjà més. El que sé segur és que el fi és justificat, la societat ha de prendre consciència i junts fer evolucionar el món cap a la igualtat d’oportunitats” .

 

Raventós se sent molt afortunada de formar part d’una una companyia i una família que “tenia molt clar fa segles que les dones són tan vàlides com els homes per emprendre el que es proposin”. I posa com a exemple Anna de Codorníu que al segle XVII va ser capaç de portar ella sola el negoci familiar i fer resorgir quasi del no res el camp i la masia familiar. “Tant la va admirar el seu home que va fer prevaldre el seu cognom per sempre a la casa que avui és Can Codorníu” recorda. 

 

I afirma que “a aquesta casa ningú li sorprèn que les dones que integrem Codorníu siguem les idónies pel càrrec que tenim, i no se'ns exigeix més que a un home. Mai ho permetria!”.

 

Tot i que també admet que s’han acoseguit moltes coses i que la situació està canviant, la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, assegura que les reivindicacions d’aquest 8-M són reals del tot. I posa com a exemple que ella és la primera presidenta de l’associació i que a tot l’estat només n’hi ha una altra, la dels sommeliers de Lleó. “Això és una anomalia. No serà que no hi hagi dones sommeliers... Fa ràbia”, afirma. 

 

Però així i tot, creu que la vaga no és la millor manera de reivindicar-se. Per Vicens seria més productiu organitzar xerrades o conferències o grups de treballs que analitzessin punt per punt quines són les desigualtats que cal denunciar i quines són les mesures que s’haurien de prendre. Creu que així el missatge tindria més repercussió. 

 

Tampoc fa vaga Mireia Torres, directora d’Innovació i Coneixement dels Cellers Família Torres i directora de Jean Leon, perquè considera que ha de respectar els compromisos adquirits per aquest dijous, però així i tot li dona suport. Està d’acord amb qualsecol tipus d’iniciativa que ajudi a consciencar a la societat per tal d’arribar a una societat més igualitària. 

 

Torres diu que “intenta pensar en positiu i no caure en el parany dels greuges comparatius perquè no porten enlloc. Les dones ens hem de fer valorar i això s’està aconseguint”.

 

Ernestina Torelló de Caves Torelló no fa vaga però entén les revindicacions. Així i tot recorda que el món del vi i el cava ha evolucionat molt i que en el seu cas, tot i que sempre ha treballat molt, no pot dir que hagi tingut cap problema per ser una dona. 

 

La que si fa vaga aquest dijous és Irene Alemany copropietària del celler Alemany i Corrió, que considera molt trist que s’hagi de fer una protesta així per fer valer els drets de les dones. Diu que no li agrada el moviment feminista, “vull la igualtat, però vist que no hi és i que hi ha una doble moral és important prendre consciència que encara queda molta feina a fer”. I és rotunda: “el món del vi continua sent un món d’homes”.

 

“Treballant a França i als Estats Units em vaig sentir sempre molt valorada però aquí sempre he hagut de treballar més que qualsevol home per demostrar que sabia fer la feina que estava fent i que era vàlida i he cobrat menys que un home que feia la mareixa feina que jo” assegura. 

 

A part de que creu que encara hi ha tics que no s’han superat i les dones, per exemple, tenen un lloc al laboratori del celler però no tant a la vinya. És per això que afirma “jo aquest dijous paro”.

 

Sigui com sigui, fent vaga o no, i donant-li suport o no, totes aquestes dones entenen que tot i que s’ha evolucionar molt encara cal treballar i posar en valor la feina que fan per evitar desigualtats laborals.

 

I Sara Pérez afegeix que “les que en algun moment hem pensat que podíem prendre el poder i l’hem aconseguit ho hem de comunicar i hem d’explicar que és possible”.

 





Comentaris
Joan
Em fa gràcia aquest comentari. Parlo de la Mar Raventòs (Codorniu-Raventòs), empresa botiflera on en hi hagi una. No volem Codornius ni Raventòs a Catalunya. Poden anar a la Meseta, que hi seran més feliços.

envia el comentari